Guevara esbossa com serà la sentència del 17A

El jutge compra la diferència que fan els Mossos els responsables dels atacs de Rambla i Cambrils dels integrants de la cèl·lula

23 jornada del judici pel 17A. Un matí intens, interessant i que ha servit al president del Tribunal, Félix Alfonso Guevara, per dibuixar la base jurídica de la seva sentència. Ha estat durant la segona part de les pericials dels agents d’intel·ligència que van instruir el cas. En concret, ha estat durant l’hàbil interrogatorri de l’advocat d’USPAC, José Antonio Bitos, que defensa els mossos que van abatre els terroristes a Cambrils. La clau és distingir entre ser membres de la cèl·lula i ser responsables dels atemptats. És a dir, ser responsables dels fets o ser membres de la cèl·lula. 

El lletrat Bitos volia argüir la tesi de dol eventual o teoria del risc per implicar els acusats Driss Oukabir, Houli Chemlal i Said Ben Iazza en els atemptats de la Rambla i Cambrils com a cooperadors necessaris d’assassinat. És a dir, que cap dels dos va avisar els Mossos de les intencions de la cèl·lula als Mossos tot i fer marxa enrere, i que un d’ells va llogar la furgoneta que va resultar l’arma assassina de la Rambla. S’hauria registrat l’atemptat si haguessin avisat? Si no hagués explotat Alcanar, s’hagués produït el primer objectiu terrorista: fer esclatar furgonetes plenes de la Mare de Satan o a la Sagrada Família, el Camp Nou o París? Aquestes serien les respostes que hauria de respondre la sentència respecte els tres acusats que hi ha a la sala. L’intent és convertir els tres acusats 

Ara bé, Guevara ha intervingut de sobte enmig de l’interrogatori, -que ha lloat- per ressaltar les conclusions que explicaven els analistes dels Mossos. Ras i curt, els agents d’intel·ligència conclouen que ni  Oukabir ni Mohamed Houli van tenir res a veure amb els atemptats de Barcelona i Cambrils  -que van ser improvisats- però que formaven part de la cèl·lula. El jutge ha estat precís: “una cosa és la participació en els fets i una altra participació en la cèl·lula”

Els analistes estan convençuts que Driss sabia que preparaven un atemptat. “Preveia un altre pla amb els tres objectius”, han especificat en relació als objectius trobats en la documentació dels seus aparells electrònics. Però es va fer enrere  i en tot cas, ni va avisar ni a la família ni als Mossos. Houli tampoc va avisar de res quan, ferit, va explicar als Mossos l’explosió d’Alcanar. Ara cap dels dos no en sabien res dels atropellaments ni de l’atac a Cambrils perquè van ser improvisats després de perdre els explosius.  Mentre els analistes explicaven la seva interpretació del paper dels tres acusats que seuen a la banqueta, Driss s’esverava, fent senyals i escarafalls de queixa. 

Pels agents d’intel·ligència, Oukabir s’autodoctrinava i va anar adoptant comportaments d’ortodòxia jihadista mesos abans dels atemptats. Els Mossos també han destacat les primeres declaracions de la policia de Driss que l’emboliquen de ple amb l’entramat de la cèl·lula. També subratllen que que Driss va explicar a la policia que el seu germà Moussa -colíder executiu de la cèl·lula abatut a Cambrils- volia fer la jihad. Un detall que la seva defensa interpreta com a resultat de la confiança familiar i la policia l’entèn com un argument més de ratificació de pertànyer a l’organització. Ara bé, l’advocat defensor ha estat molt perspicaç en poder comprometre quan va saber Driss l’abast de l’atemptat. 

Per la seva banda, Houli ha estat descrit pels analistes com un membre absolutament adoctrinat. De fet, va admetre davant el tribunal les gravacions dels vídeos a la casa d’Alcanar mentre preparaven explosius. A més, han assenyalat que sabia perfectament tot el ritual jihadista. 

Amb totes aquestes explicacions i detalls sorgits de les declaracions, Guevara ha volgut centrar la pilota però ha deixat marge per preguntar. En la seva interlocutòria de l’obertura del judici els acusava dels delictes d’integració en organització terrorista, fabricació, tinença i dipòsit d’explosius i estralls en grau de temptativa i no de l’assassinat  perquè els considerats autors van morir abatuts pels Mossos d’Esquadra o en l’explosió al xalet d’Alcanar. Tot i que Guevara va obrir una escletxa per poder-los acusar de delictes d’estralls terroristes consumats i temptativa d’assassinat o lesions terroristes, però només pels fets de l’explosió d’Alcanar. Així, Guevara deixava clar que cap dels tres acusats no va participar directament en els fets de Barcelona i Cambrils.

Ara bé,  l’Associació Víctimes del Terrorisme (AVT), l’Associació 11-M Afectats de Terrorisme o el sindicat dels Mossos d’Esquadra USPAC, intenten que l’Audiència els condemni cooperadors en delictes d’assassinat consumat i en grau de temptativa. Avui, Guevara ha esbossat que no és la seva intenció, però el fet que deixés marge per preguntar sobre aquesta tesi obre la porta a què com a mínim, argumenti per què no a la sentència. 

Nou comentari