Havien de ser les dues grans comissions d’investigació de la legislatura al Congrés. Una sobre els atemptats del 17 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils i una altra sobre l’operació Catalunya i el cas Pegasus. De fet, van ser condicions sine qua non per al pacte d’investidura, l’acord de Brussel·les, pel qual Junts per Catalunya mantenia Pedro Sánchez com a inquilí de la Moncloa. I, de fet, les comissions han treballat molt fins ara. Però l’avançament electoral, anunciat el passat cinc d’octubre per al 29 de novembre, ha fet frustrar les expectatives posades en els resultats de les tasques de la investigació, la fase decisiva.
Ras i curt, la convocatòria electoral no ha permès aprovar les conclusions de la comissió del 17-A que estaven en el tram final del procés. De fet, es podien haver votat i portat a ple abans d’acabar el període de sessions per les vacances d’estiu, però la manca d’acord en diversos punts, que assenyalaven errades, temeritats i imprudències de la seguretat de l’Estat i reclamaven reformes sobre la llei de Secrets Oficials, van impedir acabar la feina. D’aquesta manera, la comissió del 17-A, tot i haver estat molt útil per la quantitat d’informació aportada i documentació desclassificada, no tindrà una translació en els seus resultats sobre el Diari Oficial del Congrés. Un problema que, a més, ajuda a la destrucció de proves demanades pels Mossos, perquè les conclusions demanaven reobrir parts de la investigació i, ara, aquesta petició ha caigut a la paperera de la història.
I la comissió de l’operació Catalunya / Pegasus ha tingut un final encara més prematur. De fet, els treballs van quedar aturats el setembre de 2025, just quan els diputats entraven a estudiar l’ús de programari espia com Pegasus i Candiru per part dels aparells d’intel·ligència de l’Estat contra l’independentisme, el cas Catalangate. El PSOE va demorar la continuïtat de la comissió quan s’entrava en l’etapa que afectava el govern de Pedro Sánchez. Només Junts i Bildu intentaven ara reactivar-la, però l’avançament electoral ha guillotinat fins i tot la possibilitat que els grups registressin les conclusions. Les compareixences i les proves documentals aportades van ser una veritable mina de continguts per escatir l’enorme abast de l’operació d’Estat per torpedinar el procés independentista. Però tota aquesta feina ara s’ha evaporat.
Dues suspensions
El cas de les conclusions de la comissió del 17-A el cas és clamorós. Abans d’acabar el període de sessions, el juliol passat els grups van posposar per l’inici del setembre l’aprovació de les conclusions. El 25 de juliol ja s’havia suspès dues vegades la votació del dictamen de les conclusions de la comissió d’investigació i es deixaven marge per a una tercera votació després de les vacances d’estiu, que mai no va arribar. Un dictamen que havia de passar pel plenari del Congrés. Una manca de definició final tot i que l’any 2023 que la comissió va iniciar els seus treballs.
Val a dir que, a finals de juliol, els socialistes i Sumar tenien ganes d’acabar la feina, i partien d’una situació prou avantatjosa per aplicar el seu criteri. En concret, les majories que es podien configurar a la comissió. Si les conclusions no s’acordaven entre el PSOE, Sumar, Junts i ERC, la majoria alternativa era la de PP i Vox. Els socialistes, conscients de la situació, volien fer passar el clau per la cabota i reduir el contingut i el to de les conclusions dels juntaires i els republicans, que demanaven canvis legals, constataven irregularitats i errades i demanaven més protecció a les víctimes.
Els diputats del PSOE, a priori, volien pactar uns mínims amb ERC, Junts, Bildu, PNB i Comuns. Ara bé, no es podien permetre trepitjar gaires ulls de poll als serveis de seguretat de l’Estat i els feia mandra iniciar reformes legals en un ambient políticament sobreexcitat. Els portaveus del PSOE sabien que PP i Vox, amb unes conclusions diametralment oposades a les dels juntaires i els republicans, podien forçar una negociació a la baixa de les peticions dels de Carles Puigdemont i d’Oriol Junqueras. Però ni Pilar Calvo, de Junts, ni Francesc-Marc Àlvaro, per part dels republicans, van voler baixar del burro tot i l’amenaça que la dreta extrema i extrema dreta imposessin el seu criteri que implicava carregar contra els independentistes per conspiranoics i contraris a l’Estat.
Fricció per les conclusions
Les conclusions de les formacions independentistes ressaltaven la mala praxi de l’Estat, la informació reunida sobre l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, i la seva relació amb el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), així com la quantitat ingent de documentació i testimonis que evidencien la manca de col·laboració entre cossos i forces de seguretat i l’autoprotecció que practiquen. Per als juntaires quedava “acreditada l’existència d’una relació entre Abdelbaki es-Satty i el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI)”.
Segons les conclusions presentades, “Es-Satty hauria estat captat com a col·laborador mentre complia condemna a la presó de Castelló, en el marc d’un acord que hauria facilitat la seva permanència a l’estat espanyol malgrat l’existència d’una ordre d’expulsió”. Fins i tot, apuntaven que la mort d’Es-Satty, “no ha estat acreditada de manera indubtable” i defensaven “la necessitat de continuar investigant aquesta qüestió fins a disposar d’una certesa biològica definitiva”. Per això proposaven la capacitat per la Fiscalia d’impulsar noves diligències judicials per aclarir els punts més foscos.
Per la seva banda, ERC concloïa que no s’havia garantit plenament el dret a la veritat de les víctimes i de la ciutadania, que la coordinació entre els organismes responsables de la seguretat va ser insuficient i que existeixen indicis d’una “actuació negligent” en la gestió de la informació disponible sobre Abdelbaki es-Satty abans dels atemptats. De fet, qualificava els atemptats de ser una “fallada institucional rellevant”. També s’afegien a demanar més protecció a les víctimes, regular de nou la llei de secrets oficials i assenyalar les responsabilitats polítiques dels càrrecs de l’alta seguretat de l’Estat, tant del PP com del PSOE. Tot això ja ha passat a millor vida.
Operació Catalunya
Pel que fa a l’operació Catalunya, no s’han arribat ni a presentar les conclusions. De fet, s’havia fet gran part de la feina amb aportacions de documentació i testimonis i compareixents que han nodrit bona part de les zones fosques de l’operació de l’Estat, a través de les clavegueres, contra el Procés Sobiranista. Però, la comissió va quedar interrompuda quan s’havia d’entrar en la segona part la investigació, el Catalangate.
De fet, un dels diputats més actius de la comissió, el juntaire Josep Pagès, reclamava constantment continuar la feina, però es trobava amb el bloqueig del PSOE que s’afegia al boicot constant de PP i Vox a la comissió. Per això, no s’havia celebrat cap més sessió des de fa un any, tot i la quantitat ingent d’informació que s’havia acumulat i que, ara, apareix per exemple, en el cas Leire a l’Audiència Nacional o bé al judici del cas Pujol, o bé a la investigació judicial de la trama andorrana de l’operació Catalunya que es porta a terme al Principat d’Andorra.
