Cop d’efecte polític del govern espanyol en funcions de Pedro Sánchez. Després que l’avançament electoral hagi frustrat les conclusions de la comissió d’investigació dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost de 2017, l’executiu ha maniobrat per poder salvar un dels punts claus dels acords de la majoria dels grups parlamentaris, incrementar les ajudes i l’empatia de l’administració a les víctimes.
D’aquesta manera, el Reial Decret-Llei 31/2026, sobre la millora de l’acció protectora de la Seguretat Social i altres normes socials, que substitueix el decret d’habitatge que va rebutjar el Congrés i que va ser la raó esgrimida per convocar les eleccions, inclou reformes de la llei de víctimes. El Decret, pendent ara de convalidació per part de la Diputació Permanent del Congrés, inclou una important reforma de la Llei 29/2011, de 22 de setembre, de Reconeixement i Protecció Integral a les Víctimes del Terrorisme.
Una reforma que preveu unes ajudes econòmiques complementàries pels que no haguessin estat indemnitzats en concepte de responsabilitat civil en les sentències fermes ja dictades a data de la publicació del Reial Decret. Fins i tot, fixant que els pagaments puguin arribar fins als 500.000 euros i que l’Administració ho pugui pagar en un termini de tres anys. Una reforma que acull una de les peticions més socials que havien recollit formacions com Junts, els socialistes o els Comuns.
Una exposició de motius i un article
En concret, la reforma s’explica en l’Exposició de Motius, que justifica per tal de “garantir que les víctimes del terrorisme que no hagin estat indemnitzades en concepte de responsabilitat civil pels delictes de terrorisme que han patit, ja sigui perquè aquest delicte no hagi estat objecte d’una sentència penal ferma o perquè en aquesta sentència no s’hagi fixat cap indemnització per aquest concepte, siguin indemnitzades”. L’objectiu d’incrementar els imports és equiparar les indemnitzacions percebudes per les víctimes del terrorisme que disposen d’una sentència penal amb les d’aquelles que no en tenen.
D’aquesta manera, i si el Decret s’aprova, un cop transcorreguts cinc anys des de la comissió del delicte sense que s’hagi dictat una sentència ferma, o bé quan n’hi hagi una però no s’hi hagi fixat cap indemnització en concepte de responsabilitat civil, les víctimes podran sol·licitar que se’ls abonin les indemnitzacions. L’article que determina els imports, el número nou, inclou una disposició transitòria per garantir que cobrin les persones beneficiàries d’indemnitzacions per defunció o lesions incapacitants reconegudes abans de l’entrada en vigor de la reforma legal. Les diferències entre els imports rebuts i les que ara reconeix el Decret es podran sol·licitar en el termini de quatre anys, un cop s’aprovi la norma, i s’abonaran en tres pagaments del mateix import, distribuïts en tres anualitats a partir de la data del reconeixement, de manera que la despesa es repartirà entre diversos exercicis pressupostaris.
