• Barcelona
  • Girona
  • Lleida
  • Tarragona
  • Tortosa
  • Mataró
  • Vic
  • Vilafranca del Penedès
  • Vilanova i la Geltrú
  • La Seu d'Urgell
  • Puigcerdà
  • Figueres
  • Gandesa
  • L'Hospitalet de Llobregat
  • Sant Carles de la Ràpita
  • Sant Cugat del Vallès
  • Terrassa
  • Sabadell
  • Granollers

Després de gairebé dos anys de treballs, la comissió d’investigació dels atemptats a Barcelona i Cambrils del 17 d’agost de 2017 arriba a la fase final amb la presentació de les propostes de conclusions del 17-A. El grup parlamentari d’ERC al Congrés ha registrat les conclusions sobre les tasques fetes i conclou que l’Estat va fallar en la prevenció dels atemptats del 17-A i reclama la desclassificació del cas.

De fet, el grup republicà, que en la comissió tenia Francesc-Marc Àlvaro de portaveu, raona que l’Estat no ha garantit plenament el dret a la veritat de les víctimes i de la ciutadania, la coordinació entre els organismes responsables de la seguretat va ser insuficient i existeixen indicis d’una “actuació negligent” en la gestió de la informació disponible sobre Abdelbaki Es Satty abans dels atemptats. En aquest sentit, critiquen que no es va donar informació sobre el passat de l’imam als Mossos d’Esquadra. “Aquesta omissió constitueix una fallada institucional rellevant, encara que no permeti afirmar automàticament que els atemptats s’haurien pogut evita”, indiquen.També reclamen una regularització de la figura dels “confidents”.

Això sí, ERC procura diferenciar la negligència d’un possible coneixement de la preparació dels atemptats. “Sense afirmar que els serveis de l’Estat coneguessin prèviament la preparació concreta dels atemptats, la Comissió considera que existeixen indicis per apreciar una actuació presumptament negligent. Aquesta negligència es projecta, d’una banda, en la manca d’una monitorització completa, rigorosa i sostinguda d’una persona amb antecedents rellevants i amb elements que podien generar un risc per a la seguretat pública; i, de l’altra, en la manca de comunicació efectiva d’aquesta informació al cos policial competent sobre el territori, el Cos de Mossos d’Esquadra, que tenia atribuïdes les funcions ordinàries de seguretat ciutadana i prevenció operativa a Catalunya”.

Una imatge de la capçalera de les conclusions/QS
Una imatge de la capçalera de les conclusions/QS

Un dret que no s’ha satisfet

Seguint aquest fil, els republicans consideren que el “dret a saber la veritat no ha estat plenament satisfet. Les compareixences han permès avançar, però continuen existint zones d’ombra sobre la relació entre Es Satty i el CNI, la naturalesa exacta dels contactes, la seva durada, els responsables, els eventuals pagaments i els motius pels quals aquesta informació no es va compartir amb els Mossos d’Esquadra”. D’aquí que demanin la “desclassificació total” dels documents de la relació entre els serveis d’intel·ligència i l’imam.

Pel que fa les víctimes, ERC opina que “han rebut sempre una resposta institucional insuficient i gens transparent”. “El tracte envers els afectats, ja siguin directes o indirectes, ha estat deficitari des de gairebé tots els punts de vista: recepció d’informació, el tracte assistencial durant i posterior, facilitats en la tramitació d’expedients, la percepció d’ajudes, etc”, ressalten. “Cal remarcar que, per assolir una autèntica reparació, els poders públics han d’actuar amb un total cura i tenir en compte que el tracte envers les víctimes ha de ser vist com un tot integral que ha d’incloure l’accés total a la informació, reconeixement, suport sostingut des d’una vessant humana i propera i garanties de no repetició”, sentencien.

Comparteix

Icona de pantalla completa