No deixar serrells per voler prémer massa l’accelerador. La pressa és mala consellera i bé que ho saben els partits independentistes. I més en un entorn hostil com és Madrid. Per això ja s’ha suspès dues vegades la votació del dictamen de les conclusions de la comissió d’investigació al Congrés sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost de 2017. Nou anys després i després d’un llarg procés judicial que ha acabat amb la inadmissió de la demanda per vulneració de drets del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg (TEDH), els portaveus dels grups parlamentaris encara estan negociant les conclusions de la investigació dels fets i el dret a saber la veritat que va encetar la seva singladura l’any 2023.
No és una negociació fàcil. Ni de bon tros. De fet, aquest dijous estava convocada la comissió, però es va ajornar per donar més temps als grups per acordar les conclusions, que s’hauran de validar finalment al plenari. La intenció ara és que passin al pròxim període de sessions, després de les vacances d’estiu però immediatament, al setembre, perquè el PSOE i Sumar volen enllestir la feina com més aviat millor. Els socialistes, però, juguen amb un avantatge clar. Si no hi ha acord amb Junts i ERC, la majoria alternativa és la de PP i Vox, que han presentat unes conclusions diametralment oposades a les dels juntaires i els republicans. De fet, tant la dreta extrema com l’extrema dreta sempre han negat la necessitat de la comissió, han defensat que no calia investigar res ni fer cap modificació legal en favor de les víctimes, l’han titllada de conspiranoica i només hi han buscat retrets cap als governs socialistes i als acords d’investidura.
En aquest context, els negociadors miren de tancar els serrells i portar al plenari el dictamen de les conclusions consensuat entre els grups polítics de la investidura. Per poder-les votar totes juntes i assegurar-se un mínim comú denominador que comparteixen juntaires, republicans, Bildu, PNB, Comuns i el PSC. D’aquesta manera s’han conjurat a salvar les diferències, sobretot amb els socialistes, que tampoc poden permetre trepitjar gaires ulls de poll als serveis de seguretat de l’Estat ni volen acabar detallant les reformes legislatives que pertoquen, perquè això seria feina de les comissions legislatives pertinents.
Una reunió telemàtica
Dimarts es va celebrar una reunió telemàtica informal per mirar d’avançar posicions. De fet, fonts dels participants apunten que va ser un conclave força productiu i es va avançar en conceptes importants per incorporar al dictamen. Els punts de fricció són, sobretot, les conclusions proposades per juntaires i republicans, amb el suport de Bildu i el PNB, sobre el tractament dels secrets oficials -de fet, els bascos insisteixen des de fa legislatures a canviar radicalment la llei- i les modificacions legals que afectarien les víctimes del terrorisme.
En concret, els socialistes admeten que falta el vistiplau i l’entesa amb el Ministeri de Justícia, en mans de Félix Bolaños, per ampliar la capacitat de la llei 29/2011 de protecció de les víctimes de terrorisme. És a dir, ampliar el radi d’acció i aclarir la figura jurídica de víctima d’atemptat terrorisme. En aquest punt, també entraria la retroactivitat de la consideració de víctima i els terminis legals per reclamar aquesta consideració. En aquest sentit, la comissió també vol pactar com regular la via contenciosa-administrativa per reclamar la categoria de víctima. De fet, aquest va ser el cas dels atemptats d’Hipercor, que van canviar en certa manera la doctrina de les víctimes de terrorisme, amb responsabilitat derivada de l’Estat per negligència en l’actuació preventiva de l’atac.
Els secrets oficials
Un dels altres punts en què hi ha més problemes per bastir un acord és la modificació profunda de la llei de secrets oficials. En aquesta línia cal recordar que és un dels compromisos de legislatura dels socialistes, adquirit amb el pacte d’investidura amb el PNB i Bildu. La modificació que es troba sobre la taula és establir l’obligació de desclassificar documents i arxius o qualsevol element que es consideri adient si hi ha una reclamació per a “l’exercici del dret a saber la veritat”. Els socialistes proposarien refer tota la llei, és a dir, fer-ne una de nova i evitar un terreny pantanós de reformes, i més amb el setge judicial al govern espanyol i els socialistes. La nova llei, però, seria un projecte a llarg termini, que diversos grups que configuren la comissió no veuen factible a la vista del caire que està agafant la legislatura. És a dir, que no hi hauria prou temps.
Per altra banda, la comissió proposava que el ministeri fiscal tingués la iniciativa per reobrir el cas o alguns dels serrells oberts. Una opció que legalment és molt complexa, a la vista que el cas ha quedat tancat judicialment a pany i forrellat. En tot cas, s’hauria de delimitar amb molta precisió que és el que hauria d’investigar el ministeri públic que hagi quedat obert. Un dels altres punts que genera més incomoditat és la regulació de la figura de col·laborador o confident o infiltrat dels serveis d’informació i de seguretat de l’Estat. De fet, aquesta qüestió també va ser recollida com a conclusió i proposta de millora legislativa en el dictamen aprovat en la comissió d’investigació dels atemptats de l’11 de març de 2004. I el més calent és a l’aigüera. La voluntat de regular aquesta mena de figures hi és però consideren que ha de recollir la doctrina que fins i tot el Tribunal Constitucional ha fixat en la seva darrera jurisprudència.
El que sembla que queda fora de l’abast de l’acord és dirimir les possibles responsabilitats polítiques del PP i del PSOE en el cas dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Una petició que no fa gens de gràcia a la Moncloa, perquè implicaria embolicar altes instàncies de la seguretat de l’Estat i no es podria limitar a les figures polítiques que dirigien els serveis d’informació de l’Estat. En tot cas, suspesa la reunió del 23 de juliol, els grups s’han donat més temps per polir les conclusions, centrar la pilota de les peticions i buscar el consens entre PSOE, Sumar, Junts, ERC, Bildu i PNB abans del mes de setembre. L’alternativa és clara: en el ple només s’aprovarien les conclusions de PP i Vox i la feinada de la comissió, que ha estat ingent, aniria a parar a la paperera de la història.
