Moviment dels serveis jurídics de la Generalitat en el procés judicial pels atemptats jihadistes del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils. Una reacció per part de la lletrada de Palau que va representar agents dels Mossos d’Esquadra i la institució en el judici celebrat a l’Audiència Nacional a la reclamació de l’Advocacia de l’Estat de cobrar a les víctimes i als policies de la Generalitat les costes dels recursos interposats davant el Tribunal Suprem contra la sentència de l’Audiència Nacional, que eren un pas processal obligat per arribar al Tribunal Constitucional.
L’escrit, de només dues pàgines i al qual ha tingut accés El Món, carrega contra la pretensió dels lletrats de la Moncloa de passar una factura 3.609 euros en costes per haver defensat l’Estat del recurs de cassació i de l’incident de nul·litat presentat davant del Suprem, per part de Mossos d’Esquadra i víctimes de l’atemptat, com els pares del petit Xavi, el nen de tres anys que va morir assassinat a la Rambla, que van haver de presentar un recurs al Suprem per poder arribar després al TC i al Tribunal Europeu de Drets Humans, on van presentar una demanda pel dret a la veritat. La factura de la taxació de costes també anava dirigida contra dos dels condemnats, Driss Oukabir i Mohamed Houli Chemlal.
“Són víctimes de terrorisme”
La lletrada del cas, Neus Panyella, al·lega amb un precís escrit que la taxació “no es pot efectuar de la mateixa manera per a recurrents que són víctimes de terrorisme que per als condemnats penalment, tant per la seva posició processal com per la naturalesa i assoliment dels respectius recursos”. En primer terme, la lletrada recorda que a una víctima no se li pot cobrar el mateix que a un condemnat. Però, a banda d’aquest argument, recorda que tant la llei d’assistència jurídica gratuïta com la llei de Protecció de Víctimes de Terrorisme reconeixen a les víctimes el dret a l’assistència jurídica gratuïta en tots els processos judicials i procediments administratius que tinguin causa directa o indirecta amb la situació que provoca aquesta condició, amb independència dels recursos econòmics de què disposin.
