El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha inadmès la demanda interposada Òmnium Cultural contra la justícia espanyola per “discriminar” les entitats a favor del català a l’escola en la causa del 25%. En una decisió, publicada avui i a la que ha tingut accés El Món, els magistrats asseguren que la decisió judicial que va avalar el 25% del castellà “no va derogar la política lingüística de l’escola, sinó que simplement va augmentar l’ús del castellà en una o més assignatures, sense modificar l’ús preponderant del català com a llengua d’instrucció”. Per tant, el Tribunal considera l’Estat “va aconseguir un equilibri adequat entre la preservació de la unitat del sistema educatiu i la promoció de la diversitat lingüística, d’acord amb els seus compromisos internacionals”.
La decisió suposa un gerro d’aigua freda a la batalla judicial i política per mantenir i sostenir el sistema d’immersió lingüística. La resolució, de 13 pàgines, determina alguna errada processal, com ara que un dels 17 demandants que Òmnium Cultural representava no va interposar el recurs d’emparament davant el Tribunal Constitucional, un pas obligat. Tot i això, els magistrats no s’escuden i entren en el fons de la qüestió sobre si s’havien vulnerat drets fonamentals de la Carta de Drets de la Unió Europea en obligar a l’aplicació a l’ensenyament primari, el 25 de castellà i si els demandants havien patit un menysteniment dels seus drets educatius i lingüístics.
En aquest sentit, els magistrats contextualitzen que Catalunya és una “regió bilingüe, on tant el català com el castellà gaudeixen d’igualtat de condicions com a llengües oficials”. En aquesta línia conclouen que “com que només el castellà és llengua oficial a tot el territori nacional, inclosa Catalunya, el Tribunal considera que prohibir-ne l’ús com a llengua d’instrucció privaria els ciutadans espanyols del seu dret a ser educats en la llengua nacional”. Així aporta doctrina jurisprudencial del mateix tribunal amb què estableix que “rebre una educació en la llengua estatal és crucial per facilitar la igualtat d’accés dels alumnes al sistema educatiu estatal i per preservar el principi d’unitat del sistema educatiu”.
El principi de protecció de les minories, gens afectat
El Tribunal s’esgargamella per resoldre que no hi ha vulneració de l’article 14 Conveni Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals, que protegeix a tota persona pertanyent a una minoria nacional el seu dret d’aprendre la seva llengua minoritària aixi com l’aprenentatge de la llengua estatal. En canvi, segons els magistrats europeus, en el cas que un pare impugnés el sistema per establir un 25% de castellà i, de retruc, els tribunals ho hagin interpretat amb un aval al canvi podria fer trontollar el principi d’igualtat.
En aquest punt, emfatitzen que, en el cas català, “la pràctica consolidada de l’escola d’ensenyar exclusivament en català va desavantatjar significativament les famílies espanyoles que residien temporalment o permanentment a Catalunya, ja que impedia que els seus fills complissin el seu doble dret i deure constitucional d’aprendre el castellà”. “De fet, tal com va assenyalar el Tribunal Superior de Justícia, va dificultar la reintegració dels seus fills al sistema educatiu de l’Estat quan tornaven a una altra regió on només el castellà era la llengua oficial”, argumenta el TEDH.
L’Estat talla el bacallà
En la mateixa línia, els magistrats ressalten quel Conveni de Protecció de Minories Nacionals no determina com els Estats han de garantir l’ensenyament de les llengües minoritàries. És a dir, que poden triar diferents maneres, com ara, educació bilingüe o multilingüe; classes en llengües minoritàries a les escoles públiques; i escoles privades de llengües minoritàries o “classes dominicals” organitzades per les mateixes comunitats. “De fet, l’adopció del sistema educatiu més adequat per promoure la diversitat lingüística està dins de l’ampli marge d’apreciació dels Estats”, remarca la resolució.
“En el cas present”, argumenta la resolució, “la decisió judicial impugnada no va derogar la política lingüística de l’escola, sinó que simplement va augmentar l’ús del castellà en una o més assignatures, sense modificar l’ús preponderant del català com a llengua d’instrucció”. El Tribunal raona que en aqust cas, “l’Estat demandat va aconseguir un equilibri adequat entre la preservació de la unitat del sistema educatiu i la promoció de la diversitat lingüística, d’acord amb els seus compromisos internacionals esmentats”.
No hi ha discriminació
La demanda també apuntava la discriminació dels alumnes que haurien d’assumir el 25% de castellà, és a dir, els companys de classe de l’alumne que va impugnar el sistema d’immersió. Una discriminació que el Tribunal no constata perquè “l’única característica identificable dels demandants és la seva predilecció per una educació exclusivament en català, perquè han al·legat que representen la diversitat inherent a la societat catalana, amb orígens i llengües natives variades, així com afiliacions polítiques i socials”.
“Els demandants no han aportat cap argument per demostrar que la presumpta diferència de tracte es basava en una característica o estatus identificable, capaç de constituir una discriminació en el sentit de l’article 14”, conclouen. Comptat i debatut, el Tribunal conclou que les decisions judicials que imposen el 25% “no van interferir en la vida privada o familiar dels demandants de manera discriminatòria”.
