Decisió clau de la Secció 21 de l’Audiència de Barcelona. El tribunal ha estimat el recurs d’apel·lació interposat per Acció Cassandra que defensa els interessos catalans contra la interlocutòria que havia inadmès a tràmit la querella presentada per l’entitat pel cas DGAIA. La Sala revoca la decisió i declara que els fets relatats a la querella poden ser constitutius d’infracció penal i que existeixen elements indiciaris que corroboren les afirmacions formulades per aquesta acusació popular. Per tant, la resolució raona que el jutge instructor no podia rebutjar d’entrada la transcendència penal dels fets i considera que la querella sí que aportava una base indiciària suficient per impedir-ne l’arxivament immediat.
La interlocutòria, de sis pàgines i a la qual ha tingut accés El Món, la sala incideix i ressalta que “els fets relatats a la querella poden ser constitutius d’infracció penal” i que “existeixen elements indiciaris que corroboren aquestes afirmacions”. Dos arguments per decidir i ordenar que la inadmissió inicial havia de ser revocada. Per a Lluís Gibert, que juntament amb Josep Rosell, coordinen Cassandra “la resolució de l’Audiència desmunta la idea que estàvem davant d’una querella sense base”. “El tribunal reconeix que hi ha aparença delictiva i que existien prou elements per impedir que el cas fos tancat de ple”, subratlla Gibert.
Estirada d’orelles
La resolució, a més, esbronca el titular del Tribunal d’Instància secció d’Instrucció 27 de Barcelona, perquè basa la seva inadmissió en un informe de la Sindicatura de Greuges, que “no és a la causa” i alerta que un instructor no ha de fer cas del que diu un altre òrgan no judicial. “Amb independència de les conclusions a les quals ha arribat el Síndic i el fet que hagi entès que no pot existir un il·lícit penal, és l’instructor el que ha de realitzar aquesta valoració per si mateix i remetre’s al que diu un altre òrgan no judicial que, a més, consta a la causa”, al·leguen els magistrats.
A més, renya a l’instructor per ignorar una denúncia de “més de 40 folis” amb dades i documents -interposada pel denunciant protegit- i que està investigada per l’Oficina Antifrau i que, de manera incipient, ha començat a indagar la Fiscalia Anticorrupció. També afegeix que la querella aporta els informes de la Sindicatura de Comptes que apunten una responsabilitat comptable de fins a 167 milions en la gestió de la DGAIA. Per tant, els magistrats veuen en la querella prou base per demanar l’obertura de la investigació i ordena començar a practicar les diligències que consideri oportunes.
Consellers i alts càrrecs, querellats
La querella d’Acció Cassandra s’adreça contra diversos exconsellers i alts càrrecs de l’àmbit de Drets Socials i de la DGAIA, així com contra responsables d’entitats i organismes inclosos en l’escrit presentat per l’associació. Entre els denunciats hi figuren els exconsellers Chakir El Homrani, Dolors Bassa, Violant Cervera, Carles Campuzano, i membres de secretaria general del departament de Drets socials de les darreres administracions com Josep Ginesta, Ester Sara Cabanes, Ricard Calvo, Georgina Oliva, Jasone Latorre, Irene Casamitjana i Oriol Amorós, així com la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, el Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, la FEDAIA i Esquerra Republicana de Catalunya.
La querella reclama investigar presumptes delictes de malversació de cabals públics, falsedat en document públic, encobriment, assetjament laboral i finançament il·legal de partit. El Jutjat d’Instrucció núm. 27 de Barcelona va acordar el 8 d’abril de 2026 la inadmissió a tràmit de la querella, decisió que va ser recorreguda per Acció Cassandra mitjançant recurs d’apel·lació que ara ha estat resolt favorablement a l’entitat.
