Els nombres són el principi de totes les coses. Aquest és una idea pitagòrica clau. Les dades permeten conèixer, avaluar, analitzar, demostrar o contextualitzar qualsevol fet. A l’administració pública són una eina indispensable per aplicar polítiques i gestionar els recursos. Tenir consciència de l’estadística i dels casos que té entre mans un departament del Govern és imprescindible per dirigir o gestionar un servei, utilitzar de manera eficient els recursos públics i detectar i preveure les mancances.
El cas de la fins fa poc Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, la DGAIA, encara és més punyent, sobretot, després que el mateix conseller de Drets Socials, Raúl Romero, hagi admès en un informe al Parlament, elaborat a petició de la diputada del PP Lorena Roldán i al qual ha tingut accés El Món, la manca de dades “exactes” sobre la situació personal dels menors tutelats per la Generalitat. Una manca d’informació que defensen per la “complexitat” d’alguns processos, tot i que el conseller assegura que s’estan portant a terme canvis per tenir estadístiques que afecten de ple el model d’atenció dels menors. “Treballem per millorar els sistemes d’informació i recollida de dades, amb l’objectiu d’avançar cap a models més precisos, sistemàtics i integrats”, argüeix el conseller Moreno.
Així, Moreno reconeix que l’actualment rebatejada Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGPPIA) no té dades concretes de quins infants o adolescents tutelats estan en tractament o atesos per la xarxa de salut mental -només una aproximació; tampoc tenen les dades dels que segueixen tractament farmacològic; ni dels tutelats que han comès violència filoparental; ni dels que han estat víctimes d’abús per part d’altres menors residents al mateix centre -només dades del primer quadrimestre de 2026-; ni dels tutelats que han comès algun delicte penal, tenen mesures cautelars o estan sota monitoratge del sistema de Justícia Juvenil; ni dels que han estat víctimes d’abús o agressions sexuals per part d’adults, familiars, tutors, acollidors, coneguts, desconeguts o parelles amb qui mantenen relació mentre estan sota la cura de la DGPPIA. De fet, les úniques dades completes que ofereix és el gruix de menors que han requerit una intervenció “immediata” per conductes suïcides o autolesives.
Tractament a la xarxa de salut mental
Amb relació al nombre de menors tutelats en centres de protecció de la DGPPIA que estan en seguiment, tractament i/o reben atenció mèdica i assistencial per part de la xarxa de recursos de salut mental, el departament admet que “actualment no es disposa de la dada exacta sol·licitada” tot i que “es treballa en col·laboració amb els serveis de salut mental des de fa anys per reforçar l’atenció als infants i adolescents tutelats” per la DGPPIA. La manca de dades respon, segons informa Moreno el Parlament, al “sistema actual de recollida i explotació de dades, que no permet obtenir aquesta informació amb el nivell de detall requerit”.
Tot i això, el conseller apunta que “des de la instauració del programa de col·laboració en salut mental entre els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) i els centres de protecció de la DGPPIA, s’ha implementat un qüestionari de valoració anual com a mecanisme de seguiment i d’avaluació continuada”. Un “instrument” que descriu com a “útil per conèixer millor la situació i evolucionar en la qualitat de l’atenció, tot i que no recull específicament el nombre total de casos atesos”. En tot cas, el conseller calcula per “estimacions tècniques” que aproximadament entre el 55% i el 65% dels infants i adolescents ingressats en el conjunt dels centres de protecció (Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE), Centres d’Acollida (CA) i Centres Residencials d’Educació Intensiva (CREI)) són derivats als Centres de Salut Mental Infantil Juvenil (CSMIJ).
Drets socials pateix el mateix problema amb el nombre de menors tutelats que segueixen pauta farmacològica per problemàtica de salut mental. “La DGPPIA continua treballant en la millora dels sistemes d’informació i coordinació interdepartamental per reforçar el coneixement sobre les necessitats dels infants i adolescents tutelats, així com per millorar la planificació de les polítiques públiques en aquest àmbit”, contextualitza el conseller. I en aquesta línia reconeix que la DGPPIA “no disposa d’aquesta informació en els termes requerits” perquè en el sistema d’informació actual “no es recull de manera sistemàtica ni explotable el nombre de menors tutelats que segueixen tractament farmacològic vinculat a problemàtiques de salut mental”. De fet, passa la pilota al Departament de Salut.
Víctimes d’abús o agressió sexual
Un dels punts més delicats de la resposta parlamentària és sobre el nombre de menors tutelats i sota la guarda de la DGPPIA que han estat víctimes de conductes abusives (abús o agressió sexual) per part d’altres menors del mateix centre on estan ingressats. El conseller explica que aquestes dades no es recollien de manera específica en el sistema d’informació SINIA “fins al primer quadrimestre de 2026”. Per tant, no hi ha l’estadística del 2023, el 2024 i el 2025. És a dir, les xifres que reclamava la diputada i que coincideixen en el temps amb l’eclosió del cas DGAIA. Moreno detalla que, per corregir aquesta situació de manca de dades, s’ha iniciat un “treball conjunt amb els territoris amb l’objectiu d’incorporar aquesta recollida de dades de manera sistemàtica”. Ara com ara, només es disposa d’informació corresponent al primer quadrimestre de 2026, i sumarien 13 casos. En concret, 2 el mes de gener; 3, al febrer; 3, al març i 5 casos a l’abril.
Amb relació al nombre de menors tutelats i sota la guarda de la DGPPIA que han estat víctimes d’abús o agressions sexuals per part d’adults, familiars, tutors, acollidors, coneguts, desconeguts, parelles amb qui mantenen relació, el conseller signa que “no és possible proporcionar el nombre de menors”. La manca de dades, seguint el criteri del conseller, és perquè “els casos d’abús i agressió sexual en la infància i l’adolescència són atesos mitjançant el model Barnahus, el qual no estableix una diferenciació en el registre de dades entre infants i adolescents tutelats i no tutelats”. “Aquest principi respon a criteris de no-discriminació en l’atenció i intervenció, motiu pel qual aquesta variable no es recull específicament ni es pot explotar estadísticament”, sentencia Moreno.
Compromís de recollir més dades
Sobre els menors tutelats que han protagonitzat conductes autolesives, autoagressives i suïcides, el conseller emfatitza que és “una realitat complexa que es manifesta amb diferents graus d’intensitat i que requereix una atenció especialitzada i coordinada”. En aquest sentit, admet que només pot fer una “aproximació a les situacions de més gravetat” a través de les dades recollides pel qüestionari de valoració en la variable “nombre total d’infants i adolescents atesos en urgències en salut mental per conductes autolítiques”. Però aquesta via només recull les situacions que han requerit una “intervenció immediata i no la totalitat de conductes autolesives o de risc existents”. Comptat i debatut, l’any 2023 es van registrar 225 casos; el 2024, 75 i 62 casos el 2025. El departament encara no té les dades del 2026, ni per trimestres, perquè no recollirà l’estadística fins al 2027.
Pel que fa al nombre de menors tutelats en centres que havien comès violència filioparental, el conseller també reconeix que “en el moment actual no es disposa de dades agregades ni explotables que ho permetin quantificar”. Una afirmació sorprenent perquè el mateix Moreno admet que seria “rellevant” tenir aquestes xifres per “disposar d’eines cada cop més completes per a l’anàlisi i la presa de decisions”. “En aquesta línia, es preveu avançar en la incorporació progressiva d’aquesta tipologia específica en els sistemes de registre, amb la voluntat de poder disposar, a futur, d’indicadors més precisos que facilitin la traçabilitat dels casos i l’adequació de les respostes professionals”, afegeix.
Finalment, Moreno també exposa que no té dades sobre el nombre de menors tutelats i en guarda de la DGPPIA que han comès “delictes de naturalesa penal, quins d’aquests han passat pels circuits de Justícia Juvenil o són atesos pels Equips de Medi Obert del Departament de Justícia, i el tipus de mesures judicials s’han acordat”. De fet, Moreno raona que obtenir la dada “requeriria una revisió cas per cas dels expedients de les persones menors d’edat ateses pel sistema de protecció”. Això no obstant, el conseller pronostica que aquesta mena d’informació és “actualment objecte de valoració en el marc dels treballs de millora i evolució dels sistemes d’informació, amb l’objectiu de reforçar la disponibilitat de dades per a l’anàlisi i el coneixement de les diferents realitats presents en el sistema de protecció”.
