El debat sobre el dictamen de la comissió d’investigació de les activitats de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) ha fet saltar espurnes al ple del Parlament d’aquest dimecres al matí. Sobretot, perquè la votació celebrada en la comissió que va aprovar el dictamen que s’ha portat al plenari ha saltat pels aires. Tot per la petició de votacions separades i canvis de guió que han esberlat els acords arribats. Una situació que encara ha despertat més suspicàcies després que la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, fos rellevada aquest dilluns.
En el dictamen s’ha aprovat bona part del text, incloses la majoria de conclusions i propostes aprovades per la comissió, amb 68 vots a favor (PSC-Units, ERC i Comuns) i 67 en contra (Junts, PPC, Vox, CUP i AC). En canvi, s’ha rebutjat algunes de les conclusions i, curiosament, la proposta de millora número 7, per unanimitat. És a dir, la proposta que reconeixia el “marge de lucre opac” de les empreses concertades que prestaven servei a la DGAIA i que va destapar la caixa dels trons. En tot cas, fonts de la conselleria apunten a El Món que les conclusions van en la “línia de les reformes iniciades per Martínez Bravo”.
Tot i que aquesta proposta va ser votada i aprovada en comissió, aquest matí s’ha girat la truita. Aquesta proposta plantejava un “control absolut, transparent i integral de cada euro públic destinat a la infància”, i apostava per “eliminar el marge de lucre opac” de les externalitzacions. El text va superar el tràmit de la comissió amb els vots de Junts i PSC. Però el fet que avui el PP hagi votat en contra de tot i que Junts hagi carregat contra les conclusions del dictamen, així com la decisió dels Comuns d’abstenir-se en alguns punts, han fet tombar la proposta, amb els vots contraris fins i tot de Junts i el PSC.
Procés de fixació pública
L’apartat rebutjat també incidia en el fet que abans d’acabar 2026 el Govern havia de disposar del “procés de fixació pública dels escandalls, les tarifes i els costos reals dels serveis concertats i eliminar el marge de lucre opac” de les empreses que fan serveis externalitzats. Per aquest motiu, la proposta considerava que calia “prohibir l’ús de pròrrogues contractuals tàcites sense cobertura legal o l’ús de reconeixements extrajudicials de crèdit per a eludir la fiscalització prèvia de la intervenció general”.
En la mateixa línia, l’apartat rebutjat per unanimitat recalcava que per “erradicar” conflictes d’interès és necessari “prohibir per llei que les entitats o fundacions privades que fan l’acompanyament psicosocial dels joves puguin avaluar, instruir o gestionar la concessió de les prestacions econòmiques o d’habitatge”. El ple també ha rebutjat atribuir la crisi de la DGAIA a l’increment exponencial de l’arribada de menors no acompanyats, les dificultats afegides de la COVID o el cost que ha tingut per l’eficiència dels serveis “la manca de pressupostos”.
Per contra, el ple ha aprovat les propostes de millora de desinstitucionalització de l’atenció a la infància, millores laborals pel personal i professionals del ram, reducció de places en els centres d’assistència o l’especialització dels serveis. El dictamen aprovat també recull una crítica al fet que la majoria de centres residencials siguin gestionats per empreses externes i reprova que l’administració “no es pot limitar a finançar places i derivar infants”. L’informe insta la Generalitat a assumir “plenament la direcció pública”, d’acord amb un dels altres apartats aprovats aquest dimecres.
