Després d’un any de treballs intensos, la Comissió d’Investigació sobre les activitats de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) ha enllestit els treballs. Divendres, els grups ja tenien sobre la taula el dictamen de conclusions aportades pels grups parlamentaris i aprovades per la Comissió. El document, al qual ha tingut accés El Món, reconeix el “deteriorament del sistema” i posa deures al Govern, l’Administració i al mateix poder legislatiu per canviar el “paradigma” de l’atenció als infants amb una “revisió profunda” del sistema, aportar més recursos, millorar els mecanismes de supervisió i control, però, sobretot, reclama mesures per una “gestió rigorosa i íntegra de les prestacions”.
De fet, aquest ha estat un dels punts més polèmics de la gestió de la DGAIA, que va obligar el Departament de Drets Socials a canviar-ne el nom i l’estructura. El dictamen i el debat arribaran dos dies després que el president Salvador Illa, hagi destituït l’actual consellera Mònica Martínez Bravo i hagi nomenat el fins ara secretari general del departament Raül Moreno. En concret, les conclusions proposen “eliminar el marge de lucre opac de les entitats de la gestió externalitzada”.
D’aquesta manera, la cambra catalana, després de les compareixences i de la ingent quantitat de documents que ha pogut analitzar, confirma el desgavell de la gestió de les entitats que duen a terme el servei d’atenció als infants desemparats i dels joves emancipats que provenen d’un règim de desemparament, o menors no acompanyats. En el mateix sentit, els diputats convenen “l’elevada dependència de la xarxa concertada i contractada per garantir l’atenció residencial dels menors tutelats”. Ara, el dictamen passarà per la votació del ple del Parlament d’aquesta setmana.
“Model esgotat” i apuntant als “convergents”
Segons el dictamen, la “investigació” de la comissió “permet constatar que el sistema de protecció a la infància i l’adolescència arrossegava condicionants estructurals previs a l’increment extraordinari de l’arribada de menors migrants sense referents al territori”. Així defineixen com a causa “les retallades que van provocar la insuficiència de recursos residencials, la manca de disponibilitat pressupostària, la debilitat dels instruments de planificació preventiva i la tensió acumulada sobre els dispositius de protecció i atenció residencial”. “La DGAIA presenta problemes estructurals i de governança que han limitat la seva capacitat de resposta en detriment dels drets dels infants i adolescents”, conclou la comissió.
Tot i l’increment extraordinari de menors estrangers, la comissió no amaga que el problema venia més de lluny. Fins i tot, apunten els “convergents” com a culpables. “Si bé és certa l’existència de circumstàncies excepcionals i que aquesta pressió es va veure incrementada per la situació d’emergència social, econòmica i sanitària associada a la pandèmia de covid, no és menys cert que les retallades en inversions i pressupostos socials de l’etapa convergent, juntament amb la política d’externalització de la gestió dels serveis públics, van conduir a una pressió sostinguda durant tant de temps que només pot ser catalogada d’estructural”.
“Som davant d’un sistema desbordat que ha operat des de la lògica de l’emergència”, assenyala la comissió. “És un sistema tensionat sobre un model de protecció esgotat”, emfatitza. Així mateix, titlla la situació de “deteriorament” del sistema de protecció dels infants. “Els treballs de la comissió evidencien que la manca d’aprovació de pressupostos durant diversos exercicis consecutius va limitar la capacitat de planificació i desplegament dels recursos necessaris per a afrontar l’increment de la demanda”, afegeix el dictamen. Una situació que la Comissió constata que va afectar les entitats proveïdores, que ja patien una situació delicada i que, la pandèmia va acabar de reblar amb més “pressió sobre el sistema” i “períodes prolongats d’endarreriment en els pagaments”.
“Gestió rigorosa i íntegra de les prestacions”
Especialment rotunda és una de les “propostes de millora” de la gestió de l’actual sistema de protecció dels infants. Els diputats, en el document, proposen “garantir un control absolut, transparent i integral de cada euro públic destinat a la infància”. “El Govern ha de culminar de manera urgent, abans d’acabar el 2026, el procés de fixació pública dels escandalls, les tarifes i els costos reals dels serveis concertats, i ha d’eliminar el marge de lucre opac de les entitats de la gestió externalitzada“, avisa. Una prevenció per fiscalitzar els marges comercials de les entitats que s’han dedicat als serveis i que, per exemple, estan investigades per l’Oficina Antifrau de Catalunya.
En aquest sentit, la cambra afirma que “s’ha de prohibir l’ús de pròrrogues contractuals tàcites sense cobertura legal o l’ús de reconeixements extrajudicials de crèdit per a eludir la fiscalització prèvia de la Intervenció General”. També addueix que cal “modificar els protocols de revisió d’expedients perquè es facin de manera automatitzada i contínua”. D’aquesta manera, el sistema permetria que “quan es detecti la pèrdua del dret a una prestació, l’extinció s’ha d’executar d’ofici el mateix mes i s’ha d’activar de manera immediata i obligatòria el procediment administratiu de reclamació dels imports cobrats indegudament”. Una protecció per tal que no s’acumuli el deute i que, finalment, acabi condonat per l’Administració, com ha passat en el cas DGAIA.
Les conclusions també insten a “prohibir per llei que les entitats o fundacions privades que fan l’acompanyament psicosocial dels joves puguin avaluar, instruir o gestionar la concessió de les prestacions econòmiques o d’habitatge, separant completament les instàncies d’acompanyament de les de supervisió financera”. Així com “vetar la participació en òrgans de decisió o resolució de prestacions a qualsevol professional o directiu que tingui vincles econòmics directes o indirectes amb les entitats concertades del tercer sector”. De fet, en el decàleg de propostes també inclouen fer un nombre mínim obligatori anual d’inspeccions d’ofici.
“Revisió profunda”
El document aposta per “una revisió profunda del model d’atenció a la infància i a l’adolescència” que centri el sistema en el “drets dels infants, en la qualitat de les intervencions i en l’adequació dels recursos a les necessitats reals”. Com a exemple, planteja que els centres assistencials tinguin “orientativament deu places com a màxim”, incorporar més professionals especialitzats en salut mental, més formació continuada i “recursos específics” per situacions de “més complexitat”. De fet, la cambra dissenya un sistema més de prevenció que no pas de reacció i, per tant, incideix en un model de “coordinació amb els serveis socials bàsics, els sistemes educatius i sanitaris i el conjunt d’agents comunitaris”.
Un dels punts forts de les conclusions és “avançar cap a la desinstitucionalització, l’atenció comunitària i els entorns familiars estables”. És a dir, “reforçar de manera estructural els recursos destinats a l’acolliment familiar, especialment l’acolliment d’urgència, temporal i permanent, i també els recursos de suport i acompanyament a famílies acollidores”. Per això, la cambra abona l’acolliment en centre com una “mesura subsidiària i temporal” i, trenca un tabú, en tant que posa sobre la taula “l’acolliment professionalitzat i l’acolliment especialitzat” i reduir les traves administratives. Ras i curt, la comissió esperona a “promoure l’acolliment professional” i “actualitzar i millorar les prestacions econòmiques que hi estan associades” amb “l’objectiu de garantir una compensació adequada a l’esforç i la responsabilitat assumits per les famílies”.
