El cas sobre les irregularitats a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) viu una doble vida. Mentre l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) ha obert una nova investigació, les dues querelles presentades a la justícia han quedat entrebancades. L’OAC ha analitzat tres testimonis nous que han fet arribar les seves denúncies sobre el servei Projectes d’Inserció Laboral (PIL) Riu Ter, per a joves extutelats a càrrec de la Generalitat. Parlen de “places fantasma” gestionades per les entitats ja investigades. En concret, la UTE formada per la Fundació Resilis i la Mercè Fontanilles. Val a dir que els mateixos testimonis han treballat per a altres serveis de tutela de menors de la DGAIA on no han detectat cap irregularitat o fet allunyat de la legalitat o la reglamentació.
Paral·lelament, el Jutjat d’Instrucció 13 de Barcelona ha rebutjat la petició dels denunciants, Guardianes de la Inocencia, de reduir la fiança que cal dipositar sempre quan es presenta una querella. El jutge en va fixar una de 4.000 euros, i l’entitat va demanar que es limités a 1.000, sol·licitud que els ha estat desestimada. Així mateix, l’entitat jurídica Acció Cassandra, que també va presentar una altra denúncia, ha interposat un recurs d’apel·lació a l’Audiència de Barcelona per l’arxivament de la seva querella per part del Jutjat d’Instrucció 27 de Barcelona. El jutge va entendre que no calia ni tan sols practicar cap diligència i en va ordenar l’arxiu, que encara no és ferm perquè està recorregut.
El front d’Antifrau
El passat 18 de març, l’oficina Antifrau va comunicar un denunciant anònim que va alertar de les pràctiques de les entitats que gestionen els fons de la DGAIA. El document és un decret, al qual ha tingut accés El Món, signat per Manuel Díaz, director d’investigacions de l’Oficina Antifrau. Amb el decret es comunica que s’ha obert una nova investigació per “presumptes irregularitats en la gestió de serveis de residència o pisos per a joves vinculats a programes d’inserció laboral (PIL) del Riu Ter”.
Segons aquesta resolució, Díaz detalla que s’obria una “actuació prèvia de versemblança perquè les presumptes irregularitats assenyalades presentaven una autonomia pròpia i independent respecte de la investigació que Antifrau té engegada”. Una actuació d’avaluació que ja ha finalitzat i després de la qual s’ha decidit obrir “una actuació d’investigació” per tal d’escatir i determinar l’abast dels fets denunciats i els seus possibles responsables a través de la gestió de l’UTE Mercè Fontanilles i Resilis.
Tres denunciants
De fet, la nova investigació s’obre per la versemblança de tres testimonis denunciants més que havien treballat a l’entitat i per la coincidència dels fets exposats. En detall, tots tres expliquen les irregularitats detectades en el funcionament del programa d’inserció laboral de joves tutelats i extutelats per la Generalitat d’entre 16 i 21 anys. Bàsicament, les denúncies es poden sintetitzar en el fet que “porten anys amb joves donats d’alta que ja no estan dins el programa”.
Primer denunciant: “Menys feina pels mateixos diners”
El primer testimoni, que va treballar al centre PIL Riu Ter durant dos anys, tot just després de la pandèmia de Covid, relata que cada parella educativa –encarregats del seguiment i evolució del jove– hauria de tenir assignats vuit joves repartits en dos pisos. Però, segons la denúncia, el director del centre R.S. “té pisos mig buits i cobra igualment les places”. En la mateixa denúncia s’expressava que les parelles educadores tenien entre tres i quatre joves i que les altres eren “places fantasma”, és a dir, de joves que ja no hi són, no gaudeixen del servei, però compten com a donats d’alta i, per tant, la Generalitat en paga els costos de la plaça i el servei. “És quelcom que tot l’equip de treball, integradores, educadores i formadores saben que passa i que no denuncien perquè ja els està bé”. “És menys feina pels mateixos diners”, argumenten.
Segona denunciant: “habitacions buides” i “firmes falsificades”
La denúncia es va veure complementada per una altra denunciant. En aquest cas, es tracta d’una orientadora sociolaboral que narrava fets en consonància amb la primera denúncia, per exemple sobre el sistema de repartiment de treball estructural del PIL Riu Ter. “Cada parella educativa porta dos pisos amb una capacitat per a quatre joves per pis, un total, doncs, de vuit joves per parella”, concreta. “En el meu cas, en els nou mesos que vaig estar en el mateix grup, dos dels joves que estaven encara suposadament vinculats al servei no els vaig conèixer”, retreu.
“Feien la seva vida de manera autònoma, en una altra ciutat i sense rebre cap ajuda per part del servei”. “Així i tot, van estar més de nou mesos donats d’alta i amb aquelles habitacions buides al pis”, ressalta la testimoni. “No era l’únic cas”, afegeix la denúncia, “hi havia parelles que tenien només tres nois dels vuit que havien de tenir”. “El servei estava mig buit amb un nombre considerable de nois donats d’alta sense estar realment al servei ni rebre cap ajuda per part del servei”, afegeixen. “Aquests nois estaven donats d’alta, el servei rebia uns diners per cada jove i no es destinaven a ells, no sabíem on es destinaven”, expliquen els denunciants. De fet, afirmen que els responsables estaven perfectament al cas d’aquestes “places fantasma” i que no ho impedien “per tal de protegir el servei”. En aquest sentit, la denúncia ressalta que extreballadores del PIL Riu Ter “se senten responsables d’haver cedit amb coaccions a falsificar firmes dels joves per confirmar que continuaven el servei i que es treballava amb ells”.
Precisament, aquesta denunciant reconeix que, un cop va plegar del PIL Riu Ter, es va integrar a un altre PIL de Girona, on no va detectar cap mena d’irregularitat d’aquestes característiques. “Quan un jove es desvincula del servei se’l dona de baixa i n’entra un altre”. “El servei acull el nombre de joves al qual està destinat”, addueix.
Tercer denunciant: “Un secret de domini públic”
Un tercer testimoni, en una altra denúncia, insisteix en l’existència coneguda de places fantasma al PIL Riu Ter. “Era un secret de domini públic dins l’equip”, subratlla. Segons assenyala, el director del servei els “feia deixar dates en blanc en documents signats per poder posar la data que a ell li convenia”. “Es falsificaven signatures, plans d’atenció individualitzats i diligències per fer veure que aquests usuaris seguien sent atesos, quan en realitat no vivien del recurs”, conclou. La testimoni reconeix que es va veure superada per la situació fins que, finalment, va marxar. De fet, argüeix que va marxar “per por, per la influència i la magnitud de les entitats implicades”, com Resilis i la Fundació Mercè Fontanilles.
La via judicial, entrebancada
Mentre Antifrau va destapant noves dades i recollint més proves sobre l’escàndol, en la via judicial l’afer viu un doble embús. Per una banda, Acció Cassandra va presentar una querella per presumptes irregularitats “sistèmiques” en la gestió de la DGAIA. Una querella pels delictes de malversació, prevaricació, falsedat documental, frau, encobriment, assetjament laboral i finançament il·legal de partits. La querella apuntava a exconsellers de Drets Socials dels darrers Governs i secretaris generals. El titular del jutjat d’Instrucció 27 de Barcelona, on va anar a parar la querella, va tallar ràpidament el cas. El passat 8 d’abril, dies després que Acció Cassandra complís amb el tràmit de ratificar-la, el jutge va decidir arxivar-la.
L’instructor argumenta que ni l’informe de la Sindicatura de Comptes, ni les informacions periodístiques atorguen prou indicis per obrir diligències, i que l’escrit no deia quins fets concrets s’imputaven a cada querellat. La resolució d’arxiu va ser recorreguda i ja es troba en mans de l’Audiència de Barcelona. El recurs argumenta que no es va valorar la prova documental aportada ni el relat dels fets de la querella, que consideren un “mínim” de prova que justificaria, almenys, l’obertura de diligències judicials. Pel que fa a la querella de Guardianes de la Inocencia, a banda de denegar-los la reducció de la fiança –que ja havien dipositat–, el Jutjat d’Instrucció 1 encara no ha mogut fitxa.
