“Va caldre, doncs, la intervenció del Síndic de Greuges, entre d’altres, per garantir la revisió de les irregularitats denunciades per la persona interessada“. Aquest és un dels retrets més directes que la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, en un demolidor informe, d’onze pàgines al qual ha tingut accés El Món i que s’ha mantingut reservat fins ara, tot i que té data de 6 de novembre de 2025. Un document, on la síndica carrega sense embuts contra l’actitud del Govern perquè considera que el Departament de Drets Socials, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència i les entitats investigades van intentar tapar les alertes dels treballadors sobre les presumptes irregularitats a la DGAIA.
De fet, l’informe detalla com les entitats i l’administració responsable van tancar l’expedient intern ocultant informació “rellevant”. Un de fet que, atès el criteri de la sindicatura, “denota una mala praxi o disfunció que l’administració”. Però, la síndica fa una passa més enllà i critica amb vehemència com la DGAIA va demorar la resposta a les explicacions que reclamava la institució que dirigeix i com va intentar evitar entregar la còpia que se li demanava de l’expedient intern, tot i les insistents reclamacions. En aquest sentit, Giménez-Salinas remarca “les dificultats inicials del Síndic de Greuges per a la investigació dels fets denunciats, amb la corresponent dilació del procediment”. Per això, l’informe constatava la manca de control intern i, sobretot, s’exclamava pel cas omís que el sistema havia fet de les denúncies internes del servei de protecció.
“Condicionar negativament el sistema”
L’informe comença recordant que el maig de 2024 la Sindicatura va rebre la queixa “d’un professional del servei de seguiment i valoració de la prestació econòmica (SEVAP) de Girona que exposava la suposada gestió fraudulenta de les prestacions econòmiques i de la prestació del servei d’habitatge per a joves extutelats per part de la Fundació Resilis i de la UTE Mercè Fontanilles – Fundació Resilis”. Una denúncia que, en síntesi, apuntava que hi havia “cobraments indeguts de la prestació pel fet que persones beneficiàries treballaven i també que no havien fet copagament pel servei d’habitatge”. I, el que era més inquietant, alertava d’una irregularitat “amb la connivència o acceptació de l’entitat gestora del servei d’habitatge, del SEVAP i de l’Àrea de Suport al Jove Tutelat i Extutelat (ASJTET) de l’aleshores Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA)”.
El Síndic va iniciar un expedient d’investigació, amb diferents fonts de documentació i també amb “informacions rebudes per altres professionals del sistema de protecció, que també alertaven sobre fets semblants” als exposats pel primer denunciant, ara testimoni protegit de l’Oficina Antifrau de Catalunya. En aquest marc, la sindicatura remarca que ja va emetre un informe general on constatava l’existència de les “irregularitats detectades” en la gestió de les prestacions que han suposat pagaments indeguts de la prestació econòmica o manca de copagament pel servei d’habitatge. Unes irregularitats, “com a mínim en bona part, per una gestió deficitària de les prestacions per part dels organismes”, a més del “fort creixement del nombre de beneficiaris” i la “manca d’eines per fiscalitzar aquests expedients i comprovar el seu compliment”.
Un cop descrita la situació, l’informe del Síndic aprofita per afegir una crítica encara més punyent, i és que, en un primer moment, l’administració i les entitats implicades van fer el sord a les denúncies i alertes dels treballadors que constataven les irregularitats i va intentar donar carpetada al cas. “Aquesta institució valora convenient traslladar al Departament de Drets Socials i Inclusió altres consideracions detectades en el procediment seguit en el marc d’aquest expedient de queixa, que han pogut o poden afectar els drets de la persona interessada, i que també poden condicionar negativament la capacitat de millora del mateix sistema de protecció”, sentencia l’informe.
“El sistema no va ser prou permeable”
La sindicatura subratlla que, “en un context d’alta externalització de la prestació de serveis a entitats privades” -com és el cas del sistema de protecció a la infància i l’adolescència–, és “fonamental que els professionals que hi treballen puguin alertar de possibles irregularitats sobre el funcionament dels serveis, i també que aquestes informacions siguin escoltades i analitzades convenientment”. De fet, així ho va fer el treballador que es va acollir al dret de queixa de la sindicatura.
Però Giménez-Salinas emfatitza que “en la fase inicial” –quan el treballador va alertar de la situació– “el sistema de protecció no va ser prou permeable a la denúncia de possibles disfuncions o irregularitats com a mecanisme fonamental de millora”. Així, remarca algunes “evidències” que fa arribar al departament de Drets Socials sobre la manca de transparència, autocontrol i fiscalització de la feina interna, tot i ser denunciada. Fins i tot, arriba a retreure que alguns informes de les entitats i dels organismes responsables del servei van amagar informació per defugir responsabilitats.
“Aquesta resistència inicial no exclou que en una fase posterior el Departament de Drets Socials i Inclusió s’hagi mostrat disposat a intervenir per a la millora de la gestió”, admet la síndica. Ara bé, sí que puntualitza que la millora va arribar amb el canvi de direcció i després de les pressions del Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i, sobretot, l’Oficina Antifrau.
Es va negar la “censura” contra l’informe amb què va començar tot
En aquest context, l’informe destaca que el Síndic de Greuges va tenir coneixement que la “coordinació del SEVAP Girona va demanar que es modifiqués un informe de proposta d’extinció d’una prestació econòmica”. Precisament, un informe elaborat per la persona que va formular la queixa, que apuntava que “el jove no complia els requisits per percebre la prestació i que el servei d’habitatge no havia fet el control dels requisits per cobrar-la”. En aquest informe aportava dades sobre les diferents feines que havia tingut i, a més, dels canvis de residència que havia fet.
L’informe del Síndic, però, insisteix que l’informe va ser canviat pels responsables del servei i el document que “finalment es va aprovar ometia la referència al passat”. Quan el mateix denunciant va denunciar, a l’Àrea de Suport al Jove Tutelat i Extutelat, que l’informe havia estat “censurat”, el servei va replicar que només havia estat “revisat”. A més, el Síndic afegeix que la mateixa DGAIA, en persistir el denunciant, va emetre un informe on s’apuntava el “possible incompliment detectat”. Però matava aquí el camí de la denúncia interna.
De fet, el Síndic revela que l’entitat gestora del servei –la UTE de les dues fundacions- va elaborar un expedient intern d’investigació amb número 1_2024, on no només negava la “censura de l’informe” sinó que afegia que “la manca de copagament” no afectava la contraprestació de l’entitat i “que els aspectes retocats no tenien a veure amb aspectes substantius”. La síndica, però, aprofita el seu document per recordar “la rellevància de la informació omesa en l’informe de proposta d’extinció aprovat finalment, perquè denota una mala praxi o disfunció que l’administració ha de conèixer per poder-la corregir”.
La intervenció del Síndic de Greuges, clau
En el mateix document del Síndic, es ressalta “la manca de consideració suficient de la queixa inicialment presentada per la persona interessada a l’entitat gestora del SEVAP i a la mateixa administració”. I afegeix, que no va fer res fins que la institució va intervenir-hi per tal que es “garantís la revisió de les irregularitats denunciades per la persona interessada”. Tot i això, l’informe retreu al Govern que s’ho va agafar amb molta calma. Tant és així que li recorda que va passar mig any fins que el Departament de Dret Socials no va respondre a les peticions del Síndic.
Seguint aquest fil, la institució dirigida per Giménez-Salinas recorda que la primera petició d’informació sobre aquest expedient de queixa va ser emesa el juny de 2024, i posteriorment es va ampliar el setembre de 2024. “Inicialment, la DGAIA no va respondre”, emfatitza. “En no rebre resposta després de quatre mesos, el novembre de 2024 aquesta institució va mantenir una reunió amb els responsables de la DGAIA, en què es va exposar, entre altres coses, la preocupació d’aquesta institució pels fets denunciats i per la manca de resposta obtinguda fins aleshores”, continua. Tot i així, el Síndic no va rebre cap resposta fins al 16 de desembre de 2024. I la resposta era una comunicació on s’assegurava que s’havien “constatat els fets” i que, davant “la necessitat d’aclarir i recaptar la informació corresponent”, s’havia considerat l”a necessitat d’obrir i iniciar un expedient informatiu amb la finalitat de conèixer les circumstàncies dels fets exposats i la conveniència o no d’iniciar un o diversos procediments administratius”. I prometien informar-ne. Era la concreció que “formalment” s’iniciava “l’expedient informatiu 15/2024, en data 5 de desembre de 2024”. “Pràcticament, sis mesos més tard”, retreu la sindicatura.
Intent d’evitar entregar l’expedient
Però la història no acaba aquí. Segons el mateix document, i després de diverses peticions i dues reunions, no va ser fins al 12 de març de 2025 que la DGAIA va trametre un escrit al Síndic en què exposava únicament les conclusions de l’expedient informatiu, però no pas l’expedient. Aquesta comunicació afirmava que “el gran nombre de contractacions temporals” podia haver “dificultat la gestió de la supervisió de les prestacions”. Ara bé, també afegia que “no es constata perjudici per a la hisenda de la Generalitat, sempre que s’agilitin els reintegraments que corresponguin”. “No consten conductes d’apropiació ni ànim de lucre, i també es pot descartar l’existència d’indicis d’administració deslleial i frau”, adduïa la comunicació. És a dir, la DGAIA donava carpetada al cas i no trametia a la Sindicatura l’expedient sencer.
El Síndic, però, no es va arronsar i el 19 de març de 2025 es va adreçar novament per escrit a la DGAIA per recordar que, des de juny de 2024 “no havia rebut la informació completa requerida formalment en les peticions fetes, ni tampoc la informació completa de l’expedient obert sol·licitada en el marc de les diferents comunicacions i reunions fetes sobre aquest assumpte”. Unes trobades en què el Síndic “havia reiterat la necessitat de disposar de la documentació que consta als expedients per resoldre el cas”. “Finalment, el 7 d’abril de 2025, dies més tard del nomenament d’un nou director de la DGAIA, aquest organisme va trametre còpia de l’expedient informatiu i, dies més tard, l’annex documental”, constata l’informe. No va ser fins aquell moment, és a dir, quan faltaven dos mesos per complir l’any del primer requeriment, que la DGAIA va complir amb les seves obligacions. “Des d’aleshores la col·laboració ha estat positiva”, conclou el Síndic.
