Finalment, el Parlament de Catalunya ha pogut parar l’orella, amb tots els ets i uts, a l’alertador del cas de la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA). Un treballador dels serveis socials destinat a la demarcació de Girona que va denunciar les irregularitats que investiguen l’Oficina Antifrau, la Sindicatura de Comptes i la Sindicatura de Greuges i que ha generat un veritable terratrèmol polític i social. De fet, l’alertador té estatus de “persona protegida” atorgat per Antifrau arran de les amenaces –fins i tot de mort– i les coaccions que ha rebut per haver destapat la capsa de Pandora del cas DGAIA.
L’alertador va comparèixer en una sessió especial de la Comissió d’Investigació del Parlament sobre la DGAIA, a porta tancada, el passat vuit de maig. Un divendres a la tarda. El Món ha tingut accés a l’acta de la sessió i la transcripció de la seva compareixença, on l’alertador va exposar amb prou detall el contingut de les seves denúncies i va respondre sense embuts a les preguntes dels portaveus parlamentaris. El contingut de la seva intervenció va ser clar: “Feia anys que s’estava produint una malversació de fons públics”. En aquesta línia, va concloure que hi ha hagut “aprofitats” que “han utilitzat els joves per enriquir-se” i, possiblement, “una estructura B”.
“Mala gestió pública estructural i sistèmica”
La sessió no va ser una bassa d’oli, va tenir punts de tensió, que va obligar el president de la comissió, el socialista igualadí Jordi Riba, poc amic dels escarafalls, a demanar serenor als portaveus tot recordant que era una comissió parlamentària i no un tribunal on es dictaminen imputacions. L’alertador va assistir a la comissió després d’un llarg estira-i-arronsa polític i va anar-hi acompanyat del cap de la unitat de les persones informants de l’Oficina Antifrau, així com de la seva tècnica de referent de l’entitat de control.
L’alertador va dividir la seva compareixença, a traç gruixut, en dos blocs. En primer terme, la detecció d’irregularitats i, en segon lloc, el procés de denúncia, que li ha costat una baixa laboral de mesos, assetjament i l’actuació de la inspecció de treball. Tot en un context en què va assegurar que “van fallar els mecanismes d’alerta externa i interna”. “Tot plegat constata el caràcter estructural i sistèmic de la mala gestió pública que hi ha hagut durant anys i com els actors implicats han mirat cap a una altra banda per tal que tot aquest assumpte no arribés a l’esfera pública i política”, va sentenciar abans d’iniciar les seves explicacions.
Ho va detectar el setembre de 2023
El compareixent va detectar el cas el setembre del 2023, quan es va incorporar com a tècnic educatiu al Servei de Seguiment i Valoració de la Prestació Econòmica per a Joves Extutelats de la demarcació de Girona, el SEVAP. Un servei gestionat per la unió temporal d’empreses integrada per la Fundació Resilis i la Fundació Mercè Fontanilles, investigades en el cas. De fet, l’alertador treballava a la Fundació Resilis des de l’any 2018 en funcions educatives i de gestió en diverses residències vinculades al sistema de protecció. El SEVAP, que era operatiu des del 2022, tenia com a objectiu fer el seguiment i la valoració de les prestacions que reben els joves extutelats.
En el curs de la seva feina, segons va detallar, va detectar “un conjunt d’irregularitats que afectaven el manteniment de les prestacions econòmiques i d’habitatge de joves extutelats d’acord amb la normativa aplicable”. Unes “irregularitats que perjudicaven i posaven en risc el mateix jove”, la seva educació. En síntesi, les irregularitats detectades i que va posar en coneixement dels responsables del servei eren la incompatibilitat entre ingressos laborals i la percepció de la prestació econòmica per a joves extutelats, la correcta aplicació del copagament en els pisos assistits gestionats per la Fundació Resilis, la correspondència entre presència efectiva del jove al recurs residencial i la facturació associada per l’entitat gestora, és a dir, “places fantasma”.
“Malversació de fons públics” i “places fantasma”
El primer cas detectat va ser el gener de 2024, quan va detectar un jove extutelat que percebia una prestació i que feia mesos que treballava a València. A més, es feia constar en el seu expedient que mantenia la residència en un pis assistit de Resilis. De fet, l’informe del jove apuntava un canvi de domicili per una possible reinserció laboral, validada per la responsable del servei, quan el beneficiari ja feia més de sis mesos que vivia a València. L’alertador va presentar un informe reclamant l’extinció de les prestacions, però la supervisora del servei la va obligar a canviar-lo per fer poder donar el vistiplau a la continuïtat de les prestacions.
Dies més tard, el 29 de gener de 2024, un jove extutelat va queixar-se a l’alertador de les condicions que gaudien amics i coneguts seus que residien als pisos assistits de Resilis i dels quals no se’n beneficiava. L’alertador va contrastar la informació i va descobrir la certesa de les irregularitats, com ara incompliments de la normativa per obtenir dret a prestacions o plans de treballs individualitzats que no s’adeien a la realitat de cada cas. “Ho vaig posar en coneixement dels meus superiors que, al seu torn, ho parlaren amb el director de pisos assistits de Resilis”, va remarcar. En concret, entre gener i maig de 2024 va alertar internament de les contínues irregularitats “sense cap resultat”.
Finalment, i seguint el relat expressat en la compareixença, “l’alertador va avisar verbalment a la coordinació del SEVAP del que estava passant”. “Ella em reconeixia que era conscient de la situació i que feia anys que s’estava produint una malversació de fons públics”, va subratllar als diputats. “També sabia que el servei d’habitatge estava cobrant places fantasma”, va afegir. “Em va intentar convèncer que part de les meves funcions laborals serien falsejar documentació de forma sistemàtica. M’hi vaig negar categòricament”, va relatar als portaveus parlamentaris. Va ser aleshores quan va patir l’assetjament laboral i va reclamar la posada en marxa del protocol de protecció intern contra l’assetjament laboral.
Ningú li feia cas i rebia amenaces de mort
L’alertador va narrar i detallar tot un seguit de trobades i reunions en què insistia a denunciar les irregularitats. En concret, una trobada el 25 d’abril de 2024, quan es va celebrar una trobada virtual amb la direcció del SEVAP i la responsable de recursos humans. “Són conscients del que estic alertant, però en fan cas omís”. El cinc de maig es va reunir de manera presencial amb el director de l’àrea internacional de Plataforma Educativa “a fi de denunciar tot l’entramat altra vegada”. “Li vaig explicar absolutament tot, i no va moure ni un dit”, va concretar. El 13 de maig va tornar a enviar un correu electrònic als responsables de les entitats sol·licitant que activessin per segona vegada el protocol contra l’assetjament. Aquell dia va agafar la baixa.
Un cop constatat que les denúncies internes van ser inútils, va denunciar els fets a l’Oficina Antifrau, a la Sindicatura de Greuges, a la Inspecció de Treball -que va sancionar l’empresa encarregada del servei on treballava l’alertador- a la mateixa DGAIA i als Mossos d’Esquadra, per les amenaces de mort instades per diversos joves extutelats. “Segons els joves, la direcció del projecte d’habitatge de Resilis em va assenyalar davant d’ells com el responsable que deixessin de percebre prestacions a les quals ja no tenien dret”, va rememorar. “Va ser una mesura desesperada per intentar intimidar-me i que no continués endavant amb el procés de denúncia”, va adduir. Les amenaces encara resten pendents de judici.
“Qui mes passa, plaça que factura”
L’alertador va lamentar que les irregularitats comporten costos sobre l’educació i la integració dels joves extutelats. “Els joves que es trobaven als pisos sabien que no era correcte que cobressin aquests diners o que no se’ls apliqués un copagament, de la mateixa manera que sabien que des del SEVAP també es mirava cap a una altra banda”, va plantejar. “Jo els pregunto: què creuen que aprenien aquells joves veient totes aquestes martingales?”, va plantejar socràticament davant els parlamentaris.
Tot i això, va reconèixer que és “relativament habitual que existeixin incidències”, però va afegir que passava de taca d’oli “donar una prestació econòmica a la qual no tenien dret”. Una decisió que, a criteri seu, “servia per tenir els joves contents i tranquils i donar estabilitat al projecte d’habitatge”. “Qui mes passa, plaça que factura”, va denunciar davant els diputats del Parlament. “El problema rau en el fet que s’estava generant una ajuda arbitrària, que estava condicionada per uns interessos empresarials; és a dir, l’interès superior del jove era substituït per un interès econòmic de caràcter privat”, va afirmar.
“Una estructura B”
“Hi ha hagut una manca d’actuacions de control i supervisió per part de l’administració sobre les entitats concessionàries”, va sentenciar remarcant que no tenia cap intenció de “criminalitzar els nanos”, ans al contrari. “La denúncia ha sigut per millorar el sistema de protecció, és a dir, aquí els joves se’ls ha utilitzat per enriquir-se i se’ls ha utilitzat per escudar-se que aquí no havia passat res, cosa que em sembla lamentable; aquests joves se’ls ha utilitzat, per totes bandes”, va afegir.
“Jo crec que aquí queda molt clar que hi havia una estructura B”, va especificar a preguntes dels diputats que li van demanar per la gran quantitat de casos de prestacions indegudes. “Davant de tota aquesta mala gestió, davant de tot aquest caos aparent, hi ha hagut quatre aprofitats que s’han dedicat a facturar a costa d’aquests joves”, va argumentar. “I els ha sigut igual, els han sigut igual les conseqüències per a aquests joves de cobrar tots aquests diners”, va concloure.
