La previsió era que seria un judici complicat. Tenia tots els ingredients d’una vista oral tan delicada com colpidora, on el transfons de la víctima delata que hi ha altres móns, molt agres, i es troben entre nosaltres. La secció sisena de l’Audiència de Barcelona ha jutjat l’Albert i l’Antoni, dos amics del barri de Sants de Barcelona acusats de violar un menor, Joan Pere, que es trobava tutelat per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Una vista oral dura i presidida amb tanta fermesa pel magistrat Jorge Obach que, fins i tot, lletrats d’acusacions i defenses han desistit de continuar formulant preguntes quan tocava el crostó amb una vehemència controlada, però rotunda.
De fet, Obach -un magistrat amb una semblança extraordinària a l’actor Anthony Heald- és prou veterà per fer centrar la pilota en la santíssima Trinitat de qualsevol judici: “el que és rellevant, el que interessa i el que és objecte del plet”. És a dir, si es va perpretar una violació a un menor de 16 anys per part de dos majors d’edat que van contactar-lo, i contractar-lo, a través de GRINDR, una aplicació de geolocalització per afavorir contactes sexuals entre persones del mateix sexe.
Les acusacions, tant el ministeri fiscal com el lletrat de la Generalitat, reclamaven 15 anys de presó per un delicte de violació agreujada a un menor de 16 anys d’especial vulnerabilitat i deu anys de llibertat vigilada després de la pena de presó, a més de la inhabilitació especial per qualsevol professió o activitat amb menors. Pel que fa la responsabilitat civil, el ministeri públic reclama 60.000 euros i l’acusació particular de la Generalitat, a través de la DGAIA, cent mil euros.
“Dos massatges”
Seguint el guió de la vista oral, els escrits d’acusació eren directes. Segons el relat acusatori, el 19 de novembre de 2022, els dos acusats van contactar a través de GRINDR amb Joan Pere, qui es trobava prenent alguna cosa amb unes amigues a tocar del domicili dels acusats. La víctima indicava en el seu perfil que tenia 18 anys, però només tenia 15 anys -era nascut el 9 de novembre de 2007-.El noi vivia en un centre tutelat però aquell dia es trobava amb visita amb el seu progenitor.
Seguint la descripció de les acusacions, van conversar durant deu minuts a través de l’aplicació, on un dels processats, l’Antoni li va preguntar si era major d’edat pels dubtes que li generava la fotografia. El menor li va assegurar que sí que ho era. De fet, el denunciant va creure que l’home que l’havia contactat en tenia 21, per les pistes del perfil -com ara el nom- perquè no hi havia cap fotografia. Finalment, van acordar quedar en persona per tal que el menor, a canvi d’un preu tancart, fes un massatge a cadascun dels acusats.
En arribar al domicili, l’Antoni va obrir la porta i el noi s’hauria sorprès perquè “aquell home podia ser el seu pare”. De fet, segons el mateix relat, l’acusat li va tornar a preguntar si era major d’edat, en confirmar-li. El va portar a una habitació i li va demanar que es despullés, l’altra acusat, l’Albert es va estirar al llit a qui li va començar a fer un massatge. Després va entrar l’altre acusat i va proposar de fer un “trio”, moment que haurien obligat al menor a fer una felació tot agafant-lo violentament pels cabells a un dels acusats mentre l’altre li picava les natges. Un cop acabada la felació, l’acusat li hauria etzibat: “Has tingut sort; no tinc preservatiu, no et donaré!”. En aquell moment, van trucar al timbre les amigues i els acusats l’haurien fet callar i li haurien donat 40 euros al menor.
La “motxilla”
Cal tenir present, però, un context molt concret, el de la víctima. Un noi que les psicòlogues, assistents socials i educadores que el van atendre van remarcar la duríssima “motxilla” que portava el vailet i per això estava en mans de la DGAIA. En Joan Pere té una discapacitat funcional del 50%, un transtorn reactiu del vincle i un transtorn fruit de traumes i factors d’estrès no especificat. En Joan Pere, només quatre dies després d’haver nascut, ja va ser declarat en desamparament per síndrome d’abstinència de cocaïna, la seva mare n’era addicte. El seu pare, presidiari.
La DGAIA li va trobar una família d’acollida entre el 2010 i e 2021, però, el divorci de la parella va generar-li un segon trauma perquè van renunciar a la convivència amb el menor. La DGAIA va tornar a assumir la tutela i el van fer ingressar en una Unitat Terapèutica Educativa amb tractament psicològic i psiquiàtric. Segons els experts forenses que el van assistir a la DGAIA, el jove està marcat pel “constant trencament de vincles al llarg de la seva trajectòria vital i pels seus diagnòstics” amb una “gran dificultat per interpretar intencions alienes” que “l’impedeix entendre les repercussions de les seves conductes, detectar o preveure situacions de risc”. Un jove “amb curiositat sexual, però carent de qualsevol mena de conciència de perill” i amb un “consentiment viciat”.
En canvi, els dos pèrits de la defensa van ressaltar la “pobresa” del relat acusatori del menor on “no donava detalls importants de l’agressió com si hi va haver ejaculació o posterior neteja, i van emfatitzar que “tenia facultat de mentir” i “fabular” així com van subratllar la seva capacitat “d’anticipació” arran de com va parlar amb les seves amigues del que faria després de pactar la trobada.
El Mosso
Establert el relat acusatori, l’acte del judici havia de servir per neutralitzar-lo i aportar un relat alternatiu. No era una tasca fàcil i més, tenint present que el menor va declarar amb prova preconstituïda, és a dir, en una declaració gravada on narrava els fets, amb diferències del relat acusatori, com ara, el paper de les amigues, o admetés que li “donava morbo” acordar aquesta mena de cites a GRINDR o el fet que anés a comprar-se un vapper després de la suposada agressió, un detall important per una de les línies argumentals de la defensa en tant que l’aspecte del noi -alt i molt corpulent- el feien confondre per un major d’edat i una cigarreta electrònica d’aquesta mena només la poden adquirir a partir dels 18 anys.
Els primers testimonis no van anar malament a les defenses. En primer terme, la psicològa que el va acompanyar a la denúncia va explicar que a l’escorcoll de l’entrada al Centre li van trobar els quaranta euros i el vapper. A més, va fer saber al Tribunal que la primera persona que el va atendre, la seva assitent de referència, no estava citada ni havia participat a la instrucció. En tot cas, la testimoni va explicar que van anar a comissaria un cop va respondre a la pregunta que ha portat al judici: “Ha passat alguna cosa que vulguis explicar?”. La resposta els va obligar anar a comissaria, on els va atendre el Mosso 12.827 que va oferir una testifical que era oxigen per a la defensa.
D’entrada el mosso va deixar clar que la víctima no semblava menor d’edat. “Era alt i corpulent, però si parlaves dos minuts amb ell ja veies que era molt infantil i discapacitat”, va assenyalar i, sobretot va posar en guàrdia els advocats defensors en assegurar que “el noi no estava afectat pel que havia passat”. La lletrada de la defensa, però, va voler anar més enllà, neguitejant el seu company de toga, que no entenia perquè aprofundia en un interrogatori que els havia anat molt bé. Finalment, el magistrat Obach va acabar la testifical recordant a l’advocada que la denúncia policial “no és prova”.
El relat alternatiu
Finalment, després d’un descans de mitja hora, -el judici havia de durar dues jornades però es va concentrar en una de sola- els acusats van declarar. La seva versió va ser diferent, i sobretot, amb detalls que marcaven la diferència amb el relat incriminatori. De fet, tots dos van acceptar haver contactat per GRINDR amb el noi per buscar algú que els fes un “massatge”. Van pactar dos massatges de 45 minuts per 30 euros cadascun. Total 60 euros. I la cosa havia d’anar ràpida perquè aquella nit, els dos acusats tenien convidats a sopar.
L’acusat va remarcar que en obrir la porta va veure un noi que “li treia deu centímetres amb el cabell llarg i un ‘plumó'” que en cap cas li va fer sospitar que fos menor d’edat. Ara bé, va admetre que era més jove del que esperaven perquè quan havia sol·licitat un massatge, normalment eren nois d’entre 30 i 35 anys. “No li vaig demanar el DNI!”, va argumentar. En aquest punt, el lletrat de la Generalitat, amb un nodrit historial de casos similars, va aprofitar el seu interrogatori per fer una provocació perspicaç. “Vostès contracten massatges per GRINDR? No és un lloc per això, ni per trobar tècnics que reparin la rentadora…”, va etzibar. El magistrat Obach va saltar com una molla i amb les ulleres al front va advertir: “Si us plau, ironies no!”. El jutge havia entès el missatge.
Els acusats van veure que el noi “no portava cremes ni res” i que de massatges no en sabia. “Ens va enredar i per arreglar-ho ens va proposar fer un trio”, van aclarir. Una proposta que no van acceptar i el van fer fora del domicili, i per evitar que els emboliqués amb un escàndol li van donar 40 euros després d’haver estat a la casa uns vint minuts. Van negar així mateix que piquessin a la porta unes noies i qualsevol relació sexual amb el noi. De fet, van assegurar que va ser el noi quei va proposar fer un massatge per 50 euros, perquè era un servei que proposava al seu perfil de GRINDR, però que van desestimar que l’executés perquè no en sabia i tenien la sensació que els prenia el pèl. Cinc hores i escaig de judici que va deixar sobre la taula dos dubtes raonables: la possibilitat que l’aspecte físic del noi el podia fer passar tranquil·lament per un menor d’edat i, altra més complex, si hi va haver relació sexual i si aquesta va ser consentida. La clau està en la credibilitat que el tribunal doni a la suposada víctima, amb la perifèria de la prova practicada en el judici oral. La resposta, el sis de juliol.
