Informe final del ministeri fiscal després del llarg judici de l’Operació Kitchen. El fiscal anticorrupció César de Rivas ha arribat a la convicció, arran de la prova practicada en la vista oral i el grapat d’indicis recollits durant la interminable instrucció del cas que va dirigir el magistrat Manuel García Castellón, que la clavaguera policial existia i que es va posar al servei del PP. Aquest dimarts, el fiscal del cas ha presentat el seu informe, amb què conclou que ha quedat acreditat que l’operació Kitchen va ser “un operatiu parapolicial criminal” per “aconseguir” informació “comprometedora” i “enregistraments” sobre dirigents del PP que podria tenir l’extresorer del PP Luis Bárcenas. Tot plegat per torpedinar i boicotejar la investigació sobre el finançament irregular dels populars en el marc de la causa Gürtel.
De fet, César de Rivas ja havia deixat entreveure quina seria la seva síntesi del cas, quan dilluns va elevar a definitives les seves conclusions mantenint la petició de 15 anys de presó per a l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz i el seu exnúmero dos, Francisco Martínez. El ministeri públic sosté que la prova practicada permet assegurar que tots dos tenien coneixement de l’operatiu clandestí d’espionatge. Un cas en el qual també estan acusats l’exdirector adjunt operatiu (DAO) de la Policia Nacional Eugenio Pino -únic condemnat per l’operació Catalunya- , el comissari ara jubilat José Manuel Villarejo, el comissari Andrés Gómez Gordo, l’exxofer de la família Bárcenas Sergio Ríos i l’excap d’Afers Interns Marcelino Martín Blas, entre altres.
D’aquesta manera, incidint en l’operatiu clandestí, el fiscal no es creu la versió dels comandaments policials acusats, segons la qual la Kitchen va ser una operació d’intel·ligència policial legal per trobar diners de Bárcenas a l’estranger. Bàsicament, perquè no hi ha cap prova ni indici que els policies implicats tinguessin cap contacte amb el jutge instructor de la Gürtel ni amb el grup de la UDEF que investigava el cas. A més, el fiscal considera provat que tant Fernández Díaz com Francisco Martínez estaven al corrent i tenien informació al moment de l’evolució de l’operació. Aquest dijous, dos de juliol serà el torn de les acusacions particulars de presentar el seu informe final.
“Una finalitat delictiva”
Davant del tribunal que presideix Teresa Palacios, el fiscal va remarcar que “des del moment en què es va concebre l’operatiu, ja es va manifestar la finalitat, si se’ns permet, delictiva, de l’operació”. Un dispositiu que no tenia res a veure amb la causa Gürtel, “ans al contrari”, conclou el ministeri públic, puix que estava dirigit a “manllevar informació i documentació delicada pel PP i pels seus màxims dirigents, i dirigida a boicotejar i obstaculitzar la investigació sobre el finançament irregular dels populars que significava el cas Gürtel”.
En aquest sentit, la fiscalia emfatitza la premeditació de l’operatiu perquè els acusats havien mostrat interès per aconseguir la documentació, abans, per exemple, de captar com a confident l’aleshores xofer de Bárcenas, Sergio Ríos, o les vigilàncies a la dona de l’extresorer, Rosalía Iglesias -acusació particular, amb el seu marit en el judici-. Una informació que contenia, suposadament, a més dels documents, gravacions ab l’expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy i l’exsecretari d’organització i històric membre de la cúpula dels populars, Javier Arenas.
“Villarejo no s’enganya a si mateix”
Una de les proves de càrrec de la fiscalia són les agendes i diaris del comissari Villarejo als quals dona plena veracitat, com en les diferents causes de la macrocausa Tàndem, -on s’inclou l’operació Kitchen- han donat els investigadors d’Afers Interns. En aquesta línia, César de Rivas assenyala que l’interès pels “papers de Bárcenas” es va “plasmar” a les agendes del comissari. “Una persona que quan enraonava amb tercers podia famfarronejar o exagerar però que quan escrivia a les agendes no s’enganya a si mateix!”, indica el fiscal. “Redactava exactament el que estava vivint; el més rellevant de les anotacions no es tant el fet de la captació del xofer sinó de quina manera es plasma la participació de tots els encausats”.
El ministeri pública ha argumentat que el tribunal no pot acceptar la idea expressada com a defensa dels comandaments policials que la Kitchen era un operatiu d’intel·ligència policial per trobar els diners de Bárcenas amagats a l’estranger. “Els acusats no van tenir mai interlocució amb el magistrat que investigava Gürtel ni tampoc amb la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), que tenia atribuïdes les funcions de policia judicial i va ser l’encarregada de dur a terme les indagacions relacionades amb el cas”, va argüir el fiscal.
Seguint aquesta lògica el fiscal sentencia que “En cap cas podien dur a terme cap operatiu d’intel·ligència dirigit a completar la investigació del cas Gürtel”. “Aquesta falta d’interlocució amb el magistrat instructor i la UDEF els impedia conèixer qualsevol llacuna i demostra que no es va fer cap operatiu d’intel·ligència”, rebla. En aquest context, considera que tant el ministre de l’Interior com el seu secretari d’Estat no només n’estaven al corrent de l’operació Kitchen sinó que hi havia una implicació directa com s’ha demostrat amb els “missatges protocolaritzats” entre tots dos sobre l’evolució de la captació de Ríos i la informació que s’anava obtenint així com de la participació de la resta d’acusats, com ara el fet que Afers Interns facilités la logística i agents pel seguiment de la dona de Bárcenas.
