Sergio Ríos, el xofer de Luis Bárcenas i personatge clau de l‘operació Kitchen, ha admès en seu judicial que el comissari d’intel·ligència ara jubilat José Manuel Villarejo el va captar com a confident i va ser el seu “controlador”. De fet, ho ha relatat amb tota mena de detalls aquest dimecres al matí. Com a acusat, ha pujat a l’estrada de l’Audiència Nacional en el judici per l’operatiu clandestí per robar informació delicada sobre el finançament del PP que hipotèticament tenia Luis Bárcenas, l’extresorer de la formació, els famosos papers de Bárcenas. Ríos, per a qui el ministeri fiscal reclama 12 anys de presó, ha anunciat que respondria a les preguntes del ministeri fiscal, del tribunal que presideix amb perspicàcia i una extraordinària atenció Teresa Palacios i de la resta de defenses. Una sorpresa, perquè l’estratègia de gran part de les defenses ha passat per esquivar les preguntes del ministeri públic.
L’ex xofer de Bárcenas també ha previngut el tribunal que estava nerviós i gens acostumat a declarar. Per això, ha demanat paciència i que si veien que es despistava, l’advertissin. “Vostè estigui tranquil”, li ha recomanat Palacios, que ha repreguntat diverses vegades perquè el fiscal César de Rivas ha fet tentines al principi de l’interrogatori perquè possiblement no esperava que l’acusat li respongués. Fins i tot, ha deixat participar les defenses quan les preguntes i les respostes semblaven contradictòries. Tant és així, que la magistrada ha ajudat l’acusat, ha tocat el crostó a la fiscalia i ha renyat amb traça l’advocat del xofer, quan li ha fet saber que tenia raó però li ha suplicat que regulés el to: “És que vostè sempre enraona enfadat!”.
Feina concreta
Ríos ha narrat amb desimboltura que li van demanar que “no obstaculitzes els seguiments” a Rosalía Iglesias, la dona de Bárcenas, i que “facilités els llocs on” la portava, així com “les persones amb què es reunia, els números de telèfon que pogués tenir de prepagament i les matrícules dels vehicles” que utilitzaven. També els diners que traginava. Comptat i debatut, ha resumit que la feina que li demanaven consistia en “les mateixes tasques d’un conductor, però simplement informant com a part de treball””.
El xofer, captat per 2.000 euros al mes, una pistola Glok i una oposició regalada al CNP, ha detallat que en un primer moment qui el va intentar convèncer va ser el comissari Enrique Garcia Castaño, àlies El Gordo, per qui la causa s’ha arxivat arran d’un ictus. Ríos ha justificat que es va pensar que era un detectiu privat de la seva dona perquè estava en un procediment de divorci amb una batalla per la pàtria potestat dels fills. Ríos va trucar llavors al comissari Andrés Gómez Gordo, excap de seguretat de Dolores de Cospedal i un dels caps de secció de la UDEF, també acusat en aquest judici, a qui havia conegut amb anterioritat i qui li va traslladar que li presentaria un comissari, que finalment seria Villarejo.
De confident momentani a latent
Segons Ríos, el comissari Andrés Gómez Gordo –que ha declarat abans– li va presentar Villarejo. Va ser una petició de Villarejo que Gómez Gordo, aleshores inspector en cap, no podia rebutjar perquè Villarejo ja era comissari, un rang superior. El comissari d’intel·ligència li va fer creure que “hi havia una figura dins del Cos Nacional de la Policia que era el confident momentani, o sigui, per a una única operació”. Li va proporcionar uns telèfons “il·localitzables” i sense internet que en l’argot policial es coneixen com a “canutos“, a més de donar-li consells de seguretat i autoprotecció. Amb aquests mòbils informava de “qualsevol tipus de problema que tingués, d’algun tipus de sospita sobre possibles testaferros, reunions o sopars amb persones d’aspecte nòrdic”. Una informació que transmetia cada dia al vespre inicialment i, després, cada dos o tres dies, tot i que alguna vegada es reunien en punts acordats com ara restaurants, bars o cafeteries.
La declaració de Ríos també ha avalat la declaració anterior del comissari Andrés Gómez Gordo, que durant tres mesos va ser el seu “controlador” abans que li presentessin Villarejo. Tres mesos durant els quals Gómez Gordo signava els rebuts dels fons reservats per pagar a Ríos. Durant aquests tres mesos, Ríos només havia de vigilar els moviments de dos vehicles de gran cilindrada que tenia Bárcenas al garatge. Aleshores era un confident “latent”. De fet, Gordo ha afirmat que els pagaments eren ordre de la Direcció Adjunta Operativa del CNP, llavors en mans del comissari Eugenio Pino, i que la intenció era controlar el que en aquell moment era “el delinqüent número U d’Espanya, Bárcenas”. “No calia ser un geni per veure que volien fitxar el xofer com a confident”, ha ironitzat quan ha explicat que va ser ell qui va presentar Villarejo a Ríos. Un detall interessant ha estat que hagi dit que Villarejo fins i tot finançava aquestes operacions, perquè tot sovint avançava els diners per pagar als confidents i després reclamava la seva devolució al DAO. Com també va passar en el cas de l’operació Catalunya amb el pagament a Javier de la Rosa a canvi d’informació contra els Pujol- Ferrusola.
