Estratègia directa i sense embuts de la defensa de Josep Maria Jové, el líder d’ERC al Parlament, a qui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) li té aturada l’amnistia. En un escrit de vuit pàgines, al qual ha tingut accés El Món, el lletrat de Jové aporta totes les resolucions favorables a l’aplicació de l’amnistia pel delicte de malversació. Principalment, la sentència del passat 6 d’octubre del Tribunal Constitucional, que ordenava l’aplicació de la llei de l’oblit penal per l’independentisme a l’exconsellera Dolors Bassa, i que consolidava doctrina. De fet, la sala penal del Tribunal Suprem, en un brevíssim termini va aplicar l’amnistia -amb resolució escrita per Manuel Marchena– als condemnats per la sentència del Procés, Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Turull, que encara romanien inhabilitats per la pena de la malversació. Una decisió que va servir per aixecar, a l’hora les ordres de detenció pels tres integrants de l’exili.
L’escrit reclama que el tribunal de Jové i també de Lluís Salvadó, que presideix el magistrat Jesús María Barrientos, retiri de manera immediata les qüestions prejudicials que va presentar davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). I, en certa manera, li apunta que podria estar desobeïnt o prevaricant. De fet, quan el 16 de juliol, l’alta instància judicial europea va avalar l’amnistia arran del cas del Tribunal de Comptes i dels CDR de l’operació Judes, el mateix TSJC va demanar posicionament a les parts. El ministeri fiscal va entendre que li estava bé que s’apliqués l’amnistia tot i que opinava que no era el mateix cas que el Tribunal de Comptes. El primer de setembre, Barrientos signava una interlocutòria amb què mantenia les prejudicials.
Ara bé, la sentència del TC i les resolucions del Tribunal Suprem deixen afeblida la posició del TSJC. Al capdavall, no té cap sentit que s’hagin amnistiat els primers responsables institucionals del Procés -Jové i Salvadó eren els secretaris generals de Junqueras- així com tots els càrrecs d’entremig -processats en el Jutjat d’Instrucció 13 de Barcelona- i el president del grup parlamentari d’ERC i el gerent del partit encara estiguin pendents. L’escrit aporta a més de la sentència del TJUE, les resolucions del Suprem, de l’Audiència Nacional i del Tribunal de Comptes.
“No hi ha marge d’interpretació”
L’escrit, breu però rotund, argumenta que “els motius que la sala va esgrimir” per retenir les qüestions prejudicials “han quedat del tot superades per les resolucions posteriors”. Per tant, el lletrat Ramon Setó, raona que “queda clar que la sentència recaiguda al Tribunal de Comptes és aplicable al delicte de malversació i no només als actes de responsabilitat comptable com argumentava la sala”. “Ni el Tribunal Constitucional ni el Tribunal Suprem deixen cap marge d’interpretació diferent”, afegeix.
En aquest punt també fan memòria a la sala que la “contundència de la resolució del TC” els obliga a complir la llei i aplicar l’amnistia. No només per la rotunditat de la resolució sinó pel simple fet que té “caràcter vinculant i que cal obeir el seu resultat concret”. A més, recordent a Barrientos que el TC, en qüestió de drets fonamentals, té una “funció orientadora i vinculant pels poders públics i els tribunals en casos anàlegs”. Un avís a navegants perquè, a diferència de Pablo Llarena, per exemple que va aixecar les ordres de detenció, va evitar una querella per prevaricació.
