Nou protagonista en les perquisicions de la Guàrdia Civil a l’independentisme. Es tracta de les UDR, l’acrònim d’Unitats de Defensa del Referèndum. Un derivada dels Comitès de Defensa de la República que, segons van explicar els analistes de l’institut armat a l’Audiència Nacional, feien una “passa més enllà” i actuaven per construir una “xarxa anònima, segura, sincronitzada i coordinada per fer efectiva la república catalana” abans del dos de febrer del 2018.
Aquestes suposades UDR són les protagonistes d’un informe confidencial de la Secció d’Informació de la Guàrdia Civil a Catalunya incorporat a les diligències 104/17 que han estat durant quatre anys i mig secretes, obertes per terrorisme, un concepte genèric amb què s’ha construït una causa general. Una llarga instrucció dirigida pel titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón. L’aparició d’aquestes UDR suposen per a la Guàrdia Civil, i així ho van advertir al jutge, un “repte difícil d’investigar” perquè si el projecte avançava i es consolidava seria “molt difícil detectar” les seves accions, com ara el “bloqueig de l’aeroport”.
Una estratègia per fer una passa més enllà
Els agents d’intel·ligència de l’institut armat situen la creació de les UDR el 24 de novembre del 2017, quan en troben les primeres suposades traces a la xarxa. La seva tesi és que els “CDR com a grup d’individus organitzats han estès la seva lluita i reivindicacions més enllà dels actes organitzats” sobre el terreny. És a dir, que a més de talls de carretera o missatges als mitjans de comunicació, “sembla ser que han fet una passa més donada la importància que saben que té el control de les xarxes socials”.
En aquesta línia, remarquen que “són conscients de l’ús d’internet com eina d’execució d’activitats il·lícites té els seus riscos i, per això, estan treballant per adquirir els coneixements necessaris per garantir la màxima seguretat digital, un anonimat que els dona impunitat”. “En definitiva”, sosté l’atestat, “un mètode de treball que els permeti aprofitar el potencial d’internet en tots els àmbits”. En aquest marc, la Guàrdia Civil insisteix al jutge que “ha detectat la creació del denominat UDR, que per les seves característiques podria tractar-se d’aquest grup activista tecnològic que podria ajudar a assolir els objectius marcats pels CDR”.
Multitud d’actes delictius i “reclutament de hackers”
Atès el to de l’atestat, els analistes no amaguen la seva preocupació per la potencial “multitud d’actes delictius” que creuen que poden fer aquests grups amb l’ajuda d’una “xarxa anònima, segura, sincronitzada i coordinada per fer efectiva la república”. Així, consideren objectius de les UDR el “control del territori”, el “tall de fronteres”, el “control de ports i aeroports”, “reclutament d’experts en diverses àrees”, “el joc brut propagandístic a la xarxa” i la “recollida d’informació sobre el moviment de cossos i forces de seguretat de l’Estat”.
Per assolir-ho, els guàrdies civils asseguren que s’ha posat en marxa un “procés de reclutament de hackers i experts informàtics” que es trien de manera “segura i anònima”. Les proves es fan apujant el nivell de dificultat a partir de “pràctiques de hackeig, xifrat d’arxius o creació d’entorns segurs”. “Tot es fa a través de la xarxa TOR, una xarxa utilitzada habitualment per activistes per portar a terme activitats il·lícites de manera segura”, sostenen.
“Un repte difícil d’investigar”
Els agents de la secció d’Informació preguen al jutge “no subestimar” les seves informacions, ja que atès el que han detectat és evident que les UDR “disposen de prou coneixements en matèria de seguretat informàtica per anonimitzar les comunicacions i actuar impunement a través d’internet”. “Però no només això”, alerten en l’atestat, “sinó que han iniciat una fase de reclutament amb la qual poden crear una extensa xarxa d’experts informàtics que garanteixin i protegeixin els seus actes”.
D’entrada, els guàrdies civils subratllen al magistrat que les UDR ja tenen creat “un sistema de comunicació segur”. Així que avisen i no amaguen el neguit: “Si aquest projecte avança i es consolida possiblement ens trobem davant d’un repte difícil d’investigar, donada la dificultat que suposa l’observació digital de les comunicacions que es porten a terme per part dels activistes. D’aquesta manera conclouen que serà “difícil de detectar i anticipar-se a les diferents accions” que proposen com ara el control del territori, sabotatges o impediments a aeroports o ports o tancament de fronteres. També demanen permís per actuar ràpid i poder procedir a la identificació de persones.
Peticions a Twitter per suposat terrorisme
La conclusió dels agents es trasllada en una petició formal al jutge amb el número 2109, del 13 de desembre, que el magistrat accepta tramitar. El que volen és demanar a Twitter informació sobre un compte que consideren relacionat amb aquestes suposades unitats, el compte @UDRCat. Es tracta d’un compte que encara existeix –actualment té només 2.843 seguidors– però que no fa cap moviment des de finals d’octubre del 2019. Principalment, es limitava a fer retuits d’altres usuaris, a banda d’un tuit fixat amb una declaració d’intencions que conté els suposats objectius de les UDRs que la Guàrdia Civil es va creure fil per randa. Tot i així, demanen a Twitter, als EUA, que els informi de les característiques del compte i el rastreig dels seus titulars. Una petició que reclamen per un suposat delicte de terrorisme.
De fet, consideren que les UDR estarien “emmarcades en la campanya de por i coacció, amb una estratègia planificada i organitzada per subvertir l’ordre constitucional”. Així mateix, el tinent en cap de la prefectura de la Secció d’Informació de Catalunya, M64905Z, considera que preveuen utilitzar “mitjans violents” per tal d’assolir els objectius independentistes, uns fets que al seu parer s’incardinen en el concepte de “terrorisme”. Així, després dels acrònims CDR, ERT –Equip de Resposta Tàctica– arriben les UDR. Continuarà.
20 
