La investigació del Procés d’independència va esperonar una veritable competència entre la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia. Es veu en la cursa entre l’operació Cadera, una mena d’acrònim de CDR passat pel filtre policial, i l’Operació Mambo, que pren el nom del mític espot de la campanya de la CUP per al referèndum de l’1-O. Una veritable guerra de cossos per veure quin era capaç de portar més informació sobre l’activisme independentista al magistrat Manuel García Castellón, titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, en el marc de les diligències 104/2017, que han estat secretes durant quatre anys i mig. Una instrucció que ha alimentat causes com l’Operació Judes, Tsunami o l’Operació Tadeu, totes dues també contra l’independentisme.
La investigació de les 104/2017, de la qual fa dues setmanes se n’ha aixecat el secret només en part, revela la quantitat d’esforços esmerçats a investigar centenars d’independentistes. El sumari, al qual ha tingut accés El Món, també detalla com va ser la guerra entre les unitats d’informació i els equips antiterroristes de l’institut armat i el Cos Nacional de Policia per implicar a ulls del jutge els responsables de les activitats dels Comitès de Defensa de la República i altres activistes que els dos cossos policials interpretaven que subvertien l’ordre constitucional per aconseguir la independència de Catalunya. Una guerra entre “escudos” (policies nacionals) i els “banderines“ (membres de la Guàrdia Civil) a compte de l’independentisme amb la cobertura de l’Audiència Nacional per acreditar que els CDR prendrien el control del relat i l’acció independentista a costa d’altres entitats com l’ANC o Òmnium. Als informes hi manquen pàgines que han estat expurgades de la causa judicial.
Operació CADERA, a la recerca de “comandos”
L’Operació Cadera té com a base principal una investigació iniciada l’octubre del 2018. Un dispositiu que va comptar amb seguiments i intervencions remotes de les comunicacions de 23 sospitosos amb un sistema del tipus del Pegasus. L’operació va ser coordinada pel Centre contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), la Unitat Especial de delictes de Terrorisme (Tepol) i la prefectura de la Secció d’Informació de la Guàrdia Civil a Catalunya. De fet, és el responsable d’aquesta secció, el tinent coronel M64905Z, qui signa l’atestat amb el segell de “Secret” de 260 pàgines i amb data 12 de desembre del 2018.
Segons es desprèn de l’informe dels analistes lliurat al jutge García Castellón i a la fiscal Teresa Sandoval, l’operació Cadera té com a objectiu “el control operatiu de les persones vinculades als CDR”. A més no amaguen la seva intenció prospectiva, sense partir de cap fet suposadament delictiu en concret, en assenyalar que el dispositiu és per “saber possibles línies d’investigació futures”. Així, determinen que busquen “conèixer la identitat dels components dels grups radicals a l’univers dels CDR”. En aquest sentit, emfatitzen “l’estructura piramidal distintiu dels CDR com a mostra de la participació dels investigats” en el que anomenen “accions de fustigació” de persones que “no combreguen amb la ideologia independentista”.
Però la Guàrdia Civil va una passa més enllà. Els analistes d’informació admeten que “focalitzen la investigació sobre els focus més radicals i violents d’alguns CDR, concretament aquells que compten amb subgrups d’acció i comandos per tal de prevenir i neutralitzar de manera operativa qualsevol activitat violenta i de caràcter subversiu que puguin dur a terme”. Fins i tot creuen en una mena de teoria darwinista de la lluita independentista en afirmar que “s’ha produït una selecció natural dels membres del CDR que ha provocat que els menys compromesos hagin abandonat i se signifiquin els més implicats en la causa”. Tot embolicat amb la idea que aquests elements se situarien també a “l’esquerra radical”.
Operació Mambo
Era el 8 de setembre del 2017 quan la CUP emetia el seu anunci en favor del Sí al referèndum d’autodeterminació del Primer d’Octubre. Era una mena de segona part de l’exitós espot publicitari de la campanya electoral del 27-S. Un anunci on el protagonista principal era una furgoneta que empenyien membres de la candidatura. L’anunci del referèndum explicava com s’estimbava el vehicle, i l’aleshores líder cupaire, Anna Gabriel, anunciava als seus companys: “Ara comença el mambo!”.
La idea va agradar als analistes del Cos Nacional de Policia, que van començar l’any 2018 a investigar les activitats dels CDR i van batejar el dispositiu com Operació Mambo. De fet, va ser una investigació prospectiva de manual, amb la utilització d’intervencions telefòniques, seguiments i consulta i interpretació de fonts obertes com ara xarxes socials o publicacions i manifestos de diverses entitats de l’esquerra independentista com Arran, la Coordinadora Obrera Sindicat, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans o Endavant.
“Subvertir la pau pública”
Igual que l’Operació Cadera, aquest pla estava coordinat pel Centre contra el Terrorisme i el Crim Organitzat, a través de la Unitat Especial dels delictes de Terrorisme, la poderosa Tepol. Dos organismes que van habilitar la Brigada Provincial d’Informació del Cos Nacional de Policia a Barcelona. En un informe incorporat a les diligències 104/2017 amb data del 7 de desembre del 2018, els analistes feien un resum de les darreres perquisicions i un minut i resultat de les intervencions en les telecomunicacions. Era l’ofici del CNP número 15 i resultava força inquietant.
Entre els espiats s’hi trobaven l’actual diputat de la CUP Xavier Pellicer, l’exportaveu del secretariat Xavier Generó, activistes com Joan Teran, Josep Freixes, Joan Suqué o Juan Colomer. L’objectiu de la investigació era tècnicament “poder determinar el grau d’implicació dels investigats a subvertir la pau pública, legitimar la desobediència i enfrontar-se a les institucions tot amb el propòsit de consumar la sostracció d’una part del territori a la sobirania de l’Estat”.
En aquest sentit, i seguint el fil de les intervencions i seguiments, els agents estableixen una nova interpretació del paper d’entitats ubicades a l’esquerra del sobiranisme. Així, entenen que el conglomerat de “l’esquerra independentista realitza autèntics esforços per capitalitzar la direcció dels CDRs, en detriment de l’eventual influència que poguessin tenir altres sectors del secessionisme pròxims a l’Assemblea Nacional Catalana, d’aquí aquest afany per controlar els CDR”. Una conclusió que segueix els termes de la Guàrdia Civil, que elucubrava amb una nova faceta de la lluita independentista al marge de les entitats que havien controlat el relat fins passat el referèndum i la declaració d’independència. Continuarà.
19
1
