Hollywood va recollir els esquelets habituals que configuren una història. Una de les estrelles dels guionistes són les històries del retorn a casa. Des del conte del Màgic d’Oz a Forrest Gump o el famós Chewi, we’re home”, que Han Solo dedica a Chewacca quan tornen a entrar al Falcó Mil·lenari en el retorn de la nissaga. La política no és tan diferent a la història. La mostra aquesta tarda de dissabte. Sallent, un poble de la conca minera del Bages que ha rebut la seva exiliada contemporània, la lideressa ideològica de la CUP, Anna Gabriel. Un retorn a casa, agraït i amb voluntat de ser emotiu però sense enfarfegar, després d’haver tornat de Suïssa arran de la seva imputació per la causa del Procés al Tribunal Suprem.
Un retorn esperat i preparat amb una professional posada en escena i estètica de la CUP dels darrers anys. Més de mig miler de persones han omplert la Fàbrica Vella en un acte del Comitè de Solidaritat que durant aquests anys ha funcionat amb discreció gairebé clandestina. Eren membres i representants de diverses lluites, representació política i institucional, militants o simplement veïns del poble que s’han acostat a parar l’orella i ser part entregada a una benvinguda d’una veïna icònica després de quatre anys i mig a l’exili. Un discurs ben travat, d’alt contingut simbòlic, per a un públic que sabia perfectament que els hi diria l’Anna. Res com tornar a casa.
Un retrobament per reivindicar una “militància”
Gabriel ha entrat a la sala multicultural acompanyada de militants i diputats com Carles Riera, Maria Sirvent o Carme Chacón. Abraçades i salutacions al camí d’entrada. A dins, l’esperaven noms com l’alcalde del municipi, el republicà Oriol, la senadora d’ERC, Mirella Cortés i la nova consellera d’Exteriors, Meritxell Serret, la portaveu cupaire, Eulàlia Reguant, o històrics cupaires com Pep Garriga, o el ganxet Xavier Argelagués.
Amb tothom a lloc, una presentació amb un duet sallentí , recollint la història obrera de Sallent ha servit de preàmbul a l’entrada. Diversos representants de grups, moviments, sindicats i lluites han omplert l’escenari i han fet de tramoïa a la seva entrada, molt emotiva per part del públic i també en l’expressió de Gabriel. En el seu parlament, a peu dret, ha reivindicat el discurs i la militància que ha de servir per “destripar un sistema que té molts mecanismes per evitar que la classe treballadora s’organitzi”. “Perquè hem militat ens han reprimit”, ha advertit després de repassar lluites i experiències d’acció política. De fet, ha estat una reivindicació de la capacitat de la CUP d’integrar moltes lluites i de ser un dels protagonistes de la lluita antifeixista.
De David Fernàndez a Valtonyc
Els parlaments han servit per glorificar la solidaritat quan “l’exili pren forma”. Així la “família suïssa” que ha explicat els primers dies i els anys restants de la vida de Gabriel a l’exili, ha arrencat forts aplaudiments pel més de mig miler de persones que omplien l’aforament. Des del retret que no s’ha de posar crema de llet a la pasta a la carbonara fins al moment més colpidor quan els companys suïssos van assegurar a la mare de Gabriel que no permetrien que “els feixistes l’agafessin, faríen una “barricada” amb els seus cossos i que la “solidaritat seria un mur infranquejable”. De fet, la solidaritat ha estat un dels conceptes més repetits al llarg dels discursos.
El raper exiliat Valtonyc també ha estat present amb un missatge de vídeo amb què ha agraït la tasca solidària de l’esquerra independentista. També una al·locució de David Fernàndez i un vídeo extraordinàriament ben editat sobre el moment del Primer d’Octubre, han donat pas a un col·loqui amb Maria Sirvent i dues activistes més en format “conversa Banc Sabadell”. Una conversa que ha servit per destacar que obtenir drets o la militància sempre comporta costos i repressió. “Relats del dia a dia militant”, ha definit. En tot cas, Gabriel conscient del dia i de l’acte ha demanat continuar sense resignació ni llàstima. “Amb un somriure, seguirem lluitant”, ha conclòs.
20
6
