El govern espanyol i el Govern han anunciat els “acords” —”acords parcials”, segons el Govern català— assolits aquest dimecres a la tercera reunió de la taula de diàleg. En realitat, el que s’ha comunicat és una declaració d’intencions amb diversos compromisos, escassament concretats. El primer, sobre la desjudicialització de la política, inclou alguns principis sobre reformes legals. El segon compromís és sobre l’impuls del català, entre aquests hi ha la projecció internacional. El ministre de la Presidència, Fèlix Bolaños, ha avançat en aquest camp que el compromís inclou la sol·licitud al Parlament Europeu que el català s’inclogui com a llengua d’ús en les sessions plenàries.
Pel que fa a la superació de la judicialització, els principis acordats són que aquesta desjudicialització “ha de venir de dues vies: l’eventual millora del marc normatiu s’ha de fer a través del diàleg i l’acord i les vies de reforma establertes; una segona via és que es renuncia a accions que treguin la política fora de les regles de joc democràtic”, ha dit el ministre de la Presidència, Fèlix Bolaños. Sobre aquest punt, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha dit que el compromís és enllestir les reformes legislatives “abans d’acaba l’any”. No s’ha concretat si serà la reforma de la sedició. Vilagrà ha dit que la desjudicialitzacó és un pas previ per abordar més endavant “el problema de fons” del conflicte entre Catalunya i Espanya.
Pel que fa al català, el compromís és que el govern espanyol reconeix la darrera llei sobre l’ús del català i el castellà a les escoles, aprovada al Parlament. El compromís és el respecte als criteris pedagògics en el model de llengua català, allunyat de percentatges. També hi ha compromís per respectar l’autonomia dels centres per modular l’ús de llengües en funció del context sociolingüístic.
Una reunió de pràcticament dues hores a la Moncloa
La trobada ha començat a les 10 hores al palau de la Moncloa. Es preveu que hi hagi un document conjunt aprovat que serà el full de ruta d’ara endavant. Els presidents Pere Aragonès i Pedro Sánchez van acordar, el 15 de juliol a Madrid, que la taula es tornaria a posar en marxa l’última setmana de juliol, després que la Generalitat “congelés” les relacions amb l’Estat a causa de l’espionatge massiu a líders independentistes.
El Govern hi ha estat representat per la consellera Laura Vilagrà i el conseller Roger Torrent —els dos noms fixes-, a més de Joan Ignasi Elena i Natàlia Garriga. El govern espanyol ha repetit la delegació, formada per Félix Bolaños, Yolanda Díaz, Miquel Iceta i Isabel Rodríguez. Elena hi ha assistit com a “delegació del president” Aragonès, i Garriga ho ha fet com a “membre convidada”.
La taula de diàleg es va reunir per segona i última vegada el 15 de setembre al Palau de la Generalitat, amb la presència també dels dos presidents, Pere Aragonès i Pedro Sánchez. L’organisme negociador s’havia de tornar a reunir “a principis d’any”, però la falta de concreció de temes i acords i, sobretot, el ‘Catalangate’, han fet endarrerir la trobada. El Govern, de fet, va “congelar” les relacions amb la Moncloa, fins que Vilagrà i Bolaños les van suavitzar en diversos contactes durant les últimes setmanes.
Els dos presidents ja es van reunir el 15 de juliol a la Moncloa, on van acordar que la taula de diàleg es reuniria aquesta setmana. D’altra banda, la consellera i el ministre de Presidència també van acordar que l’òrgan negociador entre els dos executius es reuniria, almenys, dues vegades fins acabar l’any. Així, a banda de la de demà, la taula tornarà a celebrar una nova reunió aquest 2023
15 
2 