“Això no pot continuar així”. Amb aquesta contundència s’expressa, Alfons Rodríguez, un advocat especialitzat en dret laboral i estrangeria per denunciar la discriminació que pateix el català en l’administració judicial i policial espanyola. L’última que s’ha trobat és una resposta per escrit del Cos Nacional de Policia a Catalunya assegurant que els agents no tenen cap obligació de saber el “dialecto catalán“.
El cas es va produir en una comunicació a través del correu electrònic de l’Oficina d’Estrangeria del Prat del Llobregat. L’advocat va remetre-hi una documentació en català per tramitar un expedient d’una ciutadana i poder presentar-hi un recurs. La policia espanyola li va reclamar a l’advocat una resposta en castellà i, quan va demanar explicacions sobre el monolingüisme dels funcionaris policials a Catalunya, la reacció dels policials va ser la del menyspreu a la llengua catalana. “És el nostre dia a dia, quan intentem treballar en català amb normalitat”, retreu aquest advocat en conversa amb El Món.
Una “llei espanyola”
El cas va començar el passat 13 d’octubre. El Grup Operatiu d’Estrangers –GOE en l’acrònim policial– del lloc fronterer de l’aeroport de Barcelona-el Prat, remetia una resolució d’un expedient. Un document sobre la situació irregular d’una ciutadana llatinoamericana i que en suposava l’expulsió. La proposta de resolució permetia un nou recurs per continuar el tràmit de l’expedient. Així un correu electrònic del GOE remès amb la resolució a l’advocat l’informava que es demanava “acuse de recibo de la propuesta per este mismo medio [el correu electrònic] y en castellano“. I s’acomiadava amb un cordial “gracias“.
Pocs minuts després, l’advocat responia al·legant els articles 32 i 33 de l’Estatut de Catalunya, del qual recordava que és també una llei espanyola. Així, transcrivia els continguts dels dos articles que reconeixen que els ciutadans tenen dret d’opció lingüística. En concret, en les “relacions amb les institucions, les organitzacions i les administracions públiques a Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que escullin”. A més, el lletrat afegia que, com que ell firmava amb el seu número de col·legiat, volia que també s’identifiquessin els agents que li demanaven la resposta en castellà.
“Dialecto catalán”
La resposta no es va fer esperar. Al cap d’uns vint minuts, un nou correu electrònic apujava el to. “Bona tarda, li reitero, que NOMÉS s’ha sol·liictat l’acús de rebuda per continuar amb la tramitació de l’expedient, cosa que li torno a demanar de nou”. Informava el cap del GOE encarregat de la tramitació. Però, la contesta no es va quedar aquí i es va respondre amb un estil peculiar les demandes de l’advocat per fer valer els seus drets lingüístics i d’informació.
“Per altra banda, la identificació dels agents és al referit expedient”, aclaria el policia de fronteres. “Atès que no estem obligats a conèixer el dialecte català, per evitar traduccions que puguin no ser correctes d’aplicacions externes s’ha sol·licitat que el mail sigui contestat en castellà, per tal que no hi hagi cap mena de problema amb la tramitació de l’expedient, sense cap mena de discriminació i sense treure plena validesa als tràmits i documents presentats per vostè”, sentenciava el correu.
El cas no és el primer que ha aixecat les queixes de l’advocat, que insisteix que l’ús del català als jutjats i amb la policia és “sovint, una heroïcitat!”. “És el pa nostre de cada dia”, afegeix. D’aquí que Rodríguez hagi volgut denunciar públicament els fets perquè es difongui la costosa tasca d’exercir en català a les institucions de l’Estat a Catalunya.
32
3
