La Guàrdia Civil va engreixant el sumari del Volhov, una mena de segona gran causa contra l’independentisme que dirigeix el jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona. Aquesta vegada, a la peça separada dos, amb un atestat sobre l’estructura i activitats de la Plataforma pro Seleccions Catalanes. Es tracta d’un informe policial que acusava l’entitat de fer espionatge. El document, al qual ha tingut accés El Món, de 230 pàgines i amb el número 28 dels lliurats al jutge Joaquín Aguirre, té un llarg i dens estudi sobre el disseny, operativa, pressupost i objectius d’aquest suposat servei d’informació català, un CNI independentista.
Segons els agents de la policia judicial de l’institut armat, el CNI català s’havia batejat com a “Oficina de Control de la Informació”. El pressupost de la seva posada en marxa s’enfilava a poc més de 69.000 euros. L’estratègia era tan interna com exterior i havia de comptar amb experts en investigació i seguretat digital. El document en què la Guàrdia Civil basa les seves especulacions el va obtenir en l’escorcoll de la seu de la Plataforma pro Seleccions el 28 d’octubre del 2020. Curiosament, no portava data ni signatura.
“Oficina de Control de la Informació”
L’atestat descriu el “projecte Oficina de Control de la Informació”. Segons explica la Guàrdia Civil, el projecte “té per objectiu crear una estructura que permeti realitzar un seguiment exhaustiu de tota la informació que perjudiqui la imatge d’Espanya, de cara a conscienciar els ciutadans de Catalunya, especialment d’aquells que no s’identifiquin amb el catalanisme”. Per altra banda, els analistes policials asseveren que “part d’aquesta informació ha de servir per difondre a nivell internacional la visió de la fallida econòmica i política de l’Estat espanyol.
“El mètode que es proposa”, continua la Guàrdia Civil, “és el de recollir dades i elaborar-les per ser difoses a Catalunya i l’exterior, utilitzant fonts oficials o informacions contrastades”. “Per difondre aquesta informació difícilment es pot comptar amb els mitjans de comunicació espanyolistes, malgrat es preveuen acords publicitaris o d’altres tipus”, raonen. “Tampoc és útil que la informació es difongui per mitjans nacionalment coherents, perquè el seu públic ja està conscienciat”, explica el document segons la versió policial.
Estructura de difusió pròpia i finançament
L’atestat remarca la creació d’una “Estructura de Difusió Pròpia” a través d’una oficina que “s’ha de dotar”, -seguint el relat dels analistes-, a través “d’internet, amb dos portals informatius, un dirigit als catalans i un altre dirigit a l’opinió pública internacional”. “Aquest projecte”, prosegueix l’informe, “necessita d’un finançament adient que permeti elaborar un projecte amb prou impacte”.
“Tant si és públic com privat ha de néixer amb una estructura professional fugint del voluntariat, i aquest finançament ha de ser estable, per garantir la continuïtat fins que el procés sobiranista s’hagi completat”, conclouen els agents. El pressupost es divideix en dues partides, de 61.080 euros i 7.943 euros anuals. No es donen més detalls de com es desglossen les despeses ni els ingressos, tot i que insisteixen que s’alimentarà amb diners públics a través de subvencions.
“Objectius”
La conclusió de la Guàrdia Civil és que el “projecte” té com a “objectiu principal el d’investigar i explotar tot allò relacionat amb fraus de qualsevol tipus, actuacions de caràcter il·legal, vinculacions d’àrees d’influència i altres informacions que poguessin afectar la reputació dels actors claus que siguin d’interès per a la institució contractant”. D’aquí que els analistes desglossin el “plantejament per contractar una sèrie de persones, que mitjançant tècniques OSINT i HUMINT (fonts obertes i humanes) recopilin aquesta intel·ligència”.
Per “garantir la confidencialitat i seguretat”, la Guàrdia Civil ressalta que la Plataforma volia crear “un protocol de seguretat de la informació i la comunicació”. Així mateix incorporava un “control de la identitat digital de les persones que integren l’equip d’investigació”. Per altra banda, es preveia la “signatura d’un acord de confidencialitat amb la institució (el servei d’intel·ligència i informació)”. L’equip el formarien, segons la Guàrdia Civil, “analistes, periodistes d’investigació i experts en seguretat digital”.
“Metodologia”
Els policies subratllen en el seu informe que la “metodologia proposada consisteix en una anàlisi en profunditat de l’entorn de la institució investigada, que inclou també les persones que la formen”. Així, relaten que es “recopilarà tota la documentació generada per la institució disponible amb fonts obertes i per altres mètodes”. En darrer lloc, afegeixen “que s’analitzarà la totalitat de les persones de més o menys rellevància de la institució siguin o no responsables directes, especialment aquells que siguin susceptibles de convertir-se en càrrecs electes en les properes eleccions generals”. És a dir, elaborar documents amb informació compromesa de líders polítics unionistes i protegir informativament els independentistes amb operacions de contrainformació i contraintel·ligència.
En aquest marc, la Guàrdia Civil indica que “un cop realitzat aquesta primera anàlisi” els de la Plataforma asseguren que “s’estarà en condicions d’establir estratègies i les metodologies necessàries per començar a extreure informació i intel·ligència amb un impacte en l’opinió pública. El dossier trobat per la Guàrdia Civil, en l’escorcoll a la seu de Plataforma, ha fet especular la policia i presentar-li al jutge Joaquín Aguirre un projecte de CNI català. “Hem trobat documents a la seu d’aquesta entitat en què s’observa que es pretenia fer tasques d’intel·ligència amb l’objecte de blasmar l’Estat espanyol i aconseguir seguidors del moviment independentista”, sentencia l’agent 66914D de la Guàrdia Civil que signa l’atestat.
5 
