El titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, el magistrat Manuel García Castellón, ja ha ordenat el sobreseïment lliure de la causa contra Iberdrola Renovables Energia S.A. per un delicte de suborn. La decisió del jutge dins la peça separada 17 del cas Tàndem, que emmarca totes les operacions de Villarejo, és sobre la presumpta contractació del comissari jubilat per tal que investigués la societat suïssa Eòlica Dobrogea, amb què Iberdrola s’havia aliat per emprendre projectes a Romania. Una investigació contractada a finals de 2011. Curiosament, l’etern rival de Villarejo, l’exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència, Fèlix Sanz Roldán, és un alt assessor de la presidència de l’energètica espanyola.
En la seva interlocutòria, a la qual ha tingut accés El Món, el magistrat argumenta que els delictes estarien prescrits en el benentès que aplica les normes de prescripció de les persones jurídiques en relació al delicte de suborn. En principi, García Castellón indica que la pena màxima a interposar seria de dos anys i, per tant, amb cinc anys ja hauria prescrit. Una interpretació que fonts jurídiques del cas qualifiquen de, “pel capbaix, molt generosa”.
Les càbales de García Castellón
El jutge fa números i especula, en la seva resolució, sobre el dia concret en què hauria de començar a computar-se la prescripció. En concret, defensa que seria la data en la que el comissari d’intel·ligència i coordinador de la policia patriòtica va accedir a la jubilació voluntària, és a dir, el 22 de juny del 2016. Una dia a partir del qual ja no es podria imputar el delicte de suborn actiu perquè Villarejo ja no tindria la consideració d’autoritat o funcionari públic, i per tant, no se li podria imputar el delicte.
Per tant, i seguint aquest algoritme, la prescripció arribaria el 9 de juliol del 2021, que és la data de la interlocutòria com a persona jurídica a Iberdrola Renovables. Un càlcul que extingeix, a parer del jutge i de la defensa d’Iberdrola de qualsevol responsabilitat penal pels seus negocis amb Villarejo.
Factures a compte de la companyia
La resolució del jutge, però, recorda i retreu que l’energètica va fer negocis amb Villarejo. Així, determina en el seu relat, que assegura se sosté amb les proves, que l’encàrrec de la companyia a Villarejo es va fer quan el comissari es trobava en actiu. I la comanda no es va fer de “manera individual pels directius o empleats de la companyia, sinó que es va fer a nom i compte de la mercantil Iberdrola, i en benefici de la pròpia companyia”. L’encàrrec va ser ordenat pel director de seguretat de l’empresa energètica, Antonio Asenjo, expolicia i antic conegut de Villarejo.
De fet, el jutge recull la factura 17/2012, de 14 de febrer, emesa per Cenyt –propietat de Villarejo– per l’encàrrec del projecte Wind a Iberdrola Renovables Energia, S.A., per import de 29.500 € i en concepte de serveis de suport i logística de seguretat a personal de Romania. També deixa constància que la factura no només es va emetre sinó que es va pagar, com ha reconegut la companyia, tant en l’informe sobre la contractació de persones físiques i jurídiques vinculades Villarejo com en un altre informe realitzat per la consultora PwC. Una factura que confirma, segons el magistrat, que va ser la companyia energètica qui va fitxar Villarejo.
Iberdrola i el CNI
Curiosament, Iberdrola té a la seva plantilla, un arxienemic de Villarejo i l’home que ha mantingut a la seva taula tots els secrets de l’Estat i de la corona espanyola, el general Fèlix Sanz Roldán, exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), els serveis d’informació espanyols. Concretament, el 23 de juliol del 2020, Sanz Roldán després de deu anys al capdavant dels serveis secrets, es va integrar a l’energètica. Iberdrola va crear una entitat batejada com International Advisory Pannel. És a dir, un organisme assessor de la companyia, amb certa opacitat de cara als accionistes. Teòricament assessora la direcció de l’energètica en matèria de geoestratègia i geopolítica. Aquest consell es reuneix cada mig any i entre els seus integrants es troben l’expresident de Mèxic Ernesto Zedillo; l’exministre d’Exteriors alemany Joschka Fisher i l’exambaixador d’Espanya a París i a la Unió Europea Ramón de Miguel.
Un nomenament que va despertar ja en el seu dia moltes suspicàcies. Curiosament, no és l’única relació de l’exdirector CNI amb Iberdrola. L’11 de maig del 2018, el director dels serveis d’informació espanyol participava, juntament amb el bisbe de Conca, l’aleshores president d’Iberdrola, Ignacio Galán, i el president de Castella-la Manxa, Emiliano García Page. Inauguraven tots quatre la il·luminació del Monestir d’Uclés, a Conca. L’excusa era que Uclés és el pobla natal de Sanz Roldán.
