L’exlíder de Podemos, Pablo Iglesias, no va tenir accés a les activitats del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) contra el Procés. Així ho ha confirmat el govern espanyol en una resposta parlamentària al grup del Partit Popular al Congrés. La resposta, al diputat per Saragossa Eloy Suárez, afirma sense cap mena de recança que Iglesias mai va assistir a la poderosa Comissió Delegada per a Afers d’Intel·ligència del govern espanyol, bàsicament perquè es va evitar convocar-la mentre ell en formava part.
De fet, la creació d’aquesta comissió va fer aixecar les orelles a la dreta espanyola, tant al PP com a Vox. Tots dos retreien que el líder de Podemos, a través d’aquesta comissió, estaria al cas de l’operacions d’intel·ligència i dels secrets d’estat que portaven a terme tant dins com fora d’Espanya els serveis d’informació espanyols. En aquest sentit, Vox va presentar un recurs al Tribunal Constitucional que el 13 de maig de 2021 li va donar la raó i va anul·lar el decret que habilitava Iglesias per entrar en l’òrgan de control del CNI. Iglesias, doncs, es va quedar sense saber res del que el CNI feia contra el Procés, almenys de manera oficial, perquè va ser exclòs de la comissió pel TC però també perquè mentre en fa formar part el govern espanyol no va convocar cap reunió.
Sense cap reunió
La pregunta per part del diputat Suárez era curteta i al peu. Reclamava saber les “explicacions donades a les reunions celebrades per la Comissió Delegada per a Afers d’Intel·ligència, que coordina els serveis d’informació de l’Estat, de les activitats realitzades pel CNI relacionades amb el procés d’independència de Catalunya durant el temps que el vicepresident Iglesias en va ser membre”. La resposta, igualment clara. “Iglesias Turrión va formar part de la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes d’Intel·ligència”. “Si bé”, continua, “cal significar que durant el temps que va ser membre la Comissió no es va reunir, motiu pel que no hi ha hagut assistència i presència del Sr. Iglesias Turión en aquest òrgan col·legiat”.
Aquesta comissió és el primer òrgan de control polític dels serveis secrets i depèn directament de l’executiu espanyol. Fins i tot, a la web del mateix CNI el nomenen abans que la famosa Comissió de Control dels Crèdits Destinats a Despeses Reservades, on dona explicacions al diputats espanyols el secretari d’Estat director del CNI. De fet, va ser l’escenari de les magres explicacions sobre el Catalangate per part de la ja exdirectora del CNI, Paz Esteban.
Aquesta comissió delegada es va crear el 2002. Tradicionalment és presidida per una vicepresidència del govern espanyol, el ministre de Presidència, el d’Afers Estrangers, el de Defensa, el d’Interior i el d’Economia, així com pel secretari general de la Presidència, el secretari d’Estat de Seguretat i la direcció del CNI. Ara bé, cada govern pot integrar més o menys autoritats segons les necessitats o les prioritats. Quan, el febrer del 2021, Pedro Sánchez va incorpora Iglesias com a vicepresident a la comissió, la dreta espanyola va posar el crit al cel pel neguit que suposava la possibilitat que el líder de Podem tingués accés a la informació reservada.
Ajuda del Tribunal Constitucional
La reacció de la dreta a la incorporació d’Iglesias va suposar el ja tradicional recurs d’inconstitucionalitat per part de Vox. El recurs, però, es basava en una formalitat. Segons la formació ultraespanyola, no hi havia el requisit d’extraordinària urgència i necessitat que justifiqués un decret-llei del govern. Vox entenia que havia estat un truc, aprofitant l’allau legislatiu d’emergència de la pandèmia, per posar Iglesias dins la comissió. De fet, era el primer decret de l’estat d’alarma.
El Constitucional no va fallar i va declarar inconstitucional el decret-llei que incloïa l’aleshores vicepresident espanyol en l’òrgan de control polític del CNI. La decisió d’impugnar la presència d’Iglesias va provocar retrets dels membres del govern de Pedro Sánchez, com la llavors vicepresidenta primera, Carmen Calvo, que va argüir la inclusió d’Iglesias en la “normalitat” d’un “govern de coalició”. Així que mentre Iglesias va ser a la Moncloa no va assistir a cap reunió de la comissió delegada perquè Sánchez ni la va convocar. Al capdavall tot apuntava que el Tribunal Constitucional l’aturaria.
5 
3 