Vigilar qui té accés als informes confidencials del Centre Nacional d’Intel·ligència. Aquesta és la intenció de PP i, en major mesura de Vox. De moment, la primera passa ja s’ha fet. El Ple del Tribunal Constitucional ha admès avui a tràmit, i per unanimitat, sengles recursos d’inconstitucionalitat del PP i Vox contra la disposició final segona del decret llei 8/2020 de mesures contra la COVID19 que acorda que el vicepresident del govern, Pablo Iglesias, formi part de la Comissió delegada del Centre Nacional d’Intel·ligència, els serveis d’intel·ligència espanyols.
La segona passa és la proposició de Llei que ha registrat Vox al Congrés de Diputats. Un text que insta a modificar la Llei 11/2002, de sis de maig, reguladora del CNI. Una modificació que busca complicar a Pablo Iglesias o a Ivan Redondo l’accés als informes dels serveis d’informació.
La proposta planteja vigilar i avaluar els membres del govern que per llei tenen accés a la informació confidencial del CNI. Així plantegen fer un “examen de seguretat” als membres de la poderosa Comissió Delegada del govern per Afers d’Intel·ligència que determina l’article 6 de la Llei. Un organisme integrat pel vicepresident del govern, els ministres d’Interior, Defensa, Exteriors i Economia així com el secretari d’Estat de Seguretat i el secretari general de Presidència a més del director del CNI. Un plantejament que té un objectiu amb nom i cognoms que és Pablo Iglesias, vicepresident del govern, o persones de confiança del president Pedro Sánchez com Ivan Redondo.
Aquest “examen de seguretat” consistiria en una “investigació de seguretata a càrrec de l’Oficina Nacional de Seguretat, en base a la norma de l’Autoritat Nacional per la Protecció de la Informació classificada NS-02”. A més d’aquest test, Vox també reclama que la llei obligui a justificar la “necessitat de conèixer” per poder accedir als informes i en darrera instància, que “hagi rebut la instrucció de seguretat preceptiva”.
