La infiltració d’un agent de la Comissaria General d’Informació del Cos Nacional de Policia al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans està “justificada”. Aquesta és l’opinió de la Fiscalia de Barcelona expressada en un decret del passat 4 d’octubre com a resposta a la denuncia presentada davant el mateix ministeri públic per la Generalitat. Tot plegat arran del cas destapat el passat 7 de juny per la revista La Directa, el d’un policia infiltrat en diverses organitzacions de l’esquerra independentista durant dos anys a la recerca d’informació i confidents. Així ho explica la mateixa consellera de Presidència, Laura Vilagrà, en un informe presentat al Parlament de Catalunya el passat 18 de novembre a instàncies de la CUP sobre aquest cas.
En el document, al que ha tingut accés El Món, Vilagrà també insisteix que el “Govern no pensa permetre” que el Cos de Mossos d’Esquadra faci aquestes pràctiques que vagin més enllà del que “és legal i justificable”. De fet, assegura que si es detectés un cas com el del policia espanyol infiltrat en una organització política seria “objecte d’investigació, d’expedient disciplinari o fins i tot de denúncia penal”. El mateix conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, el 14 de novembre també va presentar un escrit al Parlament on assegurava que va parlar amb el ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande Marlaska, sobre la infiltració i va “obtenir el seu compromís” que cessarien aquests tipus d’investigacions.
Del Departament de Recerca i Universitats a la Fiscalia
Segons el document signat per Vilagrà, el Departament Recerca i Universitats i el gabinet jurídic van analitzar les possibles accions penals a dur a terme davant la infiltració en un sindicat estudiantil amb ascendència en els organismes de representació universitària i claustral. Així, van recopilar la informació universitària del policia que, després d’haver superat les proves d’accés per a majors de 25 anys, amb la identitat falsa de Marc Hernández Pon, va infiltrar-se en el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans. Finalment, el 10 de juliol del 2022, els serveis jurídics de la Generalitat de Catalunya van interposar denúncia a la Fiscalia. Els lletrats de la Generalitat entenien que els fets podrien ser provisionalment qualificats com a constitutius de delicte de falsedat en document oficial, de l’article 390 i següents del Codi Penal, o de delicte d’usurpació d’estat civil, de l’article 401 del Codi Penal.
Aquesta denúncia va donar lloc a les diligències d’investigació núm. 322/2022 de la Fiscalia. Ara bé, amb data 11 d’octubre de 2022, es va notificar al Gabinet Jurídic, el decret de la Fiscalia Provincial de Barcelona de 4 d’octubre de 2022 amb què el ministeri públic acordava la conclusió i l’arxiu de les diligències d’investigació. En aquest sentit, la Fiscalia considerava que la infiltració policial estava “justificada”. L’esmentat decret, a més a més, no és susceptible de recurs, i l’únic camí que queda és interposar la denúncia davant l’autoritat judicial amb poques possibilitats d’èxit a la vista de l’opinió del ministeri públic, que hauria basat el seu arxiu en les explicacions donades pel mateix ministeri de l’Interior.
Elena va demanar explicacions al ministre
En aquest marc, el mateix conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, va presentar un escrit al Parlament, també dirigit a la CUP, on detallava les accions del seu departament en relació a aquesta infiltració. Segons Elena, va “traslladar al ministre de l’Interior l’absolut desacord amb les infiltracions, així com amb la justificació que en va fer el seu ministeri, del tot inadmissible“. “Li vam reclamar que cessin aquest tipus d’actuacions no compatibles amb l’estat de dret, i vam obtenir el seu compromís que així seria”, assegura el conseller en el seu escrit.
Per altra banda, un mes després de la difusió de la notícia de la infiltració, l’afer va sortir en el marc del procés de negociació entre el Govern de Catalunya i el govern d’Espanya per a la resolució del conflicte polític, el 8 de juliol passat. En concret, es va aprovar l’acord marc pel diàleg i la negociació amb el qual ambdues parts van acordar, entre d’altres, que “l’actuació de les institucions garantirà en tot moment els drets fonamentals, la privacitat i la llibertat política i ideològica de tothom que s’identifica amb els posicionaments polítics i democràtics actuals a Catalunya, rebutjant actes, decisions o mecanismes il·legítims que vulnerin aquests drets per la mera adscripció a una ideologia o a una visió territorial”.
Els Mossos no s’infiltren en organitzacions polítiques, segons el Govern
Així mateix, la consellera de Presidència –que insisteix que no en tenien coneixement d’aquestes infiltracions– assegura que els Mossos d’Esquadra no porten a terme aquestes pràctiques contra les organitzacions polítiques. “Pel que fa al Cos de Mossos d’Esquadra”, explica Vilagrà, “aquest Govern no pensa permetre que en les tasques de prevenció dels delictes es puguin produir accions de seguiment i recopilació d’informació que vagin més enllà d’allò que és legal i justificable i que puguin suposar una violació del dret a la intimitat i una limitació del dret a la participació política”.
En aquest sentit, avisa que “aquests casos, quan es detecten, són objecte d’investigació i, si s’escau, d’expedient disciplinari o fins i tot de denúncia penal”. “En tot cas, no són situacions comparables a l’espionatge promogut per organismes del Ministeri de l’Interior i que, a diferència dels possibles casos vinculats als Mossos d’Esquadra, es produeixen amb coneixement dels superiors jeràrquics i –encara més greu– autorització judicial”, al·lega marcant diferències amb el cas d’un mosso que havia suplentat fins a 14 adreces de mail per espiar organitzacions independentistes. El cas va ser investigat per la mateixa policia de la Generalitat.
7 
3 