Nova instrucció del Fiscal General de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per no canviar res. Sobretot, en els casos referents al Primer d’Octubre. Aquest dimecres, el cap de la fiscalia espanyola ha emès un decret amb què fixa els criteris del ministeri públic per a les revisions dels casos per condemnes fermes de malversació. Un document de 28 pàgines, al que ha tingut accés El Món, on sosté que cal mantenir les penes dictades per aquest delicte d’acord amb l’article 432 del Codi Penal vigent de 2015. De fet, el seu argument és clar i simple: “s’han establert idèntiques penes de presó i inhabilitació”.
La instrucció és concloent: “No es revisaran les sentències condemnatòries de malversació per apropiació d’acord l’article 432 vigent després de la reforma del 2015 perquè la nova llei estableix idèntiques penes de presó”. En la mateixa línia, també regula com interpretar la redacció del nou codi quan hi ha un indult aplicat sobre la pena. Així mateix, la instrucció ha de servir per a les revisions de penes que es demanin i entre aquestes sentències, la del Tribunal Suprem sobre el Procés. De fet, els quatre fiscals de sala –Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Jaime Morena–, han presentat un escrit aquest matí amb què demanen mantenir les penes d’inhabilitació als condemnats per malversació i rebaixar els condemnats només per sedició. La nova instrucció també afectarà els processats pel Jutjat 13, del 18 o el cas Inipro, o bé els casos de Josep Maria Jové i Lluís Salvador al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Sense canvis
La instrucció, que encara té caràcter de provisional fins que no esdevingui en “circular”, entén que les conductes tipificades a l’article 432.2 ara derogat s’han d’entendre incloses en el nou article 432.1 del Codi Penal. De fet, el fiscal general emfatitza que amb la reforma la malversació recupera “l’ànim de lucre” com un concepte que existia abans de la reforma. Ara bé, també remarca que aquest canvi no és una “novetat rellevant” perquè tant la doctrina com la jurisprudència tenen clar que cal la concurrència d’aquest ànim. En definitiva, la instrucció remarca que aquest ànim es valorarà quan hi hagi consciència i voluntat de l’acusat de disposar del patrimoni públic com si fos propi, a fins aliens a la funció pública per aconseguir avantatges o beneficis propis o aliens de qualsevol tipus. Per tant, la fiscalia entendrà com apropiació una conducta que no impliqui un benefici propi.
Pel que fa l’administració deslleial interpreta que només es revisaran els casos sentenciats entre el julio de 2015 i el gener de 2023, el temps que va estar en vigor. Ara bé, Álvaro García Ortiz conclou que el nou article 433 o el delicte d’administració deslleial persevera en el Codi Penal a l’article 232 i per tant no es revisaran sentències. De fet, suposa casos de concurs medial de la malversació, com els de la sentència del Procés. En aquests casos demana uan “comparació global per determinar quina pena correspon d’acord amb la normativa modificada i l’anterior”. En aquest marc, el fiscal general proposa una “anàlisi individual de cada cas” i aplicar les mesures que siguin sempre més favorables al condemnat.
9 
