Finalment, el president a l’exili, Carles Puigdemont, ha presentat el recurs de reforma contra la interlocutòria del jutge instructor del Procés, Pablo Llarena, que el processa ara per malversació i desobediència. En l’escrit, de 131 pàgines, al qual ha tingut accés El Món, l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, carrega contra la resolució en el sentit que nega la comissió del delicte de malversació, però també entra en el debat jurídic obert pel magistrat sobre la sedició en l’àmbit jurídic europeu. Així mateix, nega que Llarena sigui el jutge predeterminat per la llei i acusa la interlocutòria de vulnerar el principi non bis in idem i reclama la nulitat de l’ordre de detenció de l’Estat espanyol. En tot cas, el recurs demana la presentació de fins a sis qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per aclarir conceptes derivats de l’acusació.
El recurs comença de manera molt incisiva en la manca de jurisdicció del magistrat Llarena i en l’embolic, que a criteri de Boye, es fa amb els conceptes d’immunitat i d’aforament. Així, argüeix que fins i tot, Llarena ha creat una “situació ad-hoc pel cas dels eurodiputats independentistes catalans vulnerant la pròpia jurisprudència del Tribunal Suprem”. En aquest sentit, raona que no es pot fer càrrec del cas perquè no és el jutge que determina la llei. Per tant, si no és competent per instruir el cas, tampoc no ho és per dictar una resolució. D’aquí que demani la nul·litat de la resolució. Així mateix, li recomana plantejar una qüestió prejudicial i l’adverteix que recorrerà davant la jurisdicció europea. Així li reclama que només podrà continuar el procés contra Puigdemont si demana un nou suplicatori.
El tribunal alemany, l’excès de les funcions i la malversació
Per altra banda, el recurs entra també en l’anàlisi que Llarena fa a la seva interlocutòria sobre el delicte de sedició. En aquest sentit, assegura que la sedició ja va ser “implícitament” derogada com a delicte en aquest procediment contra l’exili arran de la decisió del Tribunal Schleswig-Holstein que només permetia entrar en un procés d’extradició si era per un delicte de corrupció i no pas de desordres. Així mateix, carrega en l’argumentari del jutge en la seva resolució defensant la validesa de la sedició i els retrets que utilitza contra la reforma del Codi Penal. “No només s’excedeix en les seves funcions jurisdiccionals en entrar en una crítica inassumible al Legislatiu amb el qual es pot estar més o menys d’acord però que, des de l’estrada, no se’l pot criticar d’aquesta manera”, indica el recurs.
Per altra banda, també carrega contra la imputació de la malversació i l’interpretació que fa en Llarena. “No hi ha en tot el procediment un sol indici d’intent de perseguir aquests suposats tercers partícips del delicte, encara que fins i tot ho siguin només a títol lucratiu i això és així perquè mai no es va plantejar l’existència d’un ànim de lucre sinó una indeguda o deslleial administració”. En aquest marc, retreu que, “ara i per raons que es perceben però no s’expliquen, es muta de l’administració deslleial a la conducta apropiativa guiada per l’ànim de lucre que ni forma part de la interlocutòria de processament de 21 de març de 2018 ni dels fets provats de la sentència de 14 d’octubre del 2019”. “S’ha passat de configurar la suposada malversació com un mitjà per cometre un delicte de sedició a contemplar la malversació com un delicte autònom i agreujat fins al límit màxim sense que els fets s’hagin modificat més enllà del que s’ha realitzat, ad-hoc, a la nova interlocutòria”, afegeix.
Vulneració del principi non bis in idem
El recurs fa un detallat estudi de la nova interpretació que fa la justícia europea d’un dels principis consagrats de l’Estat de Dret, el principi non bis in idem. És a dir, no es poden jutjar no es pot jutjar la mateixa persona pels mateixos fets. En aquest algoritme, Boye hi inclou el procés del Tribunal de Comptes, que obre un procés sancionador i de retorn incompatible amb un procés penal per malversació. Per a la defensa de Puigdemont, és evident “la vulneració del principi de proporcionalitat que representa que uns mateixos fets siguin sancionats com a mera responsabilitat comptable i, alhora, com a delicte agreujat de malversació de cabals públics”.
5
10
