El conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig, ha presentat ja el recurs de reforma davant el Tribunal Suprem contra la interlocutòria que el processava per desobediència i malversació i desistia del delicte de sedició, aprofitant la reforma del Codi Penal. En el recurs, al que ha tingut accés El Món, el conseller i actual diputat de Junts per Catalunya repeteix la tesi expressada en el recurs presentat el passat 17 de desembre, quan va canviar d’equip de defensa, amb què demanava anul·lar la interlocutòria de processament. És a dir, negar que fos autor de malversació donant per bons els fets provats de la sentència redactada per Manuel Marchena que condemnava als líders del Procés a 99 anys de presó.
El recurs de reforma arriba just quan la interlocutòria del passat 13 de gener, el magistrat instructor del Procés, Pablo Llarena, rebatia en dos paràgrafs els arguments per excloure l’exconseller de la malversació. En aquest sentit, argüeix que Llarena “banalitza la rellevància dels fets provats en la sentència donant a entendre que aquests poden mutar en funció de les proves que s’hauran de practicar al judici a celebrar al seu dia”. En aquest marc, assegura que una interlocutòria de processament “mai no podrà contravenir la realitat d’uns fets provats i dels seus rellevants efectes de cosa jutjada”.
Cosa jutjada
Un dels arguments exposats per Puig en el seu nou recurs és que els fets que Llarena interpreta ja són cosa jutjada. És a dir, uns fet que han entrat en la a categoria de veritat judicial i que, per tant, en ser reconeguts pel Tribunal Suprem, són immutables. En aquest sentit, remarca que els fets que s’imputen a Puig per la malversació, com és la contractació d’Unipost, segons la Sala Penal del Tribunal Suprem no tenien “retret penal” amb el benentès que no havia hagut despesa ni tampoc pagament. És a dir, que mai es va abonar un euro públic a l’empresa i el servei contractat no es va realitzar.
Per tant, raona que no es pot fer cap altre judici interpretatiu perquè esberlaria el “significat dogmàtic dels efectes de cosa jutjada”, i de retruc, “lesionaria el dret a la igualtat davant la Llei de l’article 14 de la Constitució Espanyola, atès que ja ha tingut efectes respecte a altres investigats pels mateixos fets i ara ja condemnats”. “Cap altra sentència no podrà dir res diferent de la que ja ha dit la Sentència 459/2019 del Tribunal Suprem, a no ser que es lesioni la seguretat jurídica entre altres principis inspiradors del procés penal”, addueix.
Vulneració de drets fonamentals
En tot cas, Puig que dona per bons els fets provats de la sentència, replica a Llarena la seva imputació pel delicte de malversació. Una imputació que només serveix, segons els advocats, per “allargar la vida punitiva” del seu client. En aquest conjunt, el conseller denuncia que se li han vulnerat drets fonamentals com el principi de legalitat penal, el principi d’intervenció mínima, dret a la presumpció d’innocència, dret a la llibertat o dret a la tutela judicial efectiva. També inclou la vulneració del dret d’igualtat davant la llei, en comparació a Oriol Junqueras, Jordi Turull i Dolors Bassa, que no se’ls hi va aplicar aquests fets d’Unipost per condemnar-los per malversació.
D’aquesta manera, Puig insisteix que no va malversar perquè els fets concrets que li imputen no es poden sotmetre al redactat del codi penal. Ara bé, dona per bons els fets exposats en la sentència però no accepta la seva autoria, perquè la mateixa resolució assegura que no que hi ha elements que puguin definir la responsabilitat del contracte amb Unipost com bé li va passar als seus companys de Govern condemnats per malversació. D’aquí demanen que no declari processat Puig per el nou delicte de malversació de l’article 432 del Codi Penal
5 
1 