Els independentistes de la Mesa de Torrent, absolts

Finalment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit absoldre els membres independentistes de la Mesa del Parlament que presidia Roger Torrent. Així ho ha resolt aquest matí el president del tribunal jutjador, Carlos Mir, que signa així la seva darrera sentència com a magistrat en actiu abans de passar a la jubilació, i Francisco Segura. El Tribunal ha convocat a les parts a les deu del matí per comunicar-los la resolució i lliurar els arguments amb els que basa l’absolució. La sentència arriba poc més d’un mes i mig des que va acabar la vista oral, tot i que el president del tribunal va demanar paciència als implicats perquè la sentència “no era fàcil”. La resolució compta amb un vot particular contrari, és a dir, que considera que van delinquir amb una desobediència, que signa la magistrada Marta Pesqueira,

D’aquesta manera, l’expresident de la cambra catalana i actual conseller d’Empresa, Roger Torrent, l’exvicepresident Josep Costa, i els exsecretaris Ariadna Delgado i Eusebi Campdepadrós queden exonerats de l’acusació de desobediència que sustentaven el ministeri fiscal i l’acusació popular de Vox. A tots quatre, se’ls demanaven penes d’inhabilitació per un delicte de desobediència en entendre que havien permès, com integrants de la Mesa, la tramitació de dues propostes de resolució -una de reprovació a la monarquia espanyola i l’altra de suport al dret a l’autodeterminació- que el Tribunal Constitucional havia declarat nul·les. 

La convicció dels magistrats és que no van cometre un delicte desobediència per manca de “mandat clar i específic” a les providències del Tribunal Constitucional dels dies 10 i 16 d’octubre de 2019. De fet, els magistrats consideren que “aquelles providències permetien més d’una interpretació”. Així mateix, la resolució inclou que “no hi va haver dol, perquè no ha quedat acreditat que els acusats tinguessin coneixement i volguessin desobeir els mandats del Tribunal Constitucional“. La majoria del tribunal jutjador entèn que els quatre acusats van seguir les indicacions del secretari general del Parlament i del Lletrat Major, en canvi la magistrada Marta Pesqueire, en el seu vot particular, considera que sí que van cometre una desobediència. 

Una intepretació teleològica

El tribunal fa i, es va vanta de fer, una “interpretació teleològica” -és a dir, de conjunt-, i “no estrictament literal o formal,”. Per tant, conclouen que “es pot entendre- i no és arbitrari- que el que realment estava prohibit pel Tribunal Constitucional era continuar el procés polític d’independència iniciat en la Resolució 1/XI de 9.11.2015 del Parlament de Catalunya, i voler materialitzar o exercir l’autodeterminació, és a dir, la secessió de Catalunya, així com continuar rebutjant al rei Felip VI- persona inviolable constitucionalment- per haver pronunciat un discurs arrel del fets de  l’1 d’octubre de 2017”.

Amb aquesta premissa, els togats consideren que les resolucions que es van tramitar tenien una “perspectiva ex ante, senzillament només es volia parlar de l’autodeterminació com a mera proclama política, de futur, però sense intenció de materialitzar-la, en una nova legislatura, la XII, després de noves eleccions; i que res a veure tenia amb l’anterior  legislatura XI del Parlament de Catalunya”. D’aquesta manera, el TSJC intepreta al TC incidint que els diputats “no volien a dur a terme un procés de desconnexió de l’Estat espanyol ni iniciar un procés per a la creació d’un estat català independent”. “Tot això tenint en compte les nombroses resolucions del Tribunal Constitucional anterior a l’inici del Procés que permetien parlar del dret de decidir en abstracte”, destaca la resolució.  

Sense dol i el mail

Així mateix, la sentència assegura que els membres de la mesa acusats van actuar sense dol. “En cap cas es pot  parlar de que concorri el tipus subjectiu, el dol directe, que els acusats tinguessin coneixement i volguessin desobeir el mandat del Tribunal Constitucional”. Un marc en què els togats consideren que no és “possible castigar el delicte de desobediència funcionarial per imprudència, en  no venir tipificada expressament pel legislador, segons sustenta l’article 12 del Codi Penal. “Tampoc és possible en aquest delicte el dol eventual, segons la doctrina tradicional del Tribunal Suprem, doncs el tipus objectiu exigeix que “es negaren obertament a donar el degut compliment a resolucions judicials, decisions o ordres de l’autoritat superior” de manera que s’exigeix “dol directe” en aquest delicte, que no es dona en el cas d’actuacions”, raonen els magistrats.

Per altra banda, el tribunal té molt present la seqüència temporal dels fets per bastir la manca de voluntat de la desobediència. Així recull la tesi exposada per les defenses del famós mail que va arribar després d’aprovar una de les propostes de la resolució. És a dir, que famós correu que la “Secretària del Ple del Tribunal Constitucional va intentar enviar a les 9,55h no va arribar mai a aquella hora perquè quan l’Alt Tribunal va enviar a la bústia dels serveis jurídics les resolucions dictades aquell dia, va adjuntar també tota la documentació annexa que, per l’excés de capacitat, va provocar que el sistema no permetés la sortida del correu”. “Això va donar lloc a que precisament a les 10:08 h., la Secretària del Ple del Tribunal Constitucional remetés novament un correu en el que manifestava repetimos el correo solo con las Providencias doncs l’inicial correu de les 9,55h els havia estat retornat i figurava com a no entregat degut a l’excés del pes de la documentació adjunta”, recull la sentència. Una seqüència temporal que va permetre aprovar les resolucions abans de la notificació informal per mail.  

De qüestions prèvies i del fons

El tribunal arriba a la conclusió que no s’han vulnerat els drets fonamentals tal i com s’havia defensat en les denses qüestions prèvies del primer dia de la vista. Així mateix, en base el relat fàctic també entèn que no s’ha acreditat la voluntat de desobeïr. En aquest marc, raona que les adminissions a tràmit es van fer abans que els membres de la Mesa de la cambra rebessin de forma fefaent les diligències del Tribunal Constitucional , i per tant, no estaven advertits de manera personal. També ressalta que en la sessió de la Mesa que es va aprovar el tràmit d’una de ls resolucions ni tan sols hi era present la inculpada Adriana Delgado. Per tant, conclou que no es donen els elements del tipus. 

Els magistrats també fan una anàlisi sobre les qüestions prèvies al·legades a l’inici de la vista oral, que fins i tot, incloïen recusacions dels integrants del tribunal. De fet, aquest judici ha estat el paradigma dels entrebancs fins al punts que el mateix president del TSJC, Jesús Maria Barrientos, es va haver d’apartar, i posteriorment Carlos Ramos, perquè la seva participació en el tribunal jutjador no garantia la imparcialitat que requereix un judici penal. Les seves opinions contra el procés en van ser l’argument. Costa, fins i tot, va abandonar la vista oral argumentant que el judici era un “simulacre”.

En aquest marc, cal recordar que fa just una setmana el Tribunal Suprem va anul·lar la sentència condemnatòria als integrants de la Mesa que presidia Roger Torrent, al·legant que la presència de dos dels magistrats contaminava la causa perquè havien participat en el tràmit d’admissió de les querelles de fiscalia. El TSJC està pendent d’acordar una nova data per celebrar el nou judici. El tribunal qualificia i defineix la “inviolabilitat parlamentària” com “l’exclusió de la jurisdicció ordinària llevat de la constitucional” i sostè que en el cas no s’hi adiu i els mateixos magistrats demanen esperar el resultat de les resolucions del Tribunal Europeu de Drets Humans ja interposades en aquest cas quan es va prohibir debatre per tal de variar, si és el cas, la doctrina del Tribunal Constitucional actual que no els dona la raó.

L’acusació argüida pel ministeri fiscal -que ha utilitzat el judici com una protesta contra la desjudicialització i va titllar els acusats de “casta”- i Vox, com acusació popular, es basava en la tramitació de dues propostes de resolució que el Tribunal Constitucional hauria declarat al marge de la llei. En concret, una sobre el dret a l’autodeterminació i, una segona, de reprovació a la monarquia espanyola. Les defenses van al·legar que no van cometre desobediència perquè no van ser requerits ni en temps ni forma i, a més, per protegir la llibertat d’expressió de la cambra catalana i els seus diputats.

Penes dures que no queden en res, però un vot particular

El ministeri públic demanava una condemna per desobediència greu al president Torrent, el vicepresident Josep Costa i l’exsecretari primer. La pena, un any i 8 mesos d’inhabilitació i 30.000 euros de multa. Pel que fa la secretària tercera, Adriana Delgado, la fiscalia vol una condemna de 16 mesos d’inhabilitació i 24.000 euros de multa. Finalment, els acusats no han estat condemnats. Amb aquesta absolució s’obre una nova via amb un recurs davant el Tribunal Suprem.

El vot particular de la magistrada Marta Pesqueira, en canvi, considera que calia condemnar els independentistes perun delicte de desobediència. La togada interpreta que van ser advertits de la seva obligació d’abstenir-se de realitzar qualsevol actuació tendent a donar compliment als incisos impugnats de la resolució així com el seu deure de paralitzar qualsevol iniciativa, jurídica o material, que directa o indirectament suposés ignorar les sentències del TC 259/15, 136/18 y 98/19”.  Per això conclou que calia condemnar-los penes de multa de entre cinc i 10 mesos; i de inhabilitació especial per treball o càrrec públic d’entre un any i quatre mesos i un any i vuit mesos.