L’exvicepresident del Parlament, Josep Costa, s’ha convertit en un veritable malson per a la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Ara el tribunal fins i tot s’ha vist obligat a retirar-li les costes que li havien imposat per un dels seus recursos en el judici als membres independentistes de la Mesa del Parlament que presidia Roger Torrent. Si una altra de les seves iniciatives, a la qual van adherir la resta d’acusats, va servir per apartar el totpoderós president del TSJC, Jesús Maria Barrientos, i al magistrat Carlos Ramos del tribunal que els havia de jutjar, ara la mateixa sala ha hagut rectificat una altra de les seves resolucions a favor de Costa.
En concret, es tracta d’una resolució a un recurs de revisió del 19 de setembre passat, sobre la decisió de buscar nous magistrats per a la composició del tribunal per part del mateix president recusat. En aquesta resolució es condemnava Costa al pagament de les costes de plet perquè veien “manca de fonament” en el recurs”. Ara, en una nova interlocutòria dictada el passat 8 de novembre i comunicada aquest dijous, el tribunal presidit per Carlos Mir –el mateix que va presidir el judici– ha decidit retirar-li aquesta condemna perquè no hi ha motius per aplicar-la.
Un aclariment que el tribunal s’ha hagut d’empassar
Aquesta anul·lació de les costes prové d’una petició d’aclariment del mateix Costa sobre la resolució. És a dir, demanava al tribunal que justifiqués per què el condemnaven a les costes en un procediment on tècnicament no pot ser condemnat, sobretot perquè és acusat en el procediment. El tribunal no s’embolica i admet sense manies l’equivocació i s’autoesmena. Ara bé, també disculpa l’error per una qüestió d’interpretació de la mateixa resolució i de la llei processal.
Segons la interlocutòria, a la qual ha tingut accés El Món, la imposició de les costes només pot venir justificada en dos casos: la temeritat o la mala fe. “El primer criteri te un aspecte objectiu perquè equival a una conducta processal amb manca de fonament defensable en dret, i el segon criteri té una projecció més subjectiva perquè és una creença”, raona el tribunal. Així mateix, els magistrats recorden que calen dos elements més per aplicar la condemna a costes: que el castigat sigui un actor civil o una acusació particular. I un segon element: que la petició de costes sigui pregada, això és, demanada per una altra part. El tribunal admet ara que Costa no és ni un actor civil ni una acusació, sinó un acusat i que no hi havia una prèvia petició de part de condemna. Així, el TSJC li torna a donar la raó i li retira les costes. De manera que l’exvicepresident del Parlament obté una nova victòria, encara que sigui parcial, davant d’aquesta sala.
