Després d’una densa i entrebancada instrucció, finalment el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha obert judici oral respecte els diputats Josep Maria Jové i Lluís Salvadó pels delictes de desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secret. Pel que fa, la consellera de Cultura, Natalia Garriga, pel delicte de desobediència greu a autoritat judicial. En dues interlocutòries, el TSJC dona per conclòs el sumari i deixa a un pas del judici els tres dirigents d’ERC per la seva participació pressumpta en l’organització del referèdum del Primer d’Octubre. Ara les parts, que a més de la defensa, s’hi compta el ministeri fiscal, l’advocacia de l’Estat i Vox com acusacions tenen tres dies per interposar recurs de súplica i formular els escrits d’acusació.
Curiosament , la interlocutòria de conclusió del sumari no deixa espai al marge per el pressumpte espionatge que hauria patit Jové a través d’un sistema com Pegasus. Així les diligències que interessa per practicar mitjançant oficis dirigits als responsables del CNI i dels diferents Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat, sobre la intromissió als seus aparells mòbils queda desestimada perquè els fets serien posteriors i no tindrien cap efecte sobre el material indiciari del judici.
Responsables de l’organització de l’1-O
El TSJC interpreta que tant Jové com Salvadó, com a secretari general de la Vicepresidència i Economia i, com a secretari d’Hisenda, respectivament van participar de l’orgabnització del referèndum d’autodeterminació. Garriga per la seva banda està processada per desobediència arran de la licitació d’unes obres al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació. Ara el ministeri públic i les acusacions hauran de perfilar exactament la qualificació dels fets i quantificar les penes que demanen per cadascun dels delictes.
La causa contra Jové i Salvadó prové del que s’ha anomenat la causa mare del Procés, és a dir, la megacausa del Jutjat d’Instrucció 13 de Barcelona que va començar les perquisicions contra el referèndum. Tot i que aquesta instrucció s’ha embolicat amb la causa oberta al Jutjat 18 també per malversació sobre la despesa de la Generalitat que pressumptament hauria finançat diferents parts de l’organització del referèndum i la política exterior. De fet, tant el 13 com el 18 incorporen com a prova de càrrec l’informe del Tribunal de Comptes sobre la matèria. Tant Jové com Salvadó s’hi juguen en aquest cas elevades penes de presó per malversació i prevaricació-
Res del CNI
El Tribunal també ha estat molt clar en tancar la possibilitat d’investigar si el CNI té res a veure en l’aportació de proves contra els acusats. En concret, sobre la utilització de mecanismes de intrusió il·legítima a les comunicacions i terminals informàtiques de Jové a través de sistemes com Pegasus tal i com va reclamar en un escrit la defensa de l’actual portaveu parlamentari d’ERC.
Segons el tribunal, les seves peticions se “sustenten en una bateria d’al·legacions especulatives que, en qualsevol cas, no tenen cap capacitat per projectar efectes sobre uns fets i un material investigatiu recollit i incorporat al procés en temps molt anterior al que es refereixen les al·legacions sobre eventuals ingerències il·legítimes”. Ara tots tres queden a un pas del judici.
2 
6 