Nova etapa en la judicialització del Procés. En aquesta ocasió, també la voltant de l’informe del Tribunal de Comptes que, a més de processar i fer pagar 5,4 milions d’euros a més d’una trentena de càrrecs de la Generalitat entre 2011 i 2017, ha obert una instrucció penal al jutjat 18 de Barcelona per malversació arran de la política d’Exteriors. Unes diligències que investiguen els ja castigats pel Tribunal de Comptes com Albert Royo, Aleix Villatoro o Raül Romeva.
Ara bé, tot just començada la instrucció ja han començat els primers entrebancs. D’entrada, la denuncia de les defenses contra la doble instrucció pels mateixos fets entre la causa del 18 i la del 13 així com la prejudicialitat de la instrucció del 18 amb la del Tribunal de Comptes. Aquest dijous, però, ha aparegut una altra escletxa, la personació de l’Advocacia de l’Estat en la causa del 18. Una entrada en aquestes diligències de la Moncloa que els advocats defensors consideren “estranya” en fons i en la forma.
Així, aun dels escrits als que ha tingut accés El Món, Ramon Setó, advocat de la defensa d’Aleix Villatoro, exnúmero dos de Romeva a la conselleria d’Exteriors, deixa molt clar que demana la nul·litat de la decisió que permet als advocats de l’Estat ser part acusatòria en el procediment. D’entrada, per una qüestió processal -segons la defensa- “prou curiosa”. En aquest sentit, subratlla que l’admissió com acusació dels lletrats de l’Estat en el procediment es va fer a través d’una “diligència d’ordenació” dictada pel Lletrat de l’Administració de Justícia el passat 29 de juny. Una decisió que, segons l’advocat, és “un acte processal d’enorme transcendència pels subjectes investigats; doncs suposa donar entrada en el procediment a una nova part acusadora amb plena autonomia d’actuació“.
“Resulta innegable que l’entrada al procediment d’una acusació particular té incidència directa en el dret de defensa dels investigats“, exposa l’advocat. “No ens trobem davant una qüestió d’ordenació del procediment que pot ser resolta pel Lletrat de l’Administració de Justícia, sinó que estem davant una qüestió processal de caràcter essencial que pot afectar de forma directa als drets dels investigats i que, en conseqüència, ha de ser resolta mitjançant resolució motivada de la Magistrada Instructora”, insisteixen. De fet, demanen l’aplicació de l’article 141 Llei d’Enjudiciament Criminal que avala la seva tesi.
“L’admissió de la personació de l’Advocacia de l’Estat com acusació particular a la causa requeria un previ judici jurisdiccional, corresponent tal decisió a la Magistrada Instructora“, escriuen els advocats. D’aquesta manera entenen que haver admès l’advocacia de l’Estat a través d’una diligència d’ordenació, suposa “defugir les normes essencials de procediment” que genera una “clara indefensió dels investigats”. “Els meus clients s’han de veure sotmesos a l’acció d’una nova part acusadora sense que la decisió sobre la seva admissió com a tal hagi estat presa, com així ho determina l’article 141 LECrim, pel responsable jurisdiccional de la causa“, explica l’advocat en declaracions a El Món.
Però no només per una qüestió de forma, els advocats posen el crit al cel. També, l’advocada d’Albert Royo, ha recorregut la decisió perquè l’Advocacia de l’Estat no pot ser part perjudicada. En aquest sentit, argüeixen el mateix criteri de l’informe del Tribunal de Cuentas, -que ha obert el procés judicial- i és“la manca d’afectació als fons públics de caràcter estatal”. Aquesta circumstància és clau per “determinar l’absència de legitimació activa de l’Advocacia de l’Estat per constituir-se en acusació particular en aquest procediment en representació de l’Estat Espanyol“.
En aquest marc, insisteixen, com també ho diu el Tribunal de Comptes que “els interessos de l’Estat en res s’han vist afectats i, per tant, aquest no ostenta la condició de perjudicat requerida a tota persona o organisme que pretengui constituir-se en acusació particular en un procediment penal”. Per altra banda, per les defenses rebla el clau d’aquesta tesi el fet que l’advocacia de l’Estat es retirés del procediment del Tribunal de Comptes. Una dada fonamental per entendre que els lletrats de l’Estat han de ser expulsats de la causa del jutjat 18 com acusació particular.
