Aquesta setmana, el titular del Jutjat d’Instrucció número 29 de Barcelona, Santiago García, decidia arxivar la querella contra l’exlíder del PP, Pablo Casado. L’instructor de la querella interposada pel Grup d’Advocats Independents i la Generalitat de Catalunya contra les seves declaracions atacant la immersió lingüística i els docents de l’escola catalana ha decidit tancar el cas, tot i que encara hi ha un recurs pendent a l’Audiència de Barcelona. L’argument del jutge és que tot i que les seves declaracions eren “rebutjables” no constituïen finalment cap delicte.
Una decisió que les parts presentades qualifiquen d’estranya perquè, el mateix jutge fa dos mesos va denegar l’arxivament que demanava Casado des del minut zero del cas. És més, El Món han tingut accés a la seva declaració del 20 de març passat. Un teva-meva entre el jutge, Casado i la lletrada defensora. Les paraules de descàrrec de Casado es basaven a defensar el seu discurs com a cap de l’oposició al Congrés i sobretot, amb l’argument, que la Generalitat de Catalunya mai es va querellar contra El Mundo, El Español, La Razón, l’Abc i El País, els diaris que segons Casado li van servir de font per fonamentar les seves declaracions. Un dels principals arguments va ser un reportatge de l’any 2008 publicat a El Mundo. Unes declaracions que entenia com a protegides per la inviolabilitat parlamentària.
Un reportatge de fa 15 anys com a argument
La declaració va durar 32 minuts i el líder popular defenestrat només va respondre al jutge i a la seva lletrada. Va servir a Casado per assegurar que les seves paraules no es dirigien “en absolut” contra els professors de Catalunya, “sinó als partits polítics que són els que donen instruccions”. De fet, es va vantar que el que va fer va ser “defensar una família en l’exercici dels seus drets” i va afegir que “ho tornaria a fer moltes vegades”. Així, va manifestar al jutge que la querella “només era un acte per lesionar la seva dignitat i menyscabar l’estimació pública amb un temerari menyspreu a la veritat”. “En aquell moment vaig denunciar la situació d’assetjament que estava patint una família d’una nena de cinc anys a Canet de Mar”, va afirmar davant del jutge.
El jutge, però, li va retallar el camp i li va recordar que s’havia esplaiat molt més, “no només amb relació al cas de Canet” en concret, sinó que va arribar a “dir en general que els professors tenen instruccions per no deixar anar al lavabo als nens que no parlin en català o que els posen pedres a les motxilles”. “Vostè va contrastar aquesta informació? D’on li venia? Quina seguretat tenia sobre el que deia?”, li va etzibar el jutge. La resposta de Casado va ser que tot el que va dir “estava contrastat per mitjans de comunicació, per entrevistes i notícies que no han estat desmentides per la Generalitat i cap dels entrevistats, periodistes o editors no han rebut cap querella en 13 anys”. En definitiva, va defensar que qui havia de “contrastar la informació en què basava les seves paraules era la Generalitat i el Grup d’Advocats independents” i no ell. Casado es referia, com va detallar a l’instructor, a un reportatge d’El Mundo del 9 de setembre de 2008. I va titllar la querella “d’atropellament processal inacceptable en un estat de dret a un líder de l’oposició”. El jutge li va replicar amb una altra pregunta, “qui donava instruccions de fer aquestes coses?”. “En cap cas estic acusant”, va contestar el popular al·legant que ell “feia preguntes retòriques” quan “la Generalitat en 13 anys no ha desmentit aquestes informacions”.
El jutge no s’ho va empassar inicialment, però va canviar d’opinió
Casado va aprofitar l’avinentesa per citar el cas dels professors de l’institut de Sant Andreu de la Barca arran del referèndum del Primer d’Octubre, a l’IES Palau. En aquest cas, citava La Razón i El País sobre la querella de la Fiscalia contra nou professors per “humiliar fills de Guàrdia Civil”. Un cas contra els professors que ja ha estat arxivat. En aquesta línia, Casado declarava: “En tots aquests anys (des del 2018) la Generalitat no ha actuat ni contra els sindicats policials que van presentar la denúncia ni contra el fiscal que va investigar, ni contra el periodista que ho va redactar, ni contra el mitjà que ho va publicar, ni tan sols ha negat els fets, i, en canvi, demanen la meva imputació per tres delictes per referir una informació amb una pregunta retòrica”. “Aquesta querella és un atac als meus drets inaudit i als drets cívics dels alumnes i la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional”, va afegir. “Aquest procés és aberrant processalment i tremendament injust en termes democràtics”, va expressar Casado.
El jutge és clar i contundent en respondre. “Molt bé, senyor Casado, però un delicte no en treu un altre”, li va contestar el magistrat. “Si vostè considera que s’està cometent un delicte de discriminació, el que tocaria seria denunciar-ho, no?”, al·lega el magistrat. “Tenia vostè ànim de cometre un delicte d’odi i discriminació en dir que els professors funcionaven de manera contrària a la norma?”, repregunta el jutge. La resposta de Casado és culpar els independentistes. “Li repeteixo que no dic que els professors funcionin així”, assevera. “Jo estic fent ús de la meva obligació com a líder de l’oposició per parlar dels polítics independentistes”, va argüir.
“Jo no estic parlant de funcionaris”, es va defensar. “A les rodes de premsa dels independentistes he hagut de patir insults impunes, no només jo, sinó el cap de l’Estat, els jutges i les famílies desemparades d’aquells que van contra les seves idees”, va reblar Casado. També va incorporar a la seva declaració tuits investigats pels Mossos d’Esquadra al sumari Canelons arran del cas Canet de Mar. Arran d’aquesta declaració, el jutge va denegar el seu arxivament el passat 18 d’abril, però aquesta setmana s’ho ha repensat, malgrat que no hi hagi hagut cap altra diligència ni hagi passat res més des de la seva declaració. O, en tot cas, no ha passat res que s’hagi fet públic.
20
1
