L’exlíder del PP Pablo Casado ha presentat un extens i dens recurs d’apel·lació amb què demana a l’Audiència de Barcelona que li arxivi la causa per delictes d’odi i injúries contra els docents catalans. El recurs s’esdevé després que 16 de març passat, el titular del jutjat d’instrucció número 29 de Barcelona li desestimés el recurs de reforma, al·legant “l’ànim delictiu” que veia en les seves declaracions i continués la instrucció del cas. Tot arran de les seves declaracions en un míting del PP, el 17 de desembre del 2021, on afirmava que a Catalunya, els docents no deixaven anar al lavabo els alumnes que no ho demanessin en català.
Tant el Grup d’Advocats Independents, liderat per Josep Rosell i Lluís Gibert, com la Generalitat de Catalunya van formular una querella criminal per un delicte d’injúries, calumnies i odi. Després d’una tasca ingent per part del jutjat per tal de localitzar Casado, se li van prendre declaració i va admetre haver fet aquestes declaracions en base informacions periodístiques. En tot cas, ressaltava que com a diputat estava protegit per la inviolabilitat parlamentària i, per tant, no se li podia aplicar cap tipus penal arran de les seves declaracions. El jutge va descartar la seva tesi i ara, Casado, demana ajuda a l’Audiència de Barcelona.
“Les declaracions són lícites”
El recurs, al qual ha tingut accés El Món, desgrana amb més profunditat els arguments exposats en el primer recurs on demanava l’arxivament de la causa per manca de rellevància penal. Segons aquest escrit, l’advocat de Casado raona que les “manifestacions són lícites i van ser realitzades sobre la base d’informació periodística, publicada amb caràcter previ i accessible encara avui dia”. De fet, qualifica les seves paraules com a “preguntes retòriques” dirigides als “partits polítics”. Per tant, com que els partits polítics no estan protegits com una persona física, no poden ser víctimes ni objecte d’un delicte d’odi de l’article 510 del Codi Penal.
Un criteri que també aplica a la Generalitat que, com entitat pública, tampoc pot ser víctima d’aquest tipus delictiu i, a més, li nega legitimació activa, perquè no és persona ofesa perquè la crítica era contra les formacions polítiques. Així mateix, la defensa del líder popular afegeix que Casado exercia les “les seves funcions com a parlamentari –de crítica i control polític– i, per tant, gaudia d’inviolabilitat parlamentària en el moment dels fets“. Per tant, no se’n pot derivar cap responsabilitat penal. Per altra banda, emfatitza que “en cap moment, cap, Casado va imputar actuacions concretes als professors catalans”.
“Oracions interrogatives i en veu passiva”
Casado també denuncia que la continuïtat de les diligències d’instrucció és una “atemptat contra les més elementals normes processals i que atempta de manera flagrant contra els seus drets fonamentals”. En aquest context, critica la “distorsió i la interpretació interessada i instrumental per part de la Generalitat” per poder instruir la causa. Una acusació que també deriva cap al Grup d’Advocats Independents.
La seva base argumental és que les declaracions estaven basades en informacions periodístiques i qui té l’obligació de contrastar aquestes informacions són els periodistes. Per tant, si algú se sent ofès s’ha de dirigir contra aquestes informacions. Al capdavall, per als lletrats de Casado, l’excap de files popular només preguntava “si els polítics poden tolerar aquestes situacions publicades per la premsa”. “Les oracions són interrogatives i en veu passiva”, indica. “Pablo Casado llança un missatge a l’oient o receptor, però no contesta”, aclareix. “Posa el focus en l’acció, però no identifica el subjecte d’aquesta acció”, conclou. Ara l’Audiència de Barcelona haurà d’estudiar el recurs i pronunciar-se abans de continuar la instrucció judicial. La clau és si els magistrats acceptaran la tesi de Casado i permetran l’arxivament de la causa amb l’única diligència practicada de la seva declaració.
13 
