Maniobra jurídico processal dels dos advocats que van impulsar la querella contra el líder del PP, Pablo Casado, per les seves declaracions contra els docents i el sistema educatiu de Catalunya. Josep Rosell i Lluís Gibert han ratificat aquest matí la querella presentada davant el Tribunal Suprem aquest matí i, de retruc, han recusat tota la sala penal que presideix Manuel Marchena.
Més enllà de la intencionalitat de la querella, que es dirigeix a acreditar els atacs contra la minoria nacional catalana i els seus drets lingüístics, els advocats fan una passa més enllà amb la recusació. De fet, la idea matriu de l’escrit, de vint pàgines i al que ha tingut accés El Món, és que Pablo Casado com a president del Partit Popular dirigeix i negocia els nomenaments per integrar el Consell General del Poder Judicial. Aquest organisme té com a funció principal designar els membres del Tribunal Suprem. Per tant, cap d’ells no té la imparcialitat necessària, entenen els lletrats, per decidir si admeten o no una querella contra el líder popular.
Per altra banda, els advocats argüeixen que menysteniment del català no pot ser jutjat per aquests magistrats. És a dir, no hi ha prou garantia d’imparcialitat que valori una querella on el fons de la qüestió és el dret a estudiar en català aquells que impedeixen que el català sigui obligatori a l’administració de justícia per part dels Tribunals. “Si el català no és un requisit per exercir a Catalunya o considera que declarar en català és una qüestió simplement emocional no té prou capacitat per jutjar penalment aquesta qüestió”, raonen els impulsors de la iniciativa.
Amb aquesta maniobra, els advocats busquen el posicionament de la ms alta magistratura espanyola. De fet, la situació és processalment delicada tant si admeten a tràmit la querella com no perquè aleshores quedaria oberta la via a la justícia europea on l’argument de la minoria nacional té més pes jurídic i social.
