Nou front judicial de l’exvicepresident del Parlament Josep Costa. Arran del joc de recusacions del judici als membres independentistes de la Mesa del Parlament que presidia Roger Torrent, Costa ha formulat una demanda contra el Consell General del Poder Judicial, davant la sala del contenciós administratiu del Tribunal Suprem. El motiu arguït consisteix és que el CGPJ va permetre i avalar que el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, proposés els seus substituts quan ja havia estat apartat del judici a la Mesa de Torrent, precisament per la recusació presentada per Costa. Aleshores Carlos Lesmes encara era president del Poder Judicial espanyol.
L’exdiputat de Junts per Catalunya també inclou en la seva demanda les recusacions que va presentar contra el Comitè Permanent del Consell. Costa també entenia que els seus integrants estaven contaminats i per la mateixa causa que Barrientos, la seva plantada contra el discurs de la repressió que Roger Torrent va pronunciar durant la festivitat del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, només pel fet que va parlar de “presos polítics”. De fet, l’exvicepresident de la cambra recorda en el seu escrit que aquests membres del Consell es van reunir l’endemà, un dissabte, per condemnar el discurs del president Torrent en suport als presos polítics i contra la repressió.
Un mapa de recursos on va guanyant Costa
Aquest nou plet té el seu origen el 18 de maig del 2022, quan Costa va formular la recusació contra els magistrats que quinze dies abans havien de conformar la sala d’enjudiciament de la causa de la Mesa de Torrent per desobediència. Un judici en què l’acusació era que la majoria independentista de la Mesa havia permès la tramitació de dues propostes de resolució de condemna a la monarquia i una a favor de l’autodeterminació del poble de Catalunya.
El 30 de juny, la sala de recusacions va estimar la petició de Costa i va apartar Barrientos del judici. L’argument dels seus companys de toga és que es podia considerar que hi havia maca d’imparcialitat precisament per la plantada de Barrientos, que va marxar indignat de l’acte del Col·legi d’Advocats el dia que Torrent va parlar de presos polítics. Pocs mesos després, vindria la recusació d’un altre magistrat del tribunal, Carlos Ramos. Tots dos es van haver d’apartar definitivament de la causa.
El Consell General del Poder Judicial presidit per Lesmes no li va fer cas
Davant les dues baixes, calia configurar un altre tribunal. El set de juliol, Barrientos va fer una crida de magistrats per completar el tribunal que havia de jutjar els integrants independentistes de la Mesa de la legislatura del president Torra, és a dir: el president de la cambra, Roger Torrent, el vicepresident Costa i els exsecretaris Adriana Delgado i Eusebi Campdepadrós. El mateix Barrientos va presentar una terna de magistrats per substituir-los, a ell i a Ramos. Aquesta decisió de Barrientos va ser recorreguda per Costa en entendre que, com a magistrat recusat i apartat del tribunal, no podia triar els seus substituts.
Paral·lelament, Costa va presentar un recurs d’alçada, en via administrativa, davant del Consell General del Poder Judicial, on denunciava també la situació. A més, va aprofitar per recusar els components del CGPJ que havien de decidir sobre el seu recurs: nou d’aquests, havien signat un comunicat contra les paraules de Torrent en el discurs del Col·legi de l’Advocacia, fent costat a la plantada de Barrientos. Un comunicat inèdit –o com a mínim excepcional– que els magistrats van signar l’endemà mateix, un dissabte.
Costa denuncia violació de drets fonamentals
La resposta del CGPJ va ser desestimar tots els recursos de Costa i ara, l’exvicepresident del Parlament ha decidit portar el Consell a judici. Així, ha interposat una demanda davant de la sala tercera del Tribunal Suprem, la del contenciós administratiu, per vulneració de drets fonamentals. Una demanda ja pensada per anar a parar, de ben segur, davant el Tribunal Europeu de Drets Humans, que serà l’òrgan que acabarà decidint algun dia.
La demanda, de 68 pàgines, i a la qual ha tingut accés El Món, entén que la decisió de Barrientos i, singularment, la del Consell General del Poder Judicial conformen una violació del principi de seguretat jurídica, en no garantir a Costa el jutge predeterminat per llei, així com els principis de publicitat, objectivitat i transparència. També afegeix la vulneració del dret a l’accés a la jurisdicció i al recurs i, en darrer lloc, al·lega una vulneració del dret a la igualtat. Així doncs, nou front judicial obert.
37 
3 