Continua la batalla per mantenir l’escó de la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs. L’equip legal de Borràs ha presentat un dens i extens escrit d’al·legacions davant la Junta Electoral Central (JEC), de 34 pàgines, amb què s’oposa al fet que l’acta de diputada li sigui retirada per “incompatibilitat sobrevinguda”, i argumenta la manca de competència de l’autoritat electoral per prendre aquesta decisió. També alerta de l’obsessió de la JEC per foragitar els independentistes dels càrrecs en les institucions. Aquest és un dels arguments exposats per l’advocat de Borràs, Gonzalo Boye, amb relació a la resolució de l’organisme electoral que demanava al Parlament quina decisió prendria respecte a la condició de diputada de la presidenta suspesa després de la seva condemna per prevaricació i falsedat documental a quatre anys de presó i 13 d’inhabilitació.
L’escrit també retreu a la Junta Electoral que no s’hagin respectat els terminis ni les comunicacions personals a Borràs per tal de poder-se defensar de les peticions de retirada de l’acta a la cambra catalana. Les al·legacions aporten resolucions d’instàncies judicials i de la mateixa Junta Electoral contràries a intenció de retirar-li l’escó. Així mateix, addueix una vulneració dels drets polítics i de l’autonomia del Parlament de Catalunya, l’única autoritat que reconeixen per retirar la qualificació de diputat a un electe d’acord amb els criteris del reglament de la cambra.
La JEC, “instància obcecada” contra els independentistes
El recurs no s’està de recriminar la intencionalitat política de la JEC amb una expressió força directa. “L’alienitat d’aquesta norma respecte als ordenaments del nostre entorn sembla un reflex fidel d’alguna cosa molt més profunda, com és la manca de qualitat democràtica d’una part important del nostre ordenament”. “I sobretot,” continua, “de la interpretació que del mateix es realitza per alguns òrgans jurisdiccionals, particularment pel Tribunal Suprem, instància obcecada a apartar dels càrrecs pels quals han resultat elegits als diputats d’ideologia independentista”.
El recurs de Borràs ressalta que “només durant el període electoral les juntes electorals competents en cada cas estan habilitades legalment per apreciar si concorre en un determinat candidat una causa d’inelegibilitat prevista legalment en relació amb aquest concret procés electoral”. En aquest sentit, raonen que les juntes només poden decidir en eleccions per celebrar i no quan s’han celebrat i els organismes electes ja estan en marxa. Per tant, entenen que no té competència ni poden aplicar el concepte d’inelegibilitat sobrevinguda.
“L’enjudiciament de les incompatibilitats en què puguin incórrer els diputats al Parlament de Catalunya, així com qualsevol qüestió que afecti l’estatut dels diputats (inclòs el seu cessament), ni és competència de l’administració electoral, ni ho ha estat mai”, subratllen en l’escrit. En aquest punt, aporten una sentència del Tribunal Suprem del 2014 que abona aquesta tesi. Per tant, consideren que només és d’aplicació el reglament del Parlament, quan avalua les situacions concretes de cada diputat si resultat sentenciat per la justícia i quan la condemna encara no és ferma, com és el cas de Borràs.
16
10
