Moviments al voltant del judici al president del grup parlamentari d’ERC, Josep Maria Jové, i de l’actual president del Port de Barcelona i exsecretari general d’Hisenda, Lluís Salvadó. Tots dos processats pel Tribunal Superior de Justícia per delictes de desobediència i prevaricació, a més de malversació per a Jové, arran de la seva activitat política i institucional pel referèndum d’independència de l’1-O del 2017. Ara, el judici està encallat per la petició d’abstenció de la defensa de Jové per a dos magistrats, el president del TSJC, Jesús María Barrientos, i del magistrat Carlos Ramos. Una petició a la qual s’hi va abonar Vox com acusació popular, per por que el cas quedi anul·lat per la falta d’imparcialitat dels dos jutges qüestionats. La Fiscalia Superior de Catalunya i l’Advocacia de l’Estat han presentat sengles escrits, amb diferent passió, amb què s’oposen a l’abstenció dels dos magistrats.
La petició d’abstenció es fonamentava en la manca d’imparcialitat dels dos magistrats, i era un pas abans d’obrir un procediment de recusació. L’argument és que el TSJC ja va haver de repetir el judici als membres independentistes de la Mesa del Parlament que presidia Carme Forcadell perquè el Tribunal Suprem va considerar que s’havien vulnerat els drets a un procés equitatiu i a la tutela judicial efectiva, amb el benentès que Barrientos s’hauria d’haver apartat del cas. Malgrat aquest precedent, la Fiscalia, en un escrit de només dos folis, i l’Advocacia de l’Estat, amb un to més agressiu, s’oposen a apartar els dos jutges, però amb un argument primari: segons ells, no és el “moment processal oportú”.
De fet, el procés d’abstenció no està ben bé regulat a la Llei d’Enjudiciament Criminal, però ja fa més d’un mes que la petició ronda pels despatxos principals de la sala Civil i Penal del TSJC. Al capdavall, l’abstenció, com recorden fonts del TSJC, és una “opció personalíssima dels magistrats i no es delibera en cap òrgan”, al contrari del que sí que passaria en un incident de recusació.
Una situació curiosa a la vista dels antecedents
Aquest judici és, després de la vista al Tribunal Suprem als líders civils i institucionals independentistes i del de la cúpula d’Interior i dels Mossos d’Esquadra, el primer que es jutjarà a Catalunya a partir de la llarguíssima (i estranya) investigació del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona. De fet, aquesta instrucció encara no s’ha acabat després d’un entrebancat conflicte de competència amb el jutjat d’Instrucció 18 per una maniobra de la fiscalia que ha volgut encausar els mateixos processats amb un mateix informe als dos jutjats. Una jugada que ha estat tallada de soca-rel per l’Audiència de Barcelona.
D’aquí que la composició del tribunal sigui més que important, clau. En aquest sentit, la defensa de Jové recordava no només la repetició del judici de la Mesa de Forcadell, sinó com els companys de toga de Barrientos i Ramos els van obligar apartar-se del judici per desobediència als membres independentistes de la Mesa presidia Roger Torrent. A més, també es van apartar de la vista conra l’actual consellera d’Exteriors, Meritxell Serret, condemnada per desobediència per la seva implicació en el Primer d’Octubre. La defensa i Vox advertien en la seva petició d’abstenció que la continuïtat dels dos magistrats a la causa comprometia les garanties processals i la seguretat de la vista. És a dir, que el Suprem podria tornar a interpretar que hi havia causa d’abstenció i, per tant, decretar la “nul·litat de les actuacions”.
Fiscalia i Advocacia de l’Estat s’hi oposen
Tant la Fiscalia com l’Advocacia de l’Estat han presentat recursos oposant-se a l’abstenció dels magistrats. Si bé és cert que el contingut i el to de les dues institucions per raonar-ho és ben diferent. El ministeri fiscal pràcticament ha presentat un escrit de formulari, però els advocats de la Moncloa han apujat el to i fins i tot acusen la defensa de maniobres dilatòries del procediment. Un raonament que no se sosté gaire a la vista que l’escrit d’abstenció es va presentar a principis de juny i gairebé a finals de juliol encara no s’ha pres cap decisió.
Ara bé, els dos escrits tenen un argument en comú, el moment processal. Tots dos escrits coincideixen en el primer punt, a retreure que l’abstenció no s’ha fet en el moment processal oportú. En aquesta línia, apunten que la petició s’hauria de fer com una qüestió prèvia a l’inici de la vista oral. En tot cas, el moment processal que dictamina la llei és quan la part detecti un fet que podria recomanar la petició d’abstenció. Fonts del TSJC, però, alerten que no és una decisió de “grup” i que “ni tan sols es delibera” ni per la sala de govern del TSJC ni per una sala especial del tribunal, sinó que és una decisió “personal”. La decisió dels magistrats és molt important perquè es tracta de la seguretat jurídica d’un judici de tres mesos i que pot marcar la doctrina de la resta d’encausats que procedeixen del jutjat 13 i 18, una investigació que s’arrossega des d’abans del 2017.
3
