Després de dos anys i mig d’una batalla processal intensa, Albert Royo, exsecretari general del Diplocat se n’ha sortit. L’Audiència de Barcelona li ha donat la raó, i acumularà la causa que tenen oberta Royo, i altres imputats com l’exconseller Raül Romeva, en el jutjat d’Instrucció número 18 de Barcelona, al jutjat 13 que dirigeix la macrocausa contra el Procés. Un fet que suposa ara l’alentiment de la primera investigació judicial contra el referèndum del Primer d’Octubre i del que ja s’ha obert judici oral pels dirigents d’ERC, Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga.
Així ho estableix una interlocutòria de 27 de febrer, a la que ha tingut accés El Món, de 14 pàgines amb què els magistrats de la secció segona de l’Audiència de Barcelona estimen el recurs d’apel·lació interposat per Royo, i al que s’hi va adherir Romeva, contra la decisió del Jutjat 18 de derivar la seva instrucció al Jutjat 13. Una decisió que també li anava bé al jutjat que va iniciar la causa contra l’1-O.
Maniobra de la Fiscalia
Des d’un primer moment, l’advocada Judit Gené va entendre que la causa del 18 -que investiga l’acció exterior de la Generalitat des del 2011 al 2017- era una maniobra estranya de la fiscalia. El mateix raonament Ramon Setó, la representació legal d’Aleix Villatoro, aleshores secretari general d’Exteriors amb Romeva, que també va impugnar la duplicitat de les causes. Ara la magistratura li ha donat la raó amb una argumentació fàctica, tècnica i processal inqüestionable acceptant que són els mateixos fets i els mateixos processats. A més, els magistrats estiren les orelles a la fiscalia i a l’advocacia de l’Estat per la seva actuació durant aquest procés.
En aquest sentit, la Sala deixa constància en la resolució que és “completament conscient” que amb la decisió es produeix un augment de la complexitat de la causa seguida davant el Jutajt d’Instrucció 13 en ampliar-se els fets i els investigats -o processats-. Ara bé, els magistrats ressalten que “no és menys cert que això no és exclusiu d’aquest procediment” i recorden tant al ministeri públic com als lletrats de la Moncloa que per alguna cosa la llei processal preveu les macrocauses.
Gairebé dos anys de batussa processal
El debat entre els dos jutjats ve de lluny i embolicat pel ministeri públic. L’any 2019, quan ja pràcticament s’havia enllestit la instrucció del 13, el ministeri públic va obrir unes diligències secretes, les 309/19 de la Fiscalia, en base un informe del Tribunal de Comptes sobre la despesa exterior de la Generalitat entre el 2011 i 2017. Una causa que va anar a parar al Jutjat 18 de Barcelona, amb els mateixos processats i la mateixa investigació. Els advocats van constatar que els dos jutjats estaven instruint sobre els mateixos fets. De fet, es va aixecar la sospita d’un frau processal per part de la fiscalia amb el benentès que havia obert una altra causa a la vista que el 13 ja havia tancat la investigació amb l’informe del Tribunal de Comptes inclòs. Així, la fiscalia en una maniobra per no deixar acusats ni acusacions en el camí obria una altra causa per si de cas el 13 no implicava altres fets o investigats.
Immediatament es va obrir un procés d’inhibitòria per determinar la competència. El jutjat 13 no va voler decidir i l’Audiència va obligar a què ho fes. Va rebutjar acumular la causa. I finalment, es va apel·lar de nou a l’Audiència, enimgi d’una altra derivada processal perquè la jutgessa ja enllestit la instrucció tot i que restaven algunes diligències per complir. Ara l’Audiència, en la seva decisió repassa un a un els fets dels que s’incrimina a Royo, Romeva i Villatoro i conclou que són els mateixos fets. És més, sospita que n’hi ha de nous però amb una clara connexió i connectivitat amb la causa del 13 que s’han d’investigar conjuntament.
Més informació ben aviat
3 
