L’Audiència de Barcelona ha dictat que torni a investigar l’exsecretari general del Diplocat, Albert Royo, per unes despeses vinculades amb la consulta del 9-N, segons ha avançat l’ACN. El tribunal ha estimat el recurs de la fiscalia contra el sobreseïment parcial de la causa decretat pel jutjat d’Instrucció 18 de Barcelona. La interlocutòria de l’Audiència reclama que s’investiguin diverses partides relacionades amb el viatge de vuit eurodiputats que van participar com a observadors el 9-N i per la producció d’una vintena de vídeos promocionals.
“M’han imposat fiances de milions d’euros i per duplicat per uns mateixos fets. Em reclamen 250.000 euros al jutjat 13 per l’1-O i centenars de milers d’euros per la feina feta a Diplocat entre el 2013 i el 2017”, ha lamentat Royo en una piulada. “Ara no ens posarem nerviosos per 60.000 euros de més pel 9N”, ha dit amb ironia. “Allò que més els molesta és que haguéssim explicat al món què és Catalunya i perquè volia votar sobre el seu futur polític en un referèndum. Ara busquen un càstig exemplar, perquè no se’ns ocorri tornar-hi. Barra lliure contra els catalans. Ens veurem a Estrasburg”.
Una denúncia d’anticorrupció, a l’origen de la investigació del Diplocat
La causa es va iniciar per una denúncia de la fiscalia anticorrupció, que acusa Royo d’un delicte de malversació per les despeses vinculades a la internacionalització de la consulta del 9-N. El novembre del 2021, la jutgessa va descartar investigar-lo perquè entenia que els fets havien prescrit i defensa que els organitzadors del 9-N no van ser condemnats per malversació. La contractació dels vídeos va costar gairebé 60.000 euros.
En el seu recurs, la Fiscalia considera rellevant no la finalitat dels vídeos, que tenien com a objectiu la promoció de la consulta, sinó que els responsables d’aprovar la despesa es van saltar els mecanismes de control dels contractes públics i van recórrer a un presumpte fraccionament de contractes. Ara, el jutge de l’Audiència creu que sí que cal incorporar les noves proves perquè es pugui dirimir la qüestió i defensa que el delicte de malversació no hauria prescrit, ja que l’aprovació de la partida pressupostària que es va fer servir per pagar aquestes despeses es va aprovar el novembre del 2014.
5 
