El Tribunal Suprem va autoritzar l’espionatge a una vintena d’independentistes catalans per “evitar una secessió a Espanya”. Segons avança el diari El Mundo, el magistrat del Suprem encarregat del control judicial a les activitats del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) va justificar les escoltes al president de la Generalitat, Pere Aragonès, i 17 persones més de l’entorn independentista durant les protestes postsentència del 2019 perquè suposaven un risc important per a la unitat d’Espanya. “Les intervencions telefòniques són l’única fórmula per evitar una secessió a Espanya”.
L’ara exdirectora del CNI, Paz Esteban, va revelar aquesta i altres raonaments jurídics durant la seva compareixença a la comissió de secrets oficials del Congrés dels Diputats de la setmana passada. A més d’Aragonès, també van ser espiades amb autorització judicial persones de l’entorn de Carles Puigdemont com Gonzalo Boye, Jordi Sànchez o Josep Lluís Alay. En els últims dies el CNI ha triat El Mundo per filtrat diverses informacions relacionades amb el cas Pegasus per desgastar l’executiu de Pedro Sánchez com a resposta a la destitució d’Esteban, a qui el govern espanyol responsabilitza de la bretxa de seguretat de les seves comunicacions que es va produir el 2021, però que no s’ha detectat fins ara.
Una altra filtració al diari d’Unitat Editorial va revelar que el govern espanyol sabia des del 2019 que el CNI estava espiant Aragonès i la resta d’independentistes per la seva vinculació amb el Tsunami Democràtic. Els serveis secrets espanyols asseguren que va informar l’executiu de Pedro Sánchez “com es fa sempre”, contradient així la versió oficial del govern espanyol, que des de l’esclat de cas Pegasus ha intentat desmarcar-se de l’espionatge i ha carregat tot la responsabilitat sobre el CNI, amb l’excepció de la ministra de Defensa, Margarita Robles, que sempre ha defensat la feina dels serveis secrets, que depenen directament del seu departament.
7 
1 
