La Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra torna a estar al punt de mira de la CUP. Ara, és arran del cas Cornelius, destapat per aquest diari, sobre les fitxes ideològiques que elaboren els analistes i investigadors d’Informació dels Mossos a activistes antifeixistes o membres de militància d’esquerra. Unes fitxes que han aparegut aprofitant una investigació sobre una baralla entre aficions d’equips de futbol rivals. La formació anticapitalista ha presentat una bateria de preguntes i peticions al departament d’Interior per tal d’aclarir les tasques d’investigació prospectiva de la Comissaria General d’Informació. Tot, en plena polèmica pels agents encoberts del Cos Nacional de Policia que s’infiltren en els moviments independentistes d’esquerra.
En aquest sentit, el diputat portaveu d’Interior de la CUP, Xavier Pellicer, ha recordat que ja va demanar a la comissió d’estudi del model policial que s’estableixi un sistema de transparència per tal que aquesta comissaria dels Mossos d’Esquadra doni explicacions al Parlament de la seva activitat. Fins i tot, a través de la Comissió de Control de Matèries Reservades que es reuneix com a mínim dues vegades per cada període parlamentari. La CUP vol saber quina és la tasca dels anomenats “espies dels Mossos”. El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, haurà de respondre a les preguntes tot i que es plantegen la possibilitat de lliurar aquests informes en una de les sessions de la comissió parlamentària de matèries reservades. De fet, la bateria de qüestions de la CUP implica que el mateix conseller posi negre sobre blanc quins càrrecs d’Interior i de l’estructura de comandament dels Mossos tenen accés a aquests informes.
Llistats d’informes
Pellicer ha reclamat per escrit el llistat de tots els informes sobre “radicalitat” que hagin realitzat les àrees d’informació dels Mossos d’Esquadra. Un llistat que hauria d’incloure el títol, l’extensió, agents signants, els comandaments que han autoritzat o ordenat la investigació, ideologia i objectius dels informes. També reclamen aclarir quins d’aquests dossiers han estat judicialitzats i quins no. En aquest marc, la CUP exigeix saber qui els custodia i com s’emmagatzemen, a més de tenir constància de qui hi té accés i el motiu d’aquest accés. En aquest punt també reclamen saber com i quants informes “d’impacte mediàtic i a xarxes socials de diferents esdeveniments” han realitzat els Mossos d’Esquadra.
A més, Pellicer demanda a la conselleria que especifiqui si aquests tipus de dossiers es realitzen a sol·licitud d’un tribunal o d’un comandament policial, i quins “són els paràmetres que han de constar en aquests informes“. Concretament, la CUP vol saber quants informes d’aquesta mena s’han realitzat en els darrers cinc anys, qui els custodia i qui hi pot tenir accés. Els cupaires consideren que aquesta informació és vital per poder destapar les bases de dades de la policia catalana sobre els moviments socials i polítics.
Pegasus o Voyager?
Els anticapitalistes també sospiten que la policia de la Generalitat utilitza programaris per poder “diagramar” els riscos que, a parer seu, tindria l’extrema esquerra independentista. La intenció de la CUP és saber “quin programari realitza el monitoratge de les xarxes socials, com s’identifiquen les persones amb les xarxes socials, quines dades s’utilitzen per fer comparacions i com s’identifiquen les persones sense antecedents penals i/o policials. Precisament aquí és on incideixen especialment els cupaires i exigeixen a la Direcció General de la Policia i a la conselleria d’Interior si “tenen bases de dades de persones sense antecedents penals i/o policials, com es regulen, quins paràmetres s’utilitzen, qui hi té accés i com s’articula el sistema d’informació amb aquestes dades.
En aquest sentit, els cupaires sospiten que els Mossos d’Esquadra abusen del programa Voyager. És a dir, un “sniffer de xarxes”, un inquietant sistema de rastreig de la xarxa que utilitza la intel·ligència artificial per obtenir i triar milions de dades. En teoria, aquest programari ha de servir per prevenir un delicte. Els Mossos el van adquirir el juliol del 2020 amb l’argument que el necessitaven per investigar el jihadisme, i des de fa mesos la CUP sospita que s’utilitza per investigar diversos col·lectius de manera “prospectiva”. A més, en la seva compareixença a la comissió del model policial del Parlament, que va cloure els seus treballs al novembre, el cap de la Comissaria General d’Informació, l’intendent Carles Hernàndez, es va negar a explicar quin tipus de programari utilitzen les seves unitats d’anàlisi.
El cas Cornelius
En la seva estratègia parlamentària, la CUP fa una passa més enllà i va al detall d’operacions concretes. En aquesta línia també ha presentat una sèrie de preguntes concretes sobre l’operació Cornelius. Una investigació sobre una baralla entre aficions futbolístiques que ha delatat les pràctiques de la Comissaria General d’Informació contra l’antifeixisme i l’esquerra independentista. En aquest cas, Pellicer reclama saber si “el Departament d’Interior considera que aquests informes tenen cabuda o no en el marc legal actual” o bé “si es poden fer sense una autorització judicial explícita”. Aquests informes descriuen la ideologia dels investigats a través de les seves xarxes, dels tatuatges, la roba o les xapes o pegats que porten a la roba.
Per a més concreció, la CUP també demana als responsables d’Interior respostes clares sobre si entenen que “ser simpatitzant d’ERC, Junts o la CUP és símbol de radicalitat”. Un algoritme que els analistes dels Mossos d’Esquadra apliquen en el cas Cornelius. També vol explicacions sobre per què la policia considera que els símbols antifeixistes són símbols de radicalitat i si el gabinet del conseller tenia presents aquests criteris. D’aquí que reclamin parlamentàriament quines “mesures” prendrà Elena per tal que els agents d’Informació dels Mossos deixin de considerar “indicatius de radicalitat els fets de ser antifeixista, participar en el moviment per l’habitatge o ser simpatitzant dels partits que ara mateix sumen el 52% de la representació parlamentària”. “Això només és el principi”, assegura Pellicer a El Món. “Anirem a totes per destapar aquesta maquinària de persecució política!”, sentencia. Pellicer avisa que es dona el tret de sortida a “controlar de debò la impunitat amb què treballa Informació dels Mossos”.
7
9
