Forta estirada d’orelles d’un jutge a l’excap de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra i actual màxim responsable de la poderosa Comissaria General d’Informació, l’intendent Carles Hernàndez. La secció tercera de l’Audiència de Girona ha absolt l’acusat per part de l’intendent d’haver-li llençat una pedra de grans dimensions en una manifestació el 6 de desembre de 2018 a la capital gironina. La sentència carrega els neulers per no aportar cap prova –només el testimoni de la presumpta víctima, el mateix Heràndez– i més quan l’investigat ha reconegut haver llençat un “globus de pintura” dirigit a la línia policial. Una acció que el tribunal considera que “suposa més una forma d’expressar la seva protesta, que no un acte de comissió violenta contra alguns dels agents”.
Els magistrats, a més, constaten i retreuen als Mossos d’Esquadra el que consideren que va ser una maniobra policial per crear un ambient hostil cap a l’acusat. Així, la sentència recorda que la majoria de mossos que van ser cridats a declarar per exposar el que havia passat aquell 6 de desembre a la Plaça de l’1 d’Octubre es referien a fets posteriors a la detenció de Ricard, l’acusat. La defensa ha anat a càrrec de Salellas Advocats i Alerta Solidària. La sentència, a la qual ha tingut accés el Món, es va dictar el passat 3 de novembre i avui ha estat notificada a les parts.
Contramanifestació
Els fets es remunten a la manifestació que diversos partits i entitats espanyolistes van convocar per commemorar els 40 anys de la Constitució. La convocatòria era al matí, a la plaça de l’1 d’Octubre de Girona. Paral·lelament, diverses entitats i plataformes van convocar una contramanifestació a 2/4 de 9 del matí. La policia, advertida del risc que suposava la topada entre els dos col·lectius, va articular un operatiu amb un cordó de separació. Segons la sentència, cap a les 9.20 hores del matí hi va haver un llançament d’objectes a la línia policial, sobretot globus plens de pintura, que en Ricard va llençar “sense que arribés a tocar el cordó ni que cap agent hagués de bellugar-se per esquivar-lo”.
Els fets van provocar el moviment de la Brigada Mòbil, amb càrregues, per mantenir el perímetre i va ser en aquell moment que va ser detingut en Ricard per ordre de l’intendent Hernàndez. L’acusació va ser que li havia tirat una pedra de grans dimensions, unes afirmacions que sempre va negar el detingut, que només va admetre haver tirat el globus amb pintura. La prova practicada a la sala de judicis tampoc va ajudar l’intendent, ans al contrari. Fins i tot un company de fatigues, el mosso 5.095, que es trobava amb ell en el moment dels fets, va admetre que va veure el “moviment del llançament” però que no havia vist què llançava i que en tot cas, no es van haver de bellugar de lloc per esquivar el llançament. De fet, l’agent 5.095 va detallar al tribunal que no podien veure la trajectòria perquè no portaven casc i només vigilaven mirant cap al davant i no pas l’aire.
Sabates Quechua i sense imatges ni cos del delicte
La resolució també ressalta que Hernàndez va utilitzar com a prova de càrrec per a la detenció d’en Ricard les seves botes, unes Quechua de la casa Decathlon. Unes sabates força populars. És més, l’agent 17.699, autor de l’atestat inculpatori, també va reconèixer davant el tribunal que tot i el grapat d’imatges recollides no n’havien trobat cap on es pogués veure en Ricard ni llençant una pedra ni qualsevol altre mena d’objecte. En aquest sentit destaca que “l’única prova” és el testimoni de l’intendent 5.422 i que “no existeix cap element de corroboració” i per tant “queda òrfena de credibilitat”.
Fins i tot, el tribunal recorre a la ironia. “Unes expectatives de corroboració que han quedat frustrades”, insisteix. “No obra a la investigació la indicada pedra que permetria no només tenir present l’objecte de l’acusació o com dirien els clàssics l’objecte del delicte”, indiquen. “No hi ha cap imatge a la causa de l’objecte o del llançament”, critica la sentència. Una situació que permet al tribunal apostar per les càmeres unipersonals. I afegeix, amb un avís implícit, de la falta de rigor de la investigació en el fet que els altres mossos –a les declaracions dels quals al final van renunciar totes les parts durant el judici oral, a la vista del que constava al sumari– només es referissin a fets que van passar després de la detenció del jove ara absolt. Una maniobra que es fa constar clarament a la resolució.
En definitiva, els jutges no veuen cap prova o indici per condemnar per atemptat o desordres en Ricard i conclouen que ha de ser absolt de tots els càrrecs. Això sí, reivindiquen el dret a expressar la protesta amb un globus amb pintura sempre i quan no sigui un acte de violència.
24 
2 