El ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska, ha certificat per escrit al Congrés de Diputats que són matèria secreta les activitats dels agents del Cos Nacional de Policia als diferents moviments de l’esquerra independentista. De fet, considera que aquests col·lectius són “objectius singularitzats” sobre els quals hi ha “sospites fundades que poden estar relacionats amb il·lícits penals”. Així, interpreta que en ser una funció atribuïda als efectius de la Comissaria General d’Informació i ordenades per la “cadena de comandament”, les activitats dels infiltrats han de ser “declarades secretes” en base “l’acord reiterat del Consell de Ministres de 16 de febrer de 1996”, en relació amb la llei de secrets oficials.
D’aquesta manera, la Moncloa barra el pas a donar respostes sobre les polèmiques infiltracions policials i que les darreres setmanes encara s’han emboirat més per la denúncia d’abusos sexuals a dones activistes per part d’un agent encobert del CNP en grups d’esquerra. Dues infiltracions denunciades per la revista La Directa. Marlaska certifica per escrit el caràcter secret d’aquests operatius en una resposta parlamentària al diputat d’EH Bildu, Jon Iñarritu, signada el 12 de desembre i enviada l’endemà al Congrés. El parlamentari basc havia demanat explicacions arran del primer cas descobert d’infiltració policial, el passat mes de juny, que va fer aflorar un “informe sobre l’ús d’agents d’intel·ligència per part de la Comissaria General d’Informació del CNP per infiltrar-se en el moviment independentista català”.
“Total respecte a la Constitució” i “absoluta neutralitat política”
La pregunta d’Iñarritu es va registrar el 3 de novembre, just en plena polèmica per la primera infiltració descoberta. Un mes i deu dies després Marlaska responia assegurant que les “actuacions de la Policia Nacional es desenvolupen amb total respecte a la Constitució, a la resta de l’ordenament judici i a les normes subordinades”. Així mateix, ressaltava que totes les actuacions es porten a terme amb “absoluta neutralitat política i imparcialitat”.
Fins i tot justifica aquesta mena d’operatius clandestins al moviment independentista amb l’article 11 de la llei orgànica 2/1986 de forces i cossos de seguretat de l’Estat. Un article que, segons el ministre de l’Interior i jutge en excedència de l’Audiència Nacional, avala aquestes accions encobertes perquè “atorga la missió de protegir el lliure exercici dels drets i llibertats i garanteix la seguretat ciutadana”. Una missió que inclou: “Captar, rebre i analitzar totes les dades que tinguin interès per a l’ordre i la seguretat pública, planificar i executar els mètodes i les tècniques de prevenció de la delinqüència”.
“Objectiu singularitzat”
Per altra banda, el ministre assenyala que aquesta mena d’operatius policials es basen en una tasca “enfocada a objectius singularitzats sobre els quals hi ha fundades sospites que puguin estar relacionats amb la comissió d’il·lícits penals”. A més, emfatitza que les infiltracions “són autoritzades per la cadena de comandament” i porten el segell de “secret oficial”. És a dir, que com a ministeri no està autoritzat a explicar “l’estructura, organització, mitjans i procediments operatius dels serveis d’informació, així com de les seves fonts i les informacions recollides”.
En aquest marc, el ministre insisteix en la legalitat i la constitucionalitat de l’operatiu. “En definitiva, la Policia Nacional té un mandat constitucional clar, que és el de garantir el lliure exercici dels drets i llibertats i la seguretat ciutadana, basada en criteris de professionalitat i eficàcia, i en que prevalen els principis de neutralitat política, imparcialitat i respecte als drets humans”, sentencia el ministre.
22 
1 