El comissari jubilat José Manuel Villarejo es defineix, i així li ha reconegut el ministeri de l’Interior, de ser un “agent encobert d’intel·ligència” del Cos Nacional de Policia. Fins i tot, es vanta de ser els primers agents especialistes just abans de l’arribada de la democràcia a Espanya. També, La Directa, ha difós informacions sobre la infiltració de policies en els moviments socials i polítics. L’agent encobert és una figura gens exempta de polèmica i que, precisament ara, analitzarà en profunditat i en marcarà els límits el Tribunal Constitucional, arran d’un recurs presentat per una víctima d’una operació encoberta.
El cas es remunta al març de 2019, en un operatiu antidrogues de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil en actuació conjunta amb la policia portuguesa. Un operatiu que va requerir de dos agents encoberts de la Guàrdia Civil, autoritzats a petició del ministeri fiscal i del jutge instructor. Eren en “Triqui” i en “Bucanero” que van acabar l’operació amb la detenció i desarticulació d’una organització de narcotraficants. El cas va arribar al Tribunal Suprem arran dels recursos dels condemnats que al·legaven “haver estat víctimes d’un delicte provocat” per una conxorxa entre els agents encoberts i un dels narcotraficants.
El Constitucional hi veu interès
El recurs de cassació va ser desestimat i es va interposar el recurs al Constitucional per part de dos dels condemnats. El ple de la sala va ordenar el 12 de maig passat, admetre’l a tràmit perquè hi veu interès constitucional en la mesura que l’acció dels agents encoberts afecta de ple els drets fonamentals i, a més, no hi ha jurisprudència constitucional d’aquesta figura que sempre genera conflictes en les investigacions judicials.
De fet, els magistrats ja han començat el debat intern per marcar els límits del debat jurídic. La línia que ha establert el Tribunal és aclarir si es pot mantenir una acusació i, de retruc, una condemna en les declaracions, atestats i informes dels agents encoberts que van participar del delicte. El dubte raonable que els magistrats volen respondre és si la condemna per les conductes penals dels condemnats que recorren la sentència del Suprem van vulnerar els drets a la intimitat, a la presumpció d’innocència i a un procés amb totes les garanties.
Un cas entrebancat
El cas va començar amb l’habilitació de dos membres de la Guàrdia Civil que se’ls hi va atorgar aquesta categoria especial d’encoberts per la Fiscalia Especial Antidroga. En un primer moment, només se’ls va habilitar un mes, i es va prorrogar dos cops. De fet, es va comunicar al jutge la figura d’encoberts un cop prorrogada la seva condició especial. Els agents van haver de mediar l’entrada de droga a l’Estat espanyol, de grans quantitats de cocaïna a través de l’aeroport de Barajas amb vols procedents de Llatinoamèrica.
Tant l’Audiència de Madrid, com el Tribunal Superior de Justícia de Madrid i el Suprem van concloure que l’actuació judicial tenia “tota la licitud” perquè l’entramat del tràfic de droga era anterior a l’entrada dels agents encoberts. De fet, remarquen que el fet delictiu ja estava preparat abans de l’entrada en acció dels agents encoberts. En aquest sentit, remarquen que no hi ha cap delicte provocat. La justícia fins ara ha avalat el cas en concret, però ara ha de servir de canvi per marcar els límits i les funcions d’aquesta figura. El ponent de la sentència serà el progressista Juan Antonio Xiol Ríos, encarregat de posar negre sobre blanc la tesi jurídica i constitucional que haurà de regular la figura, cada cop més utilitzada, de l’agent encobert.
