Teresa Vallverdú, advocada penalista i responsable de Desplegament Reglamentari del Consell de la República, va ser una de les incorporacions del consell del mes d’abril passat quan es va escollir la nova executiva. Vallverdú reflexiona en aquesta entrevista sobre el moment de l’independentisme i fa una crida a la mobilització aquest dijous contra la cimera hispano-francesa en què el govern espanyol vol escenificar el que considera la fi del Procés independentista. Contra aquest objectiu les entitats han convocat una manifestació a les 9 el matí davant de les quatre barres de Puig i Cadafalch de Barcelona, mentre la cimera és fa al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Com augura que serà la manifestació d’aquest dijous en el marc de la cimera hispano-francesa?
La manifestació s’ha agafat amb ganes, perquè hi ha ganes de fer coses. Fa temps que no es fa res, des del Primer d’Octubre. Ara s’ha aconseguit una unitat, ni que sigui per a un acte. Tot i això, la cimera es fa en una hora molt delicada i des de l’organització hem sigut conscients que les 9 hores del matí és una hora difícil per conciliar la capacitat de manifestar-se amb les obligacions laborals. S’intentarà que hi hagi la màxima gent possible i s’ha de deixar constància que allà hi som i que aquí no s’ha acabat res.
Creu que serà difícil, en comparació a altres mobilitzacions, concentrar tanta gent?
Sí. L’organització va valorar un possible acte en un altre espai a les 19 hores, però vam pensar que la gràcia de coincidir amb la cimera era la visibilitat. Hi haurà premsa i el món haurà d’entendre aquest missatge. Creiem que la cimera és una provocació i cal respondre-hi.
Què creu que té de diferent en comparació a les últimes mobilitzacions unitàries?
Els conceptes son diferents. En el Primer d’Octubre hi havia un recordatori que hi ha un mandat pendent i la manifestació va tenir un format diferent. En aquest cas, és una concentració davant d’un acte i l’única diferència és la qüestió de logística. Crec que les ganes són les mateixes.
Per què creu que la cimera s’ha fet en un lloc com el MNAC?
Hi ha la qüestió física. De superioritat. Hi ha un poder que es posa allà a dalt i els que ens queixem, a baix. A nivell estètic és molt simbòlic, més enllà de les mesures de seguretat.
Els ha costat convocar aquesta concentració de forma conjunta? S’han posat d’acord totes les entitats de forma ràpida?
Hem posat tots la generositat per davant. Ha sigut molt fàcil entendre’s i els matisos han quedat a banda. S’ha prioritzat l’objectiu, que era la unitat. Quan aquesta unitat s’ha traslladat, l’adhesió d’entitats ha estat massiva. Ha sigut realment una sensació molt agradable. Crec que pot ser el principi d’aquesta unitat que tantes vegades hem trobat a faltar en els partits.
Creu que pot ser un punt i a part o un abans i un després? Aquest any sembla que Pedro Sánchez marcarà distàncies amb ERC per les eleccions espanyoles…
Espero que hi hagi un abans i un després. La gent s’ho mereix de cara a les eleccions. Ens mereixem un abans i un després quanta a coherència i transparència i a deixar de banda les hipocresies. No passa res per canviar d’opinió a nivell personal, d’entitat o de partit polític, però el que la gent demana és que es parli clar i que es tradueixi en un programa electoral.
Creu que els partits no ha tractat com a adulta la ciutadania?
Entenc que els partits ha fet cadascú el que ha cregut. Sí que és veritat que es poden identificar clarament aquells partits que segueixen amb la voluntat de complir el mandat del Primer d’Octubre i els que han optat per carreteres secundàries. Jo veig, sense jutjar els uns ni els altres, que uns parlen clar i els altres, no.
Podria concretar?
Res que ningú sàpiga. Junts pretén agrupar gent de diverses ideologies. ERC, en canvi, tindrà molt ben acollits membres del seu partits que estaran manifestant-se i tindrà el president [de la Generalitat, Pere Aragonès] d’alt del castell. Serà amb el poder.
Per què creu que ha costat tant convocar en els últims anys concentracions untiàries?
Tot gira entorn de la generositat. Quan faig d’advocada, les negociacions sempre hi ha un moment que s’encallen, i s’ha de ser generós. Això vol dir fer un pas enrere i tenir un objectiu comú. Quan algú no està disposat a fer aquest pas enrere és que l’objectiu comú no és el buscat. Crec que per això ha costat tant, tot i que també hi ha hagut la Covid.
Gran part de l’independentisme ha demanat un espai de coordinació estratègic i és un del motius pels quals Junts va abandonar el Govern de Pere Aragonès. Vostè parlava de generositat. Creu que al president Aragonès n’hi ha faltat?
No sé si n’hi ha faltat o no, però sé com ha actuat. Deixem-ho així. Pel que fa a l’espai, el Consell de la República cobreix aquest espai. Un exemple és quan al Primer d’Octubre estàvem rebent bufetades ningú preguntava al que tenia al costat de quin partit era. Simplement tenia un objectiu comú, que era votar. El Consell respon a aquest objectiu, que és fer efectiu el resultat d’aquesta votació. Nosaltres no demanem d’on ve cadascú i aquesta és la funció real del Consell. Podem fer d’engranatge amb la societat civil. En la manifestació, és la societat civil qui convoca, mentre que són els partits els qui s’adhereixen. Fins fa poc això no era així. Jo vull veure que hi ha un canvi.
Abans parlàvem que és any d’eleccions estatals i que segurament hi hauria un distanciament de Sánchez d’ERC com a partit independentista. Creu que la cimera és el primer gest de distanciament?
La cimera va néixer l’any 1985 perquè l’ara rei emèrit fugat va anar a França i van decidir que un cop a l’any farien aquesta trobada per estrènyer llaços entre aquests dos països. Ho he estat mirant i des de l’any 1985 només s’havia un any a Catalunya, l’any 2006, que es va fer a Girona. Sempre s’havia fet a Toledo, Madrid, Valladolid… En aquell moment, el 2006, hi havia Zapatero i Pasqual Maragall. En aquell acte, Maragall va dir que parlaria en llengua catalana, perquè és una llengua d’enllaç entre la francesa i l’espanyola. La conseqüència d’allò és que en 17 anys no ha tornat a fer-se a Catalunya. El 2021, en la cimera es decideix que el 2023 hi ha l’any del 50è aniversari de la mort de Pablo Picasso i que s’ha de fer a Màlaga. El fet que finalment no es faci a Màlaga i es faci a Barcelona, per a mi, és una demostració que no s’ha acabat res. Si realment Espanya pensés que el Procés s’ha acabat, la cimera no s’hauria fet a Barcelona. El fet de fer-ho a Barcelona és un acte de provocació i de dominació.
Si Sánchez hagués estat més intel·ligent no es faria a Barcelona?
Estic convençuda que si realment Espanya es creiés que el Procés s’ha acabat, no tindria cap necessitat de fer-la a Barcelona.
El president Aragonès ha enviat tot un llistat al govern espanyol, demanant a Sánchez que tractés una sèrie de temes amb el president francès, Emmanuel Macron. En matèria d’infraestructures, la llengua, el pas de Banyuls… Com valora aquest llistat?
Forma part de la feina del president del país demanar millores. És veritat que molta gent ha volgut focalitzar la cimera com un atac a França. Deixant de banda els menysteniments històrica de França envers Catalunya, hi ha una cosa que hem de tenir molt clara: l’Estat que no ens deixa ser independents, que té exiliats, represaliats… no és França, és Espanya. Que un president li demani a un president, que aquest li demani a un altre president que tingui en compte unes qüestions no crec que sigui res extraordinari. És la seva obligació. Com si fos França, Portugal o Dinamarca… Si Catalunya fos independent, també ho faríem.
Ho veu amb certa normalitat…
Penso que hauria de ser normal.
Creu que hi falta algun element en aquella llista?
Si s’ha fet per consensuar possibles acords que beneficien Catalunya, segurament no. No hi donaria tanta importància. Aquesta llista amaga un fet, i és que el president de Catalunya estarà dins d’aquesta recepció. Això vol dir que hi participa i en forma part.
Com veu la participació d’Aragonès a la cimera?
Junqueras deia que el fet que hi hagués ERC entre els concentrats i el president assistís a la cimera no responia a cap incoherència, sinó a dues formes de reclamar el mateix. Com t’he dit la paraula incoherència no la contemplo. El que contemplo és la hipocresia. Crec que un president de la Generalitat no hi hauria de ser. Quan el diàleg no arriba enlloc, el silenci és més important que les paraules. Hi ha un membre del Consell que sempre diu que el pitjor que et pot passar en política es el menyspreu. La meva opinió personal és que hi hauria d’haver hagut despreci. No es pot formar part d’allò que t’ha perjudicat i que vol que desapareguis.
No hi hauria d’anar?
La meva opinió personal és que no.
No creu que si no hi anés tot aquest tipus de reclamacions de les quals parlàvem no hi estarien presents?
Crec que les podrien haver fet igual i no dins del marc de la cimera. Hi ha altres vies. Si ens comencem a creure que som un país, no ens cal Espanya per demanar res a França.
Vostès tenien la intenció de fer la concentració just on hi ha les quatre columnes de Puig i Cadafalch. Sembla que les forces policials ha obligat a desplaçar-la més enrere. Com ho veu?
Qualsevol petició és molt fàcil de denegar utilitzant les mesures de seguretat com a argument. És tan fàcil com dir que les escales en un moment de molta gent poden ser complicades. Es pot fer una lectura simple, que és la de de la seguretat, o una doble lectura, que el que es busca és la llunyania. Quan es va fer un acte amb el rei al Mobile, el cordó ja era a plaça Espanya. El cordó de seguretat és proporcional a la nosa que fas.
4
5
