L’aritmètica sorgida de les eleccions del passat 23 de juliol han convertit Junts per Catalunya en un actor clau per permetre la investidura de Pedro Sánchez. Aquella mateixa nit Míriam Nogueras ja va advertir que no farien president el líder del PSOE “a cambio de nada” i, dies després, Carles Puigdemont va advertir que el “xantatge polític” no funcionarà. Tot i això, el politòleg Toni Rodon ja va predir en una conversa amb aquest diari que Junts patiria una pressió mediàtica per “terra, mar i aire” per forçar el partit de Laura Borràs i Jordi Turull a fer president Sánchez i evitar així la repetició electoral. I això és exactament el que està succeint des d’estaments polítics, econòmics, mediàtics i, fins i tot, judicials. Tot i les pressions, el partit no s’ha mogut ni una coma de les seves exigències: l’amnistia de tots els represaliats i un referèndum d’autodeterminació. En conversa amb El Món, fonts de Junts han declinat fer cap mena de valoració sobre aquestes pressions —algunes desmentides directament per Turull—; i se centren a subratllar les seves dues condicions com “els mínims marcats”. A més, els juntaires defensen que els seus electors els han votat per aconseguir aquests dos reclams i han deixat clar que l’únic responsable en cas de repetició electoral serà Pedro Sánchez, que és qui ha de buscar un acord per ser president.
Les formacions que integren el govern espanyol en funcions, PSOE i Sumar, s’han afanyat a assegurar que qualsevol negociació amb Junts es farà dins el marc constitucional i, a més, han fet servir el fantasma de la dreta i la ultradreta, amb un govern de PP o Vox, per intentar que els set diputats que encapçala Míriam Nogueras rebaixin les seves pretensions. De fet, el ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica en funcions, Félix Bolaños, ja ha demanat a Junts rebaixar les “posicions de màxims, molt maximalistes”, perquè, segons ell, “el que tenim entre mans és tan important com el futur del nostre país” i, malgrat que el PSOE encara no ha posat cap proposta concreta sobre la taula, ja ha instat els independentistes a trobar “un punt d’equilibri, on totes les parts se sentin còmodes, és clar dins de la llei, dins de la Constitució, que signifiqui que Espanya continuï avançant”.
En el mateix sentit s’ha pronunciat la vicepresidenta segona del govern espanyol en funcions i líder de Sumar, Yolanda Díaz, que s’ha mostrat convençuda en poder “convèncer” Junts per mantenir el “govern progressista”, tot i que ha admès que serà una negociació “difícil”. A més, en una entrevista a La Voz de Galicia ha remarcat que els límits per a la negociació són “el marc constitucional, la legalitat vigent i el marc democràtic”, però, igual que els socialistes, ha evitat fer cap oferta concreta per resoldre el conflicte més enllà de la taula de diàleg. “El pitjor que podria passar a Espanya és tenir un Govern amb Abascal de vicepresident. El pitjor que li hauria passat a Catalunya és justament aquest govern”, ha assegurat. En aquest clima de pressions, el secretari general de Junts ha desmentit aquesta setmana que les negociacions per a la investidura avancin de “manera positiva”, tal com va assegurar el portaveu de Sumar, Ernest Urtasun.
Ara per ara, les úniques propostes concretes que han fet les dues formacions per convèncer Junts han estat en general poc més que simbòliques: oferir que el ‘cas Tsunami’ es traslladi a Barcelona, tenir grup propi al Congrés, una modificació del reglament per poder parlar en català a la Cambra Baixa, la taula de diàleg per trobar una solució al conflicte, i designar l’exportaveu d’Unides Podem, Jaume Asens, que té bona relació amb Waterloo per la seva amistat amb Toni Comín, com a interlocutor principal en les negociacions. Tanmateix, el PSOE, a través de la ministra d’Hisenda en funcions, María Jesús Montero, s’ha afanyat a deixar clar que qui s’encarrega de les negociacions per a la investidura “és el PSOE i no Sumar”.
Pressió catalana
Junts per Catalunya també està rebent pressions per part de formacions polítiques catalanes implicades en la negociació. Sense anar més lluny, ERC, el seu exsoci de govern, ha reclamat als juntaires que acceptin fer un front comú fixant un preu realista i “assumible” a la investidura i la direcció dels republicans i els líders a Madrid, que s’encarregaran de les negociacions, han marcat uns objectius clars: l’amnistia, traslladar el referèndum a la taula de diàleg, el traspàs de Rodalies i un nou finançament negociat de forma bilateral per acabar amb el dèficit fiscal.
I malgrat les dificultats entre ERC i Junts per explorar un front comú a Madrid per les exigències d’uns i altres, els republicans insisteixen ara en la seva voluntat d’arribar a un acord malgrat que van rebutjar-lo en la passada legislatura a Madrid. La secretaria general d’ERC, Marta Rovira, ha assegurat aquest diumenge en una piulada que prioritzen “l’entesa estratègica” amb Junts. “No volem renunciar a la força conjunta i necessària dels 14 diputats independentistes. Creiem que 14 coordinats estratègicament pesen més que 7 per cada banda”, ha sentenciat.
El PSC també hi ha dit la seva a través de la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, que en una entrevista a El Periódico ha reclamat cenyir la negociació en els marges de la Constitució. A més, ha assegurat que als socialistes i els juntaires “ens uneix el respecte per la diversitat, el respecte per la convivència, el respecte per cercar solucions per a Catalunya i, per tant, per a Espanya”, però ha ressaltat que Catalunya “ha apostat clarament per ratificar la política de Sánchez a Catalunya” i, segons ella, s’ha de treballar en la línia de “fomentar la convivència, el diàleg, buscar acords i pactes, anar desencallant un a un els possibles obstacles que podrien distorsionar la convivència”.
Un altre actor que ha instat Junts a rebaixar les seves pretensions és l’exalcaldessa de Barcelona i líder dels comuns, Ada Colau, que en una entrevista a Efe ha reclamat als de Borràs i Turull a deixar de banda les “línies vermelles” i ser conscients que Catalunya ha votat Catalunya “a favor d’un Govern progressista i d’aturar l’extrema dreta, abans que qualsevol altra consideració”. Colau ha mostrat el seu optimisme, cosa que també han fet altres dirigents dels comuns consultats per aquest diari, sobre les possibilitats que Junts rebaixi les seves pretensions i s’arribi a un acord per a la investidura.
La cullerada del poder judicial
També hi ha decisions que s’escapen del control polític, com la intervenció del poder judicial en un moment d’alt voltatge a tan sols uns dies de la votació de la nova presidència del Congrés i enmig d’un procés negociador per a la investidura de Pedro Sánchez. La Sala de Vacances del Tribunal Constitucional, que està controlada pel bloc conservador, ha inadmès un recurs de Carles Puigdemont i Toni Comín contra les ordres nacionals de detenció que pesen sobre ells. Davant aquest moviment, que ha provocat l’enuig de dirigents de Junts i les queixes de l’advocat Gonzalo Boye, la Fiscalia del TC s’ha hagut de moure i ha anunciat que recorrerà aquest setembre contra la decisió que ha pres l’òrgan judicial espanyol, en la qual ha decidit rebutjar per primera vegada l’admissió a tràmit d’un recurs d’empara vinculat amb la causa del Procés.
Però aquesta no ha estat l’única intervenció dels jutges des de la nit electoral. Just l’endemà de la jornada electoral del 23 de juliol, la Fiscalia del Tribunal Suprem va presentar un escrit, amb què “interessa que novament s’acordi per l’Instructor de la causa del Procés, el magistrat Pablo Llarena, la cerca i captura i ingrés a la presó de Carles Puigdemont i Antoni Comín i que s’emeti ordre de cerca i captura internacional per si fos necessari tramitar sol·licitud d’extradició, així com ordre europea de detenció i entrega respecte dels processats del passat 12 de gener dels 2023″. Una petició que es va formular en base la sentència del Tribunal General de la Unió Europea de 5 de juliol del 2023 que retira la immunitat dels dos que ostentaven com europarlamentaris.
Foment reclama un acord des del minut 1
Foment del Treball, patronal presidida per l’exdiputat de CiU Josep Sánchez Llibre, ha reclamat l’acord des del primer moment. L’endemà de les eleccions va fer una piulada per reclamar estabilitat i pragmatisme als partits implicats: “Els pactes necessaris que haurà de fer la política espanyola haurien de centrar-se en els reptes econòmics i socials que té Espanya, l’agenda europea i l’estabilitat institucional“.
El cap de setmana passat, La Vanguardia aprofundia en el posicionament de la patronal i assegurava que conjuntament amb Junts estaven abordant el marc per al retorn de les empreses que van canviar de seu social arran del Procés. En aquest sentit, es reclama un acord polític global “de llarg abast” que inclogui totes les parts per excloure de forma explícita referèndums no pactats i declaracions unilaterals d’independència. D’altra banda, el diari Ara publicava el mateix dia una peça similar sobre la petició de “pragmatisme” de l’empresariat independentista a Junts per no desaprofitar “l’oportunitat d’or” que tenen els seus set diputats de ser decisius en la investidura. En aquest sentit, els directius reclamen incloure “contrapartides econòmiques” en la negociació.
El poder mediàtic
A banda dels pronunciaments efectuats pels poders polítics i econòmics, el poder mediàtic considerat afí al PSOE i Sumar també s’ha pronunciat sobre què ha de fer Junts per Catalunya en aquestes negociacions. El País, en un editorial titulat “La vella nova normalitat”, creu que la formació de Borràs i Turull es troba en una cruïlla on ha d’escollir entre “mantenir el seu irredemptisme frontista –només amb l’11% dels vots a Catalunya– i propiciar noves eleccions o donar sentit al modest resultat obtingut el 23-J, fer arrencar la legislatura i començar el retorn a la normalització política“.
També ha dit la seva el director d’eldiario.es, Ignacio Escolar, en un article titulat “Les claus de negociació amb Puigdemont”. Escolar creu que Junts no té cap més opció que votar a favor de la investidura de Pedro Sánchez perquè “té molt a perdre” amb un govern del PP amb Vox i ho resumeix així: “si els preocupa la seva gent, els ‘represaliats’ del procés, el seu principal incentiu seria pactar. Perquè sigui quin sigui l’acord amb el PSOE i Sumar, serà millor que el que ofereixin Feijóo i Abascal”.
28
4
